El RAPTE DE PERSÈFONE

Persèfone també coneguda com a Kore era una donzella molt bonica que posseïa les divinitats de la mort, la vida i de la resurrecció. Era filla del gran Zeus i de Demèter, tot i que tradicionalment també es deia que era filla de Zeus i de la nimfa del riu infernal.

Un dia Persèfone estava collint flors en un prat en companyia de les germanes del seu pare (Atena i Artemisa) i de les seves amigues les nimfes. Justament quan aquesta estava apunt d'agafar un lliri, la terra és va obrir i de sobte en va sortir el seu oncle Hades (déu dels inferns), que la va raptar i se l'endugué al seu regne subterrani per fer-la la seva esposa ja que n'estava bojament enamorat. 


El Rapte de Persèfone, Gian Lorenzo Bernini
La mare quan va assabantar-se de la desaparició de la filla, amb un gran dolor, va començar a buscar-la nit i dia per tot arreu, i Zeus penedit d'haver set còmplice del seu germà en el rapte, en veure tant trista la seva dona Demèter i en veure que la terra no era fèrtil (degut a la marxa de Persèfone), li va demanar a Hades que retornés a la seva filla amb la seva mare. Però aquest, per no perdre a la noia que estimà, li va donar una magrana dels inferns, que ella distreta va tastar, fet que la va lligar per sempre més al món dels morts. Però es va arribar a un acord amb Hades i Demèter: A partir d'aquell moment, Persèfone viuria un terç de l'any amb el seu marit sota terra mentre que la resta de terços viuria amb la seva mare en el món dels vius.


Com a curiositat diré que es diu que les flors moren quan Persèfone és segrestada per Hades i que tornen a créixer quan la jove torna amb la seva alegria al món dels vius: D'aquí neix la primavera i l'hivern.
Aquí podreu trobar més informació:

Gabriela Núñez
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Molt ben explicat el mite! Deixa'm afegir però que Zeus va ser complice d'Hades a l'hora de realitzar el rapte per un cert motiu; Hades era el germà de Zeus i Poseidó, a l'hora de dividir-se el món a Hades li va tocar la pitjor part, la més "carregosa", ja que hauria de regnar el món dels morts sol i controlar que ningú en sortís. Perquè Hades no s'enfadés, Zeus li va prometre que la dona que ell escollís es convertiria en la seva muller, i el deu de l'Inframón va escollir a Persèfone. Zeus va haver de complir la seva promesa i mentre que distreia a Demèter, Hades es va emportar a la jove deessa.
Rebeka Picoiu ha dit…
M'ha agradat molt llegir la entrada ja que m'ho imaginava tot amb detalls. Molt ben explicat.
Berta Dong Reixach ha dit…
Ho trobo molt fort que el propi pare ajudés el seu germà a segrestar a la seva pròpia filla, sabent el dolor que li causaria a la mare.
Per l'altre banda em sembla molt just el pacte que van fer, així tant la mare com l'oncle podien estar contents.
Una manera molt maca d'explicar d'on sorgeix la primavera i l'hivern.

Molt bona entrada!
Júlia Sabat ha dit…
La versió que has explicat ens ajuda a saber d'una altra manera l'origen de la primavera, un detall que m'ha agradat molt.
Una altra curiositat que he sentit a parlar és que a causa d'aquest mite els atributs de Demèter són l'espiga del blat.
Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
Un mite molt bonic! M'agradaria afegir que Dèmeter, desesperada perquè no trobava la seva filla, va anar a demanar-li al Sol on era, que li va explicar tot el que havia passat. Bona feina!
Jana Casacuberta ha dit…
Tot i que al final s'arribés a un pacte ho trobo molt injust, ja que a Persèfone no li va ser donada cap oportunitat d'expressar la seva opinió sobre els esdeveniments.He trobat molt bonica la relació d'aquest mite amb l'hivern i la primavera.
Tot i que ja sabia aquest mite, trobo que sempre està bé llegir-lo ja que pels antics és una bona manera d'explicar les estacions de l'any però penso que no s'ha d'oblidar que Persèfone va ser obligada a quedar-se amb Hades, encara que no fos per sempre. Bona feina!
Anna Canadell ha dit…
He trobat l'entrada molt interessant i m'ha agradat molt conèixer aquest mite sobre d'on prové la primevera i l'hivern ja que no en coneixia l'història.
He trobat molt injust que el pare entregués a la seva filla Persèfone el seu germà sense que ella pogués expressar la seva opinió i sentiments, i encara que el pacte final l'hi permeti quedar-se un temps amb la seva mare està obligada a tornar quan s'acava el temps.
Karina Szabo ha dit…
Molt curiós com Zeus, el propi pare de Persèfone, ajuda al seu germa a raptar la seva filla, sens ella poguer dir si estava d'acord o no. També pobre mare, no poguer veure a la seva filla per culpa el seu cunyat... El que s'arriba a fer per amor... Molt interresant l'entrada i molt ben redactada.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES