EL MITE D'ARACNE

Aracne era la filla d'Idmón, un tintorer, i va néixer a Lídia. La jove era molt reconeguda per les seves impressionants habilitats relacionades amb el teixit i el brodat. 
Segons algunes fonts, fins i tot les nimfes acudien a Aracne per observar com teixia magnífiques obres d'art. A mesura que el temps anava passant la seva fama i popularitat augmentava, va arribar a ser considerada deixebla d'Atena, deessa de la saviesa i les filadores. 
Aracne posseïa qualitats molt bones com per exemple la seva bellesa o el  fet de ser molt hàbil, però tenia un defecte molt destacable; era massa orgullosa. La jove volia que el seu art fos considerat el que era pel seu propi mèrit, no volia atorgar els mèrits a altres factors divins. Plena d'orgull i d'inconsciència desafià a Atena per demostrar que les seves habilitats eren comparables a les d'una deessa, aquesta acceptà ràpidament. Primer es va presentar en el cos d'una àvia i es dirigí a la jove per advertir-la que es comportés de manera digne amb la deessa, però Aracne la contestà amb insults i menyspreus.

Atena plena de ràbia es descobrí davant la jove i ordenà que la competició comencés. I així va ser, consistia en teixir un tapís; la deessa va representar els dotze deus de l'Olimp amb tota la seva grandesa i resplendor. També, per advertir a la rival, va representar quatre episodis exemplificant terribles derrotes que havien patit els humans al desafiar a deus.Per altra banda, Aracne representà els amors secrets i deshonrats dels deus, entre d'ells Zeus i Europa, Zeus i Dànae, etc. 
L'obra era simplement perfecte, però Atena es sentí insultada i guiant-se pels seus impulsos, agafà la seva llança i destrossà el tapís de la jove i del mateix impuls també li donà un cop a ella. 

Aracne, plena d'impotència i avergonyida pel que havia passat, va marxar trista i es volgué suïcidar penjant-se amb una corda d'un arbre. La deessa però, no ho va permetre i la va aturar a temps, però com que encara seguia molt molesta, decidí convertir-la en aranya, així podria seguir teixint tota la seva vida i les seves obres no serien mai admirades per ningú.






 
Diego Velázquez, Les filadores






                                                 
Judith Rodríguez Bares
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Encara no havia sentit a parlar d'aquest mite, i la veritat és que ens ensenya que l'orgull no és bo, ja que la majoria de vegades et causarà problemes, com en el cas de l'Aracne. Però, en el moment en que Atenea destrossa el tapís, això vol dir que la competició la va guanyar Aracne? Ja que si Atenea hagués guanyat, no s'hagués sentit insultada.
Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Gràcies Alba! Responent a la teva pregunta; sí, representa que Aracne va superar a la deessa Atena amb el tapís tan elaborat que va fer, però com que el tema reflectit en el seu tapís girava al voltant de les infidelitats que havien comès els deus, Atena es va sentir ofesa. Llavors, com que la deessa havia estat derrotada per una jove mortal i a més s'havia sentit ofesa, d'un impuls va destrossar el tapís d'Aracne.
Bruna Villegas ha dit…
Ser gelós pot ser una qualitat molt dolenta, i aquest mite n'és un bon exemple. En aquest cas, Atena no pot aguantar ni l'arrogància ni el talent d'Aracne i per aquest motiu la castiga vivint la resta dels seus anys amb cos d'aranya. Molt bona entrada!
Júlia Sabat ha dit…
Aquest es un mite poc conegut, almenys jo mai n'havia sentit a parlar. Es diu que aquesta història representa els càstigs cap a aquelles persones orgulloses i ens ensenya les coses negatives que aporta la gelosia d'algunes persones.
Es diu que totes les aranyes avui en dia són filles d'Aracne, possiblement una de les que vegis avui sigui Aracne.
Molt interessant i bona feina!
Anònim ha dit…
No coneixia aquest mite. Aracne és massa orgullosa desafiant a Atena, i aquesta li dona una lliçó. Interessant la relació entre el que més li agrada a Aracne (teixir i bordar) amb les aranyes. Bona feina!
Em sonava el nom d'Aracne però no coneixia el mite. Penso que l'enveja és possiblement el pitjor sentiment que algú pot sentir ja que et fa actuar de maneres il·lògiques com fa Atena quan acaba convertint a la noia en aranya. M'ha semblat molt interessant!
Anna Canadell ha dit…
En la meeva opinió, penso que els gelos i l'orgull propi poden arribar a ser una qualitat molt dolenta en nosaltres ja que sempre ens acaben portant per un mal camí i ens fan cometre males accións, he trobat molt interessant el fet de convertir Aracne en una aranya ja que Aracne l'hi agrada teixir i bordar. Una entrada molt interessant!
És molt curiós i força trist veure que els comportaments que s'expliquen en aquest mite, segueixen presents amb nosaltres; Sentiment que no porten res de com l'enveja, l'orgull, els gelos, la rivalitat...
Molt interessant!
Berta Dong Reixach ha dit…
Molt interessant
Podem veure en aquesta llegenda que l'enveja no aporta res cap a nosaltres i els altres, l'únic que fa és destruir.
I tampoc l'orgull és sa, al final acaba passant factura tot això.
Podem veure que al final, que sempre acabem fen accions que no voliem haver comès mai.
Fernanda Paredes ha dit…
Aquest és un mite que ens explica el mal que pot causar l'orgull i la prepotència en excés. Hem sembla un mite força curiós i esta ben explicat. Hem sembla molt curiós que una humana retés a una deessa, ja que els humans veneraven molt en els déus. Bona feina!
Rebeka Picoiu ha dit…
Em sembla interessant ja que avui en dia també passen coses similars amb aquest tema. Només perquè Aracne tingués aquell do no significava que Atena hagués de castigar-la de tal manera,però només és un mite.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES