DEMÈTER




Demèter era una de les deïtats (és un ésser sobrenatural és venerat i  el paper en les religions cultes i animistes) més antigues del panteó grec ella garantia la fertilitat de la terra i protegia els cultius així com la vegetació. La  connexió que tenia amb la terra és herència de la seva mare Rea.




MITE: FADES I PERSEFONA

Demèter únicament va tenir una filla, Persèfone, segons la major part dels autors antics, amb el seu germà Zeus. La jove Persèfone, bella i despreocupada, es trobava passejant i recollint flors pels camps de Nisa, a Sicília, quan el déu Hades la va observar des del seu tron ​​al regne dels morts. A l'instant, el déu va quedar enamorat de la bellesa de la jove i va decidir convertir-la en la seva dona. Hades va muntar al seu carro i es va esperonar als seus cavalls per dirigir-se cap als camps de Sicília a tota velocitat. La jove Persèfone va sentir com la terra tremolava sota els peus. Davant seu, es va obrir una enorme esquerda per la qual va sorgir Hades muntat al seu carro tirat per cavalls infernals. Abans que Persèfone pogués reaccionar, el déu la va carregar al vehicle i va tornar amb ella al seu palau subterrani.
En passar els dies i comprovar que la seva filla no tornava a casa seva, la deessa Demèter va iniciar un llarg pelegrinatge pel món a buscar-lo. Tot i que consulto tots els déus i homes que es va creuar en el seu camí, cap no va poder donar-li cap notícia del parador de la jove Persèfone. La deessa, enfurida per la desaparició de la seva filla, va retirar els seus favors a la terra i la va condemnar així a un hivern etern. Els camps van deixar de produir fruits i els humans van començar a morir de gana.
Només la intervenció de Zeus, que va descobrir la presència de Persèfone a l'inframón, va solucionar el conflicte. Per mitjà del seu missatger, el déu Hermes, Zeus va demanar a Hades que permetés que la jove tornés amb la seva mare. L'astut déu dels morts, temorós d'una possible represàlia per part de Zeus, va accedir, però va enginyar una estratagema per aconseguir que Persèfone seguís amb ell. Sabent que qualsevol, déu o mortal, que prengués algun aliment a l'infern hauria de romandre-hi, Hades li va oferir a Persèfone abans de la seva partida un gra de magrana. La jove, confiada, es va menjar el fruit dolç i va intentar tornar amb la seva mare. Tot i això, les lleis de l'infern eren molt clares per a tots aquells que haguessin provat algun aliment al regne dels morts. 

Persèfone estava lligada al regne subterrani per a tota l'eternitat. Per evitar la còlera de Demèter, Zeus va aconseguir que Hades i ella arribessin a un compromís. Persèfone passaria a l'infern al costat del seu marit un terç de l'any, i tornaria a la terra la resta del temps. Hades i Demèter van acceptar la decisió de Zeus. D'aquesta manera els antics grecs explicaven la successió de les estacions. Mentre Persèfone és al costat de Hades, Demèter, entristida per l'absència de la seva filla, nega els seus fruits a la terra, produint-se l'hivern. Tot i això, quan Persèfone torna amb la seva mare, aquesta s'omple d'alegria i beneeix els mortals amb l'abundància de la primavera.








Comentaris

Marc Gómez ha dit…
Trobo que està molt ben explicat el mite. Personalment aquest es un dels meus mites preferits. És bonic veure com ja des de l'antiga Grècia es parlava de l'amor matern com una cosa tan gran i forta que et pot portar a donar la volta al món, tot només per aquesta relació de mare i filla.
Gina Rodrigo ha dit…
Bona entrada! És curiós veure com a l'antiguitat es buscava explicacions a traves de la mitologia, en aquest cas les estacions del any!
Irene Altés ha dit…
Bona entrada! S'ha de dir que aquest mite és força cruel si pensem en Persèfone, és clarament segrestada per Hades i obligada a casar-se amb ell, se'n podria dir que és abús de poder i que no es té en compte en cap moment l'opinió i preferències de la deessa. Per altra banda, aprofito per recalcar que Persèfone sabia les lleis de l'inframón, que dictaven que qualsevol ésser, si menjava set o més aliments allà, no en podria sortir mai més. És per això que Persèfone no volia menjar res, però Hades li va oferir una magrana, que és l'únic aliment que ella va acceptar. El fet és que, com que la magrana es divideix en varis grans, quan la jove deessa se la va menjar, se'n va empassar set, i per això es va quedar lligada al món subterrani per sempre. Una altra cosa és que el pacte entre Hades i Demèter va ser de quedar-se a Persèfone mig any un i mig any l'altre, que seria primavera i estiu amb ella i tardor i hivern amb ell.
Laura Font ha dit…
Entrada interessant. De Demèter n'he sentit a parlar diverses vegades, una deessa molt important, ja que tot el que representa són aspectes molt importants, sobretot per la societat d'aquella època. Tot el mite de Persefona és molt dur, ja que és un segrest i es pot veure lo malament que ho passen els familiars de la víctima i sobretot lo que són capaç de fer per intentar fer alguna cosa per aturar aquest segrest.
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada! Jo aquest mite ho relaciono amb que les famílies arriben a passar-ho molt malament al "perdre" els seus fills i intenten fer tot el que puguin per poder trobar-los i aquest mite trobo que en transmet això. El que m'ha semblat més interesant és que aquest mite està relacionat amb les estacions de l'any, Demèter com que no rebia cap noticia de la seva filla, els va condemnar a un hivern etern i quant Persèfone va tornar amb ella, Demèter els beneeix amb la primavera.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES