CALENDARI GREC

El calendari grec era una eina de càlcul del temps establerta per la societat per les necessitats de la vida quotidiana. Es dividia, com l'actual, en diferents intervals com els dies, mesos i anys. Les divisions del calendari es basaven en els moviments de la Terra i la seva conseqüència, que són les aparicions regulars del sol i de la lluna. Aquest calendari es dividia en l'àtic i l'hel·lènic:

El calendari àtic era lunisolar. Comptava amb un any de 354 dies, en concret, 12 mesos de 29 i 30 dies alternativament. Deixava un marge d'onze dies de diferència respecte a l'any solar. A aquest any de 354 dies se li afegia un nou mes cada tercer, sisè i vuitè any. 


Cicle lunar


Els mesos s'escrivien de la següent manera:

Gamelió (Gener) Formava part de l'hivern.
Antesterió (Febrer) Formava part de l'hivern.
Elafabolió (Març) Formava part de l'hivern.
Muniquió (Abril) Formava part de la primavera.
Targelió (Maig) Formava part de la primavera.
Esciroforió (Juny) Formava part de la primavera.
Hecatombeó (Juliol) Formava part de l'estiu.
Mategitnió (Agost) Formava part de l'estiu.
Boedromió (Setembre) Formava part de l'estiu.
Pianopsió (Octubre) Formava part de la tardor.
Memacterió (Novembre) Formava part de la tardor.
Posideó (Desembre) Formava part de la tardor.


El nom dels mesos està relacionat amb festes religioses, les quals, estaven lligades al seu entorn amb cicles agrícoles.

Mesos del calendari àtic amb la seva relació agrícola

Algunes paraules relacionades amb el temps es deien de la següent manera:


DIA:

Matí= Prol
Migdia= Mesembria
Tarda= Déile

NIT:

Vespre= Éspera
Mitja nit= Mése nix
Alba (sortida del sol)= Éos

El calendari hel·lènic es basava en l'art de l'esport. Practicaven gran varietat d'esports en cada una de les olimpíades. Començaven a l'estiu o a la tardor. El seu interval de temps era de quatre anys, que estava relacionat amb la celebració dels Jocs Olímpics. Aquest calendari es va iniciar l'any 776 a. C i va finalitzar al començament de l'Edat Mitjana. 


Calendari hel·lènic

Aquí us deixo un PREZI on podeu trobar un resum sobre el tema explicat:


David Raurell
4t ESO

Comentaris

Trobo que és bastant complicat el funcionament del calendari àtic pel fet d'haver d'afegir mesos cada cert temps. M'han semblat curiosos els noms dels mesos perquè no estaven relacionats directament amb els noms dels déus sinó a festes religioses. Molt interessant!
Judith Rodríguez ha dit…
Es fa molt estrany veure el funcionament que tenien respecte a la distribució de les estacions. Per altra banda no em sorprèn que algun dels mesos, com per exemple Posideó, recordi als noms dels coneguts déus que lluaven els grecs. Una entrada molt interessant!
Bruna Villegas ha dit…
És curiós el funcionament del calendari àtic, ja que afegien mesos de tant en tant. A més, no és sorpresa que la mitologia torni a estar present, en aquest cas apareix el mes "Poseideó" fent referència al déu grec dels mars, Posidó. Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
Com és de costum, tot ho relacionaven amb déus. És molt curiós com s'organitzaven, i si ho comparem amb el calendari de l'actualitat, és molt més fàcil. Per sort nosaltres ja no anem amb aquest mètode.
Trobo que és molt complicat explicar bé un tema així, i tu ho has fet molt entenedor, bona feina!
Júlia Sabat ha dit…
Això demostra, un cop més, la importància de les divinitats pels Grecs. Tot i que m'esperava que tots els mesos tinguessin a veure amb els Déus o la mitologia, no amb els dies festius.
És curiós que anessin afegint mesos de tant en tant, això ho complica una mica, però hi ha coses que recorden a com portem actualment el calendari, com els 12 mesos o els 29 i 30 dies de cada mes, ja que es quasi com el nostre.
Molt interessant. Bona entrada!
Rebeka Picoiu ha dit…
M'ha agradat mot. Per cert, els noms dels mesos no s'assemblen gens als d'ara i he trobat interessant que cada mes formes part d'una altra estació. Bona Feina!!
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt bona feina.
Podem veure que és bastant semblant al nostre, canviant algunes coses. Com m'agrada saber que la majoria de coses que tenim avui són gràcies els grecs i romans. com podem veure en el calendari hel·lènic que l'ho de celebrar els jocs olímpics cada quatre anys ho hem adoptat d'ells.
Anònim ha dit…
Bona entrada, és increïble com els grecs podien arribar a relacionar tantes coses, fins hi tot el seu calendari, amb els dèus. Tot hi això, aquest calendari era molt complicat i a dia d’avui ja no s’utilitza.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES