DÉUS GRECS II

Hermes: El seu nom en llatí és Mercuri. Missatger dels déus, guia dels morts fins als inferns i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres. És caracteritzat en l'art com un jove amb una capa i un barret o un casc alt metàl·lic i el calçat sempre duia sandàlies. A la mà porta el caduceu (simbolitza el comerç). En la següent imatge es mostra el caduceu a la mà d'Hermes.


                                                     Mercuri, Giambologna, 1564, Museu del Bargello, Florència

Herareina dels déus, filla de Cronos i Rea, germana i dona del déu Zeus. Hera era la deessa del matrimoni i la protectora de les dones casades. Dona gelosa, perseguia a totes les amants i els fills de Zeus. Mai no va oblidar una injúria i se la coneixia per la seva naturalesa venjativa. Irritada amb el príncep troià Paris per haver preferit Afrodita, deessa de l'amor, abans que a ella, Hera va ajudar els grecs a la guerra de Troia i no es va quedar tranqui-la fins que Troia va quedar destruïda. El seu nom en llatí es Juno.


                               La Hera Campana.  segle II

Hefest: és el déu del foc i dels ferrers. Hefest va castigar a Hera penjant-la del cel, amb una enclusa lligada a cada peu, per haver volgut perjudicar Hèracles, Hefest  va buscar auxiliar-la. Furiós, Zeus el va precipitar daltabaix de l'Olimp. Després d'estar caient durant un dia sencer, es va estimbar a l'illa de Lemnos i de la patacada va quedar coix. A més de coix, el barbut Hefest és molt lleig i sempre va brut per culpa del seu treball de ferrer, tot i que es va casar amb la bella Afrodita deessa de la bellesa. Hefest en llatí el seu nom es Vulcà.


                                     Hefest a la forja, Guillaume Coustou, Louvre.

Hades: déu de l'inframon i dels morts, el seu nom en llatí és Plutó, la seva dona era Persèfone, a més d'esposa també era la seva pròpia germana. A la Ilíada d'Homer, narra quan Hèracles va intentar entrar a l'inframon. Hades va intentar impedir que entri, mentre l'esperava Hèracles li va tirar una fletxa a l'espatlla. El van portar cap a Peà (déu de la cura, medicina...) on van curar-lo aplicant un bàlsam meravellós, que li va curar ràpidament la ferida.

                    Bust d'Hades, còpia romana després d'un original grec del segle v aC

AtenaEl seu nom en llatí és Minerva. Deessa de la guerra, la saviesa, i l'artesania... Reina d'Atena. Ella va néixer del cap de Zeus completament formada. Filla de Metis i Zeus. És caracteritzada per portar un vestit, casc metàl·lic, i armada amb un escut i una espasa. Un mite famós d'Atena i Aracne.

Aracne va fer una obra Maestre que tothom admirava era un tapís, Atena va veure que tothom estava admirant a Aracne i es va posar gelosa. Atena va decidir anar a destruir el tapís. Quan se n'assabenta Aracne és suïcida penjada d'un arbre. Atena quan veu això decideix convertir-la en aranya, així teixirà durant tota la seva vida, però mai més ningú tornarà a admirar-la.


                                                                   Bust of Athena

Demèter: Deessa de l'agricultura, la collita, cereals, el creixement, la nutrició... És filla de Cronos i Rea. Germana de Zeus i alhora esposa, van tenir una filla anomenada Persèfone. El seu nom en llatí és Ceres. En un mite ens explica com Demèter intenta retornar la seva filla perquè Hades la va raptar a Persèfone a l'inframon. El paper que fa Demèter és de bona mare per no deixar anar la seva filla. Demèter va anar cap a Zeus i li va demanar ajuda sobre la situació que estava passant, Zeus la va ajudar i el que va fer és que la seva filla estigués un període amb ella, i un altre període amb Hades el seu home.


                                                             Còpia  romana d'estàtua de Demèter ,segle III

Dionís: Déu del vi, les festes, la bogeria... Ell es va encarregar d'ensenyar als mortals a com conrear la vinya i com fer la producció de vi de la millor manera. D'acord amb la tradició dels Grecs Dionís moria  a l'hivern i renaixia a la primavera. Els grecs feien rituals en honor del déu Dionís per la seva resurrecció.

Cada cop van avançar i revolucionar les festes i rituals. Una festa de les més importants és anomenada Les Grans Dionisies. Se celebrava a Atenes durant cinc dies de cada  primavera. 

Gràcies a això Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies.

                                     Estàtua de Dionís al Museu de Louvre

Iman Barmou
1r batx

Comentaris

Maria Vasileva ha dit…
Molt bona feina. Està tot molt ben explicat, no crec que pogués afegir més coses perquè ho has dit tot perfectament sobre els déus i amb tots els seus detalls. Està molt bé que hi hagi entrades com la teva, perquè moltes vegades se'ns descuida qui són els déus i què els caracteritza i així podem recordar-nos'en d'ells i repassar. Bona feina.
Lucas Torres ha dit…
Aquesta entrada esta molt ben explicada. Es molt interessant que les descripcions de cada deu. Encara hi han mes deus i voldria que facis mes entrades semblants com aquestes.
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada! M'ha semblat una entrada bastant interesant ja que has mencionat a molts dels deus grecs i és molt interesant tenir coneixement sobre ells ja que expliquen coses molt bones.
Marc Gómez ha dit…
Em sembla molt bona idea que facis una descripció de cada un dels deus. És una bona manera d'ajudar als lectors a tenir una mínima noció de cada deu i deessa per més endavant si mai veiem un mite que involucri aquests deus ja en sabrem alguna coseta que ens podrà orientar.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES