COM PODEM RELACIONAR ELS MITES AMB LA FILOSOFIA?

Com tots sabem els mites grecs, d'alguna manera o un altra han deixat lliçó o simplement un fet o unes accions, que avui en dia segueixen perdurant. Doncs gràcies a aquests mites, la filosofia ha pogut estendre's molt i s'han pogut relacionar els fets que van passar, amb la vida d'avui en dia. 

La relació entre els mites i la filosofia és que tots dos tenen com a finalitat intentar explicar la realitat que rodeja a l'home. Ambdós són pensament i llegendes que no estan del tot comprovades sinó que més són suposicions que durant els anys s'han anat creient.

Els mites donen pas a la filosofia, ja que des dels principis l'ésser humà tracta d'explicar els seus comportaments a través de la mitologia.

Ara us parlaré sobre dos exemples de mites que podem relacionar amb la mitologia. 

- Mite d'Èdip i Electra: el mite d'Èdip i Electra és un bon exemple de com un filòsof en aquest cas Sigmund Freud, va relacionar el mite amb la consciència humana d'un nen i una nena petits. 

Sigmund Freud

Com sabem en resum en el mite d'Èdip, Èdip sense saber-ho es va acabar casant amb la seva mare i va matar al seu pare sense saber que eren ells i es va arrencar els ulls en adonar-se de què havia fet. I en el mite d'Electra, Electra proposa matar la seva mare i el seu amant: Egist, juntament amb el seu germà Orestes, com a venjança d'haver assassinat el seu pare Agamèmnon. 

Sigmund Freud, va anomenar Complex d'Èdip als sentiments i desitjos ambivalents del nen cap a la seva mare, en la fase fàl·lica, on el fill per instint natural sent desig cap a la seva mare i una mena de sentiment oposat al seu pare d'enveja i el veu com un enemic. 

Per Freud, Èdip expressa el desig inconscient i universal que tot espectador reconeix com a propi. La ignorància d'Èdip sobre els seus orígens, és la manera com Sòfocles, va posar en escena desitjos inconscients i reprimits, que tenia cap als seus pares.

Freud va analitzar el mite d'Èdip com un somni. Lacan, un altre filòsof, en canvi, diu que el complex d'Èdip freudià és un somni de Freud. I que Èdip no va tractar de satisfer desitjos incestuosos, sinó el desig de saber.

I en el complex d'Electra, passa el mateix només que és quan la nena, entre els 4 i 6 anys, "s'enamora" del seu pare i sent sentiments negatius cap a la seva mare i la vol imitar i ser com ella. Doncs de la mateixa manera, el mite es relaciona amb aquest complex, donant a veure com Electra volia satisfer els seus desitjos inconscients, matant a la seva mare per fer mal el seu pare.

- El taló d'Aquil·les:  Un dels noms més famosos del poema èpic "Ilíada", és Aquil·les, un actiu important de l'intent de l'exèrcit grec de destruir la ciutat de Troia. Hi ha moltes històries sobre aquesta guerra, des del cavall de Troia que es va fer servir per enganyar els troians i permetre que els enemics penetressin a les muralles de la ciutat, fins al suposat estat sagrat d'Aquil·les. De fet, se sap bé que Aquil·les és gairebé invencible i no té moltes debilitats, però no és la veritat. 

Aquil·les, en el museu del Louvre

Segons un dels mites filosòfics breus més famosos, Aquil·les és el fill de la deessa Tetis. Quan ell era un nounat, ella el va agafar pel turmell i el va submergir diverses vegades a la Llacuna Estígia. Si no s'hagués oblidat d'abraçar el taló i submergir-se a l'aigua, si no hagués fet això seria gairebé invulnerable. Coneixent aquesta debilitat, el príncep París, va disparar una fletxa a la debilitat de l'heroi gairebé immortal. 

El pas de la llacuna Estígia, de Joachim Patinir

Estàtua d'Aquil·les moribund a l'Aquileó, en Corfú

Aquest mite el podem relacionar amb la dita filosòfica popular d'avui en dia, que es fa servir per referir-se al punt vulnerable o feble d'un individu o una cosa. El taló d'Aquil·les és el punt on la persona se sent més fràgil, sense tenir prou domini per controlar una determinada situació.

En conclusió, podem relacionar la majoria de mites amb la filosofia, ja que tenen característiques molt semblants i d'alguna manera es manifesten aquestes idees i llegendes en els nostres dies. 

Maria Vasileva

4t ESO

Comentaris

Irene Altés ha dit…
Em sembla molt interessant que parlis de la influència que ha tingut la mitologia grega en la filosofia, i és que són dos temes que vam molt agafats de la mà sobretot perquè l'origen de la filosofia es troba, justament, a l'antiga Grècia. Els filòsofs de l'època, de fet, ja utilitzaven mites per explicar les seves teories, com Plató amb el mite de la caverna.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada interessant i bastant original. Deixa'm afegir el mite d'Eros is Psique també es pot relacionar amb la filosofia. Eros es va enamorar tant de Psique que es va casar amb ella, amb la condició que mai no pogués veure-li la cara. Finalment, la curiositat d'en Psique la va imposar i la va anar a veure a la nit, fent que Eros fugís amb ràbia.
La Filosofia és una disciplina que pretén comprendre el sentit de la vida, la veritat... El mite de psique es pot vere com una metàfora de la recerca humana de coneixement, veritat i significat. Psique representa la recerca humana de la comprensió que és el tema principal de la Filosofia.
Bassma Boukilou ha dit…
Molt bona entrada! És molt interesant que es poguí relacionar els mites grecs amb la filosofia. Aquesta finalitat que tenen els 2 de voler transmetre el mateix i com es poden relacionar els mites amb la filosofia i aquests coneixements són els que rebem avui en dia amb la filosofia.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES