REFERÈNCIES DE LA MITOLOGIA CLÀSSICA A LA MÚSICA

És ben sabut que la mitologia clàssica és molt present a la cultura occidental encara que potser sembli quedar endarrere pel pas dels anys. Però si som observadors, és ben fàcil veure com aquests mites no són única i exclusivament contingut escolar o cosa d'intel·lectuals, està per tot arreu. La música és un dels mil elements que en fan referència. T'has parat mai a escoltar bé la lletra de la teva cançó preferida? Potser fa referència a algun mite, de fet la  lletra de la majoria de música consisteix en poesia que és musicada, i com segurament ja sabreu un dels temes més comuns a la poesia és la mitologia. Per això en aquesta entrada us explicaré algunes cançons que parlen d'antigues històries o déus grecs i romans. 

"Achilles Last Stand" de Led Zeppelin.

En aquest cas el vocalista Robert Plant va tenir un accident de cotxe que li va afectar greument al conegut tendó d'Aquil·les, per aquest motiu es va inspirar en la història d'aquest famós heroi per escriure un cançó.

"Nectar of the gods" de Lana del Rey.

Aquesta cançó no només parla de mitologia, sinó que és una mirada al seu passat i una mena d'elogi a Califòrnia. L'artista es refereix a Califòrnia com la pàtria dels deus, donant entendre que per ella aquest estat de la costa oest els Estats units és l'Olimp. També podem veure que la cançó porta per nom "Nectar dels deus", això en el seu cas fa referència al seu passat consumint drogues.

El videoclip de "Willow" de Taylor Swift

En el vídeoclip de "Willow" hi ha més d'una referència mitològica, però potser una de les més clares és una escena on Taylor Swift s'apropa a la vora d'un llac on veu el reflex del seu amat (petita diferència amb el mite), en veure'l cau al llac. Això ens fa pensar clarament en el Mite de Narcís i el moment en què es mira ell mateix al llac i a continuació hi cau. 

"Flight of Icarus" d'Iron Maiden.

Aquesta cançó s'inspira en la famosa història clàssica de Dèdal i Icar al laberint. On el pare decideix construir unes ales de plomes i cera per sortir del laberint, a tot això Dèdal adverteix  Ícar que no voli massa alt perquè si no la cera es fondrà, i que tampoc volés molt baix a prop del mar perquè si no les plomes es mullarien. Però el seu fill no fa cas al seu consell i acaba volant massa alt i finalment mor caient al mar. La cançó parlarà principalment del moment on volen i Ícar decideix volar massa a prop de sol. 

"Prometeo" d'Extremoduro.

En aquest cas el "jo poètic" de la cançó és identificat amb Prometeu. Se'l compara com a lluitador que en cas del mite vol robar el foc de l'Olimp, però a la cançó aquest foc simbolitza l'amor. De manera que el grup fa ús d'un dels mites més coneguts de la mitologia grega, comparant-lo amb un tema que duu inspirant música i literatura durant el mateix temps, l'amor. 

"Mother of Muses" de Bob Dylan.

Aquesta cançó del famosíssim cantautor Bob Dylan, està inspirada amb les muses, concretament amb la seva mare, Mnemosine.  Es tracta d'una mena d'oda barrejada amb un culte a la natura i sobretot anirà mencionant les diferents muses i parlant d'amor. 


Gina Rodrigo

1r Batx

Comentaris

Judit Muñoz ha dit…
Aquesta es una molt bona entrada ja que trobo que pot ser difícil relacionar l'actualitat amb la mitologia clàssica. M'agradaria afegir una cançó, Cassandra, del grup ABBA. La lletra diu que lamenta no haver fet a Cassandra i que ara ja es massa tard, fent referència al Mite de Cassandra i les seves prediccions.
Maria Teresa Valls ha dit…
Em sembla molt interessant el fet de veure com els mites grecs encara tenen presència en la nostra cultura. M'agradaria afegir una cançó a la llista.
Es diu Achilles come down, d'una banda indie rock anomenada Gang of Youths. La lletra de la cançó es pot interpretar com un crit de súplica de Patrocle cap a Aquil·les, el qual en aquell moment està encegat per la seva còl·lera.
Seria interessant fer un altre part de l'entrada, així podries afegir altres cançons. Segur que n'hi ha moltes més!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES