MITOLOGIA DES DELS ULLS DE WATERHOUSE

John William Waterhouse va ser un pintor britànic prerafaelita i profundament influenciat pel neoclassicisme victorià. És cèlebre pels seus quadres de figures femenines pertanyents a la literatura artúrica i Shakespeariana però sobretot, de personatges femenins del món clàssic. 
Aquí us presentaré algunes de les seves obres més famoses però us animo a que intenteu endevinar els personatges representats en els seus llenços. No us preocupeu que tindreu pistes.


No és gaire complex endevinar qui és aquesta dona si ens fixem en què està fent. Pot semblar una acció simple, però les conseqÜències d'aquesta seran devastadores. Com a pista addicional podríem dir que està casada amb un home anomenat Epimeteu. 



En aquestes dues obres hi és representada la mateixa dona. Com podeu veure té un posat altiu i potser una mirada inquietant. De fet, va ser un personatge temut per molts i és coneguda per haver transformat una tripulació bastant coneguda en porcs. Alguns la consideren la primera bruixa de la cultura occidental.  


La dona que observem, la més bonica d'Anatòlia, és la protagonista d'una de les històries d'amor mitològiques més conegudes i va ser capaç d'enrabiar a la deessa Afrodita per la seva bellesa. 


I mentre en l'anterior fotografia veiem una dona que enamorada d'un déu, aquí veiem un noi que s'enamora de si mateix i ignora que té una admiradora observant-lo des d'un arbre. 


En aquesta obra Waterhouse deixa enrere la temàtica mitològica, però es queda en el món clàssic, específicament en l'àmbit filosòfic. Ens hem de fixar en l'home, que està assegut en un lloc bastant peculiar, de fet aquest tonell va servir-li de casa bastant de temps. 


Finalment, trobem un quadre que va ser inspirat per la mort de dos germans joves de Waterhouse a causa de tuberculosi. En el quadre es pot interpretar que són els dos germans reals del pintor, però a la vegada representen dues figures mitològiques que són germans bessons. Pot semblar que simplement estan dormint però si ens fixem en l'origen del quadre veiem que també està relacionat amb la mort. 

Fins aquí el recorregut per les obres inspirades en el món clàssic de Waterhouse. Els seus quadres són un dels molts exemples de la influència que aquestes històries creades en la Grècia de fa molts segles sempre han tingut una gran importància en el panorama artístic mundial.

Si voleu descobrir més sobre mites i quadres de Waterhouse us deixo un vídeo que us pot interessar: 


Podeu escriure les vostres suposicions sobre la identitat dels personatges en els comentaris. 

Maria Teresa Valls 
1r Batx

Comentaris

Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada, m'ha agradat molt el joc que has creat per endevinar el mite i les figures femenines que va representar el pintor Waterhouse. Et deixo amb les meves respostes:

1.Pandora: Aquesta està obrint la coneguda caixa de Pandora on s'hi guarden totes les desgràcies.

2.Circe: La bruixa que va convertir als acompanyants d'Ulisses en porcs. Filla del déu del sol (Helios) i de la ninfa Perseis.

3. Psique: A la imatge de Whaterhous es veu a Psique obrint la caixa d'or, un cofre d'Ades on Afrodita havia guardat una mica de la seva bellesa.

4.Eco i Narcis: A l'obra es veu la escena on Narcís s'enamora de la seva imatge reflexada a l'aigua i l'Eco el mira amb tristor.

5. Diógenes de Sinope: Mostra aquest filòsof que va viure com un vagabund a Atenes al s.1 a.C.

6. Representa als deus Hipnos (personificació de la son) i Tànatos (personificació de la mort) que en la mitologia grega són representats com a germans bessons.

Les he ensertat?, gràcies

Maria Teresa Valls ha dit…
Les has encertades totes, felicitats! Com a curiositat sobre la figura de Tànatos és que es la personificació de la mort però no de una mort qulasevol sinó de la mort no violenta. Això fa que tingui més sentit que sigui germà bessó d'Hipnos.
Carla López ha dit…
Hola Maria! no sabia que el pintor de Pandora era el mateix que d'Eco i Narcís m'he sorprès i tot, molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES