ELS DOTZE TREBALLS D'HÈRCULES

Les columnes d'Hèrcules eren una construcció llegendària que es trobava a l'estret de Gibraltar, que determinava el límit del món que coneixien els grecs. 

L'origen de les columnes d'Hèrcules té relació amb les dotze feines encomanades a aquest heroi. Segons el mite, aquest guerrer, fill de Zeus i Alcmena, va tenir un atac d'ira i va assassinar als seus fills. Quan es va tranquil·litzar, es va adonar del crim que acabava de cometre, i va recorre al Oracle de Delfos per saber com podria ser perdonat pels deus.

L'Oracle li va dir que l'única forma de ser purificat, era fent les feines que li encomanava Euristeu, per alliberar-se de la servitud que li devia Hèrcules a Euristeu.

El primer treball que li va encomanar, va ser aconseguir la pell del lleó de Nemea, una bèstia que terroritzava la Argòlida. Hèrcules va actuar ràpid, i va disparar totes les fletxes que tenia, però no va servir de res; la pell del lleó el feia invulnerable a aquestes armes. Al adonar-se'n d'això, Hèrcules va lluitar amb el lleó cos a cos fins que el va escanyar i es va morir.

Hèrcules lluita amb el lleó de Nemea, Francisco de Zurbarán

El segon treball semblava encara més difícil; matar l'hidra de Lerna. Aquesta era un poderós monstre, que tenia varis caps. Hèrcules va començar a tallar-li els caps, però a mesura que els anava tallant, en creixien dos de on hi havia hagut només un, per tant, la hidra es feia encara més poderosa. Finalment Hèrcules va pensar en cremar les ferides que quedaven al tallar els caps, i així d'allà no podia créixer nous caps. Hèrcules la va poder matar.

La cérvola de Cerinea era l'animal més ràpid conegut, ja que havia escapat fins i tot dels intents de la deessa Artemisa per lligar-la al seu carro. El tercer treball consistia en atrapar-la i portar-la viva a Micenes. Hèrcules la va haver de perseguir dies i dies, fins que es va aturar a beure aigua, Hèrcules li va ferir un tendó i la va poder atrapar.

El senglar d'Erimant era una bestia que terroritzava la població. El quart treball d'Hèrcules era capturar-lo. Hèrcules ho va aconseguir després de lluitar amb l'animal a la neu, va encadenar-lo, i el va portar a Micenes.

Augies, rei d'Èlide, tenia els ramats més nombrosos i fèrtils de tot el món. També era conegut per no haver netejat mai els seus estables, de manera que la pudor s'estenia per tot Peloponès, i la vida s'hi feia gaire bé insuportable. La cinquena tasca de Hèrcules era netejar els estables del rei Augies en un sol dia. Per fer ho, va desviar el riu del seu curs, enderrocant unes quantes parets, i va deixar que aigua netegés els estables. 

Els ocells del llac Estimfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven les persones i ramats per menjar-se'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a grans alçades. La sisena tasca d'Hèrcules va ser expulsar-los ben lluny. El primer que calia era dispersar-los perquè no ataquessin en grup. Per ajudar Hèrcules, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l'heroi va fer xocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos al cel obert, Hèrcules els abaté amb les seves fletxes.

El bou de Creta fou un càstig que Posidó envià al rei Minos per no haver complert una promesa de sacrifici que aquest li havia fet. Posidó va fer que l'esposa del rei Minos, Pasífae, s'enamorés del bou i s'hi aparellés, amb què es va engendrar el monstre Minotaure. Pel que fa al bou, corria salvatge per les terres de Creta, envestint i matant tothom qui es creuava pel seu camí, però ningú gosava matar-lo. Hèrcules, gràcies a la seva força prodigiosa, aconseguí capturar el bou i portar-lo a Micenes, on finalment fou sacrificat.

Hèrcules i el Brau de Creta, Museu del Louvre

El rei Diomedes tenia als seus estables unes eugues que menjaven persones. El rei escollia un dels seus hostes cada nit i els donava de menjar a les eugues. Hèrfcules es dirigí cap a Tràcia amb alguns voluntaris, i vencé el el petit exèrcit que tenia Diomedes. Després capturà el rei, i el llença en vida a les seves eugues, que el devoraren. Després d'això es tornaren manses i les pogué enganxar al carro per portar-les a Micenes.

Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè treball consistia en aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Euristeu, Admete. Quan Hèrcules arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment, si no hagués estat per Hera, que va estendre un rumor que Hèrcules i els seus companys havien vingut per a segrestar la reina Hipòlita. Les amazones atacaren, però foren vençude i van marxar amb el cinyell.

El desè treball d'Hèrcules era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre de forma de tres homes que vivia a l'illa d'Erítia, al oest del Mediterrani. Hèrcules matà el gos Otre, guardià del ramat i germà de Cèrber. Un cop arribà a Gerió, el matà també i separà el cos en tres parts. Reuní el ramat i els portà a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor d'Hera.

L'onzè treball d'Hèrcules consistia en obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera pel seu casament amb Zeus, custodiat per les nimfes Hespèrides. Les va aconseguir sense cap problema, les va portar a Euristeu, que les va tornar a Hèrcules i ell les va donar a Atena. Atena les va tornar, ja que no era lícit que estiguessin a qualsevol altre lloc.

El darrer treball d'Hèrcules era també el més difícil. Havia de treure el gos Cèrber dels Inferns. Era un gos de tres cap i cua de serp que vigilava que els morts no s'escapessin d'Hades. Però el primer obstacle era que no se sabia on era l'entrada dels Inferns. Per sort, Hèrcules es topà amb Orfeu que tornava de la seva expedició fallida als Inferns per buscar a Eurídice, i li digué on era l'entrada. Un cop als Inferns, Hèrcules demanà a Hades que li deixes emportar-se Cèrber, Hades hi va accedir, amb la condició que se'l emportés sense el poder de les armes. Així que només amb la força dels seus braços, Hèrcules aconseguí treure Cèrber dels Inferns.


Phoebe Serres

1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES