APOL·LO I DAFNE

Escrita per -

Eros (Cupido) i Apol·lo competien entre si en l'art de l'arc i la fletxa. Apol·lo feia ostentació de la seva superioritat, i es burlava d'Eros per tenir aspecte d'un petit querubí. Per venjar-se, Eros va ferir Apol·lo amb una fletxa encantada, el poder de la qual residia a enamorar la primera persona que el veiés. El seu següent pas va ser ferir Dafne, nimfa dels arbres, amb una fletxa encantada amb un encanteri d'avorriment.

 Apol.lo                                                                                                                     Eros (Cupido)          Va passar que Apol·lo es va trobar amb Dafne. En contemplar-la va quedar perdudament enamorat d'ella va començar a perseguir-la. Però Dafne ho avorria. La nimfa, desesperada, va pregar al riu Peneu, el seu pare, que la transformés abans que Apol·lo la posseís. I en l'instant mateix en què Apol·lo li va agafar als braços, el cos de Dafne es va transformar en un llorer.

Des de llavors, Apol·lo va jurar devoció a l'arbre, i va portar per sempre una corona de llorer al cap. Amb la mateixa corona premiava els herois, perquè recordessin que la victòria és fugida i fugaç.

Apol.lo i Dafne, Bernini

I per aquí us deixo un vídeo on ens explica detalladament la història d'Apol·lo i Dafne.


Marta Pratginestós

1r battx

Comentaris

Irene Roldán ha dit…
Aquest mite em sembla molt interessant! Una curiositat prou interessant és que, segons la llegenda, els llorers es consideren símbols de triomf i honor. Aquesta transformació en arbre que fa Dafne simbolitza la fugida de l'amor no desitjat. Aquest acte es pot veure de dues maneres, com una mostra de la seva determinació i llibertat (segons el que simbolitza el llorer). Però des del meu punt de vista em sembla molt trist que encara que ella deixés clar que no volia estar amb ell, Apol·lo igualment va intentar aconseguir-la i sent aquest el motiu pel que Dafne prefereix ser un arbre que viure una vida infeliç a causa que un home no l'ha respectat.
17 de desembre del 2023, a les 17:06
Aina Garcia ha dit…
Una mite molt interessant! M'ha sorpres descorbrir que el nom de Dafne deriva del nom grec Daphne i el qual significa literalment "lleurer". Dafne era una Nàiade, les Nàiades son nimges que habiten especiicament a prop de cossos d'aigua dolça com manantials, rierols, pous, fonts, etc. Les Nàiades son sers que viuen molt anys però no son immortals
17 de desembre del 2023, a les 21:23
Gil Claramunt ha dit…
M'ha agradat molt el mite, tracta sobre l'amor no correspost entre Apol·lo (déu de la mùsica, la poesia i les arts) i Dafne (ninfa de la naturalesa). També mostra perquè Apo·lo es representa amb l'atribut del llorer i com aquest ens permet reconeixe'l en moltes pintures, escultures, obres... A l'antiga Grècia es donaven corones de llorer com a premi en competicions atlétiques i artístiques per simbolitzar la victoria i la relació amb el déu Apol·lo.

Bona feina!!!
17 de desembre del 2023, a les 21:36
Martina Pareras ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada, Marta. No sabia res sobre el mite d'Apol·lo i Dafne abans de llegir-la. M'ha resultat molt interessant que a causa de l'enamorament d'Apol·lo cap a la primera persona que veies sorgeix l'origen de l'expressió que actualment fem servir: "amor a primera vista". Una curiositat és que les dues fletxes, d'Apol·lo i Dafne, es distingeixen perquè la de Dafne era de plom en canvi la d'Apol·lo era d'or.
24 de desembre del 2023, a les 13:17
Paula Soldado ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada Marta! Aquesta breu història de rivalitat i transformació captura la imaginació amb la seva narrativa envoltant. La manera en què Apol·lo porta per sempre una corona de llorer com a homenatge a Dafne és un toc encantador que subratlla la bellesa de la història.
Molt bona feina!
29 de gener del 2024, a les 13:21
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació