LA FAMÍLIA A L'ANTIGA ROMA

Els fills i les filles no formaven part de la família fins que uns dies després del seu naixement, el pare els agafava en braços. Durant la república, hi va haver tres maneres d'arribar al matrimoni: el religiós, que es feia davant d'un sacerdot, un en què la núvia era comprada simbòlicament i un en què la parella havia de viure junta durant un any sencer.

La família romana estava formada pels fills, l'esposa, els esclaus i en alguns casos clients, tenint com a cap de família el pater familias o pare. Aquest tenia el poder de matar a qualsevol membre de la seva família, des dels esclaus fins la dona, si es donava el cas d'adulteri, per exemple i tenia proves dels fets. Actualment les famílies no són tan amplies, ara no només els pares tenen la patria potestassinó que les mares també i òbviament no els dóna el dret d'assassinar els fills.


                                  

En el cas de l'esposa, estava sempre lligada a un home que tant podia ser el seu pare, com el seu espòs com qualsevol familiar baró. Això variava segons el tipus de matrimoni:
  • Matrimoni cum manu: el pare de l'esposa perdia la patria potestas de la filla i la tenia el marit d'aquesta
  • Matrimoni sine manu: encara que la filla estigués casada, el pare continuava tenint la patria potestas. Donava una mica més de llibertat a la dona ja que el marit intentava no contradir-la perquè ella aportava una sèrie de riqueses al matrimoni, que l'home no volia perdre amb el divorci. 


El divorci al final de la república i durant l'imperi va augmentar molt, gràcies al canvi de tipus de matrimoni tot i que Octavi August va intentar canviar les llei perquè la gent no es pogués divorciar. Els motius principals de divorci eren: adulteri, esterilitat (per part de la dona), el fet que un dels cònjugues es convertís en esclau, que un dels dos perdés el seu dret a la ciutadania. 

Silvia Kanuteh Rubio
1r batx

Comentaris

Jana Casacuberta ha dit…
He trobat molt curiós que també consideressin com a família els esclaus, es nota que el concepte de "família" per a ells era molt diferent al nostre. Per molt que hi hagués més d'una manera d'establir un matrimoni, la dona, no tenia ni veu ni vot. Per sort ara això ja no és així. Una entrada molt interessant!
Judith Rodríguez ha dit…
L'home, com a figura principal com sempre; m'ha sorprès molt que tingués tant poder sobre la família. Tenir el poder i la capacitat per a assassinar un membre de la família ho trobo impensable! Tinc un dubte però, si es donava el cas d'assassinat, el pare no rebia cap mena de càstig? O es considerava algo acceptat socialment i per tant actuaven com si res hagués passat?
Judith, el pare podia assassinar sempre i quan hi hagués justificació ja que era el que tenia més poder de la família i tenia el "dret" per fer-ho. Tot i que penso que és increïble que s'acceptés aquesta barbaritat.
Alba Le Riera ha dit…
És increïble com la gent d'aquella època es tractaven entre sí. Per una part, les famílies eren molt grans i amb moltes desigualtats, la dona la tractaven com un objecte per procrear o, en el cas que no fós "propietat" del seu marit, per conservar les riqueses que la seva família aportava. A més, el permís per assessinar algú, és impensable, no el podria tenir ningú, ho trobo injustificant.
Molt bona feina!
Marco Peña ha dit…
Curiós que només fes falta la convivencia entre un home i una dona per que el matrimoni fos considerat, tinc una pregunta ¿ si es realitzava un matrimoni cum manu i succeia un divorci, la dona tornava a la propietat del pare?
Bruna Villegas ha dit…
"Família" és un concepte que, com podem veure, ha canviat molt al llarg de la història. Actualment, la "família" son aquelles persones les quals estan relacionades entre si per parentesc de sang o legal, en canvi, a l'antiga Roma, la "família" era tothom qui vivia a la mateixa casa controlada pel Pater Familias. Per altra banda, és indignant el tracte que es tenia envers la dona. Per sort, això ja ha canviat molt tot i que encara s'ha de millorar. Bona feina!
Un aspecte que m'ha sorprès, és el dret el divorci. Els romans hi estaven d'acord en una cosa que ara considerem moderna i lògica. En canvi la religió catòlica ho ha tingut estrictament prohibit durant segles. Això diu molt de les religions post romanes. Com és natural els romans com els cristians musulmans i jueus tenien com a naturals coses tan barbàriques com l'assassinat. Per sort, eren altres temps.
Rebeka Picoiu ha dit…
Bona Feina! Però em sembla increible que el pare de la família tingues el poder de matar a la seva dona. Els esclaus s'enten, ja que no els apreciaven com a persones, pero la dona i els fills? És increible.
Berta Dong Reixach ha dit…
No sabia que els esclaus també se'ls considerava part de la família, pensava que els membres d'una família eren els que tenien un vincle de sang,no els que habitaven a la casa !
Com sempre en aquells temps podem veure que l'home té el poder sobre la dona i és una societat bastant masclista, però la part bona es que hi havia el dret al divorci!
Anna Canadell ha dit…
M'ha sorprés molt que consideressin els escalus part de la familía ja que penso que avui en dia tenim un concepta de familia molt diferent el seu, m'ha impactat molt que el pare tingues tot el poder de la familia i se l'hi donés el dret d'assesinar sense cap càstig i la dona en canvi agues d'esta lligada a un home que tan podia ser el seu pare com el seu espòs. Molt bona entrada!
Anònim ha dit…
Interessant que persones com els esclaus o clients forméssin part d’una mateixa familia! I també és una gran vergonya que la dona estigués lligada permanentment a un home, fós el seu pare o el seu espòs. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES