COM ERA L' EDUCACIÓ A L'ANTIGA GRÈCIA

A l'antiga Grècia, l'objectiu de la societat era bàsicament formar persones capacitades per participar en la vida política i social. L'educació dels ciutadans es va anar formant gràcies a les escoles i a les famílies.  

Per començar, els nadons eren cuidats a casa per la mare, en canvi, els fills més grans eren cuidats pel pare. Tots dos ensenyaven als seus fills valors com l'honradesa, l'honestedat, el respecte i la disciplina. 

A partir dels sis anys, els pares, posava els seus fills sota el càrrec d'un esclau, anomenat pedagogo. La seva missió era portar i passar a buscar els nens de l'escola, ajudar-los a memoritzar les lliçons i ensenyar-los moralitat i bon comportament. En canvi, les filles, seguien a càrrec de la mare, sent educades a casa. 

Quan els nens complien set anys, començaven a anar a l'escola, la qual era normalment privada. Allà els hi ensenyaven una mica de tot, com ara bé, música, literatura, gimnàstica i aritmètica. La música per ells era molt important, ja que podien desenvolupar la seva expressió artística. I l'aprenentatge de poesia els hi permetia transmetre valors morals i coneixements. 

Igual que la música, la gimnàstica, també era considerada molt important. A través de la mobilitat i l'esforç físic, podien desenvolupar la força, agilitat i velocitat.

A mesura que els nens creixien, l'educació es començava a centrar més en la retòrica, que era l'art de parlar i persuadir. Això era essencial per aquells alumnes que volien estudiar política, que els hi ensenyava a defensar bé els seus arguments, liderar a un grup de persones i prendre decisions.

Els nens eren ensenyats per un mestre anomenat el de primeres lletres (grammata). Era una professó poc valorada, que no es necessitava qualificació especial i alguns pobres eren obligats. I el salari era molt modest.

Com es veu en algunes ceràmiques antigues, els alumnes escrivien en tauletes de fusta, col·locades sobre els genolls, asseguts en tamborets. La tauleta estava impregnada de cera i amb l'ajuda d'un estilet, amb un extrem esmolat i un altre rom, es traçaven i esborraven, respectivament, les lletres. 

A l'escola, el mestre també feia servir altres materials per a l'ensenyament i la pràctica de l'escriptura, com els ostraka (trossos de ceràmica) i rarament, el papir, més car, sobre el qual s'escrivia amb tinta.


Una cosa a destacar dels nens que anaven a l'escola era que des de ben petits ja els hi feien llegir textos d'Homer i altres autors importants que utilitzaven un llenguatge complex i difícil pels nens petits, res comparat dels llibres infantils que avui en dia els nens llegeixen. D'aquesta manera els petits no tenien més opció que començar a llegir aquestes obres complicades i entrar directament al món adult amb aquesta lectura. 

Fins que va arribar el filòsof Freud i va dir que era indispensable que els nens llegeixin coses infantils i més simples per desenvolupar la seva infància i el seu caràcter, no hi va existir cap.

A part de tots aquests estudis, els alumnes també podien triar una educació a través del servei militar obligatori. On eren entrenats tan físicament, com en valors de disciplina i esforç. 

Després d'aquests estudis, començava l'educació superior, que incloïa l'estudi de disciplines com la filosofia, les matemàtiques, la història i les ciències naturals. Aquesta educació es donava en acadèmies privades o per mestres particulars. Es buscava desenvolupar els temes filosòfics i científics. 

Ara bé, cal destacar que no tothom tenia accés a aquests estudis més avançats. Normalment, només els homes lliures tenien l'oportunitat d'estudiar en aquestes acadèmies. En canvi, les dones i els esclaus, tenien un accés limitat a l'educació i se'ls considerava menys capacitats per l'educació avançada.

En resum, l'educació en l'antiga Grècia era un conjunt entre què s'ensenyava a les escoles i també al mateix temps a casa amb les famílies. I aquesta educació era molt limitada per una certa part de la societat. Podem veure clarament com ha avançat durant els anys l'educació en tots els seus àmbits. 

Us deixo un vídeo perquè pugueu aprendre més:  


Maria Vasileva
4t ESO

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Hola Maria, m'ha semblat molt interessant la teva entrada i molt ben explicada. Amb informació molt extensa.
Només et volia comentar que l'educació secundaria de l'antiga Grècia estava més ben considerada que l'educació primària. I durant l'época hel·lenística es va difondre la figura dels grammatiks, que eren els professors que s'ocupaven de la formació literària dels joves d'entre els 14 i els 18 anys. Aquests mestres,van arribar aconseguir un gran prestigi, eren sol·licitats en el món grec i alguns d'ells eren literaris reconeguts. No com els grammates els mestres de l'educació literària de primària. On el mestre era poc valorat, no necessitava una qualificació especial i la feina era mal pagada. Com ja has anomenat tu en la teva entrada.
Espero que t'hagi resultat interessant la meva aportació.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES