ÈDIP REI

El mite d'Èdip comença encara abans que ell nasqués, quan el seu pare va desobeir als déus. Èdip és fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes. Abans que nasqués, el seu pare va anar a l'Oracle de Delfos, qui li va dir que el seu fill l'assassinaria, i es casaria amb la seva dona, és a dir, la seva pròpia mare. Poc després, Iocasta va donar llum a un nen, i Laios va decidir que el millor a fer per escapar de la profecia era assassinar al nadó, abans que pogués ser ell qui l'assassinés. Però per coses del destí, el nen, en lloc de mort, va acabar en mans dels reis de Corint, ja que la criada qui li havia de donar mort, no va poder cometre tal atrocitat. 

Èdip va créixer, i a poc a poc començava a sospitar que els seus orígens no eren els que havia estat explicat. Un dia va decidir anar a consultar l'Oracle de Delfos, i el que li va dir va ser el mateix que havia dit una vegada al seu progenitor: "mataràs el teu pare i t'amaniràs al llit amb la teva mare". Ell, horroritzat, i pensant que els seus verdaders pares eren els de Corint, va escapar a teves, pensant que escaparia així al seu destí. 

De camí a Tebes, es va trobar amb un home gran, que va pensar que era el líder d'una banda de lladres, i després d'una discussió el va matar. Aquell era en realitat Laios, el seu pare, i així es va complir la primera part de la profecia de l'Oracle. 

Quan va arribar a l'entrada de Tebes, es va trobar amb un monstre amb cap de dona i tors de dona, veu d'home, cos de lleó, cua de serp i grans ales d'ocell: era l'Esfinx, que terroritzava el poble, i es menjava qui no sabia encertar el seu enigma, cosa que ningú havia aconseguit encara. En veure Èdip, li va plantejar dit enigma: "Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, al migdia a dues, i a la nit a tres?". Èdip va respondre de seguida: "L'home, que de nen s'arrossega, de jove camina dret, i quan ja és gran s'ajuda del bastó". L'Esfinx es va suïcidar quan va veure que l'havien vençut.

Èdip i l'Esfinx, Gustave Moreau 

A la ciutat de Tebes ja havia arribat la notícia que el seu rei havia mort, i necessitaven algú que els governes. Quan es va saber que Èdip havia vençut a l'Esfinx, es va casar amb Iocasta, i se'l va coronar rei. 

Durant molt de temps, la parella va viure feliç, sense saber que eren mare i fill. Fins i tot van tenir dos fills i dues filles. Fins que va arribar el dia en què es va descobrir tot. Iocasta, al saber que havia estat casada i havia anat al llit amb el seu fill, va suïcidar-se. Èdip es va arrancar els ulls, i va vagar per Tebes, acompanyat d'una de les seves filles, Antígona

Èdip i Antígona, Charles Jalabert


Amàlia García Pous
1r Batx

Comentaris

Angie Soto ha dit…
Molt ben explicat, s'entén tot perfectament i considero que les fotos i el vídeo que has triat són molt correctes. M'ha agradat molt i m'ha entretingut.
Laura Font ha dit…
Entrada molt interessant, em sembla curiós que amb molts dels mites hi hagi un conflicte d'aquests tipus, ja que trobo que penso que és una gran característica d'aquests. També hem pregunto si el pare d'Èdip no hagués fet cas a la professia i hagués decidit cuidar del seu fill amb total normalitat, que hagués passat? Suposo que hagués acabat de la mateix manera fes lo que fes
Bassma Boukilou ha dit…
Una entra molt interesant! M'ha sorprès molt aquesta mite ja el seu propi pare tingues la intenció d'assassinar el seu fill però com has explicat no va morir ja que la criada no va poder fer-ho, sinó que va passar al reves. M'ha agradat bastant aquest mite i esta ben explicat.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant! Aquest mite ens planteja temes importants relacionats amb la veritat, la llibertat i la responsabilitat personal. Es pot relacionar aquest amb el filòsof Sòcrates, ja que Èdip, com Sòcrates busquen la veritat. El mite d'Èdip ens fa reflexionar sobre el coneixement de nosaltres mateixos, les nostres accions i les seves conseqüències. Aquest mite és tan important i rellevants des de molt punts de vistes filosòfiques.
kawtar el mouden ha dit…
Una entrada molt bona! Mai he arribat a escoltar alguna cosa relacionada amb aquest mite. Em sembla una entrada molt bona i original. És bastant interessant i s'entén tot a la perfecció.

Bona entrada!
Gil Claramunt ha dit…
Un mite molt interessant. El personatge de l'Esfinx que surt en aquesta història també apareix molt a la mitología egípcia i està relacionada amb els misteris i la sabiduria, tot i que per els gregs era un simbol de destrucció i mala sort.
Maria Teresa Valls ha dit…
La història d'Èdip és molt interessant i també és un gran exemple d'ironia tràgica. Èdip jura diverses vegades durant l'obra que trobarà a l'assassí de Laios i el castigarà, però al final acaba sent ell mateix. La tragèdia de Sòfocles ens permet reflexionar i també posar-nos en la pell dels personatges.
M'ha agradat molt l'entrada, crec que has resumit molt bé una història tan enrevessada.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES