ÍCAR I DÈDAL

El mite d'Ícar i Dèdal explica la història d'Ícar, el fill i el pare, Dèdal. Dèdal, era un hàbil artesà i arquitecte, estava empresonat a Creta juntament amb el seu fill Ícar, per orde del rei Minos. Dèdal havia dissenyat el Laberint que amagava el Minotaure, però, temorós que revelés el secret de la seva construcció, Minos el va mantenir presoner al costat del seu fill. Dèdal, desitjant escapar del seu empresonament, va idear un pla enginyós. Va recollir plomes d'ocells i les va unir amb cera, creant així unes ales per a ell i per a Ícar. Abans de prendre vol, Dèdal va advertir al seu fill sobre els perills de l'atreviment i la imprudència. Li va recomanar volar a una altura moderada, ja que si s'apropava massa al sol, la cera fondria les ales, i si descendia massa prop del mar, la humitat faria que les plomes es desenganxessin. 

Tant el pare com el fill es van posar les ales i van emprendre el vol des de la torre de la seva presó. Ícar, captivat per l'emoció de volar, va desobeir les advertències del seu pare i va anar pujant cada vegada més amunt, acostant-se al candent sol. Les ales d'Ícar van començar a fondre's a causa de la calor, i malgrat les súpliques de Dèdal, el jove va continuar elevant-se. Tràgicament, les ales d'Ícar es van desfer finalment, i va caure al mar, on va perdre la vida. Dèdal, desconsolat per la pèrdua del seu fill, va continuar el seu vol i va arribar a Sicília, on va ser benvingut. 

                                                          Ícar i Dèdal, Frederic Leighton    


Bruna Safont 
4rt ESO 

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Bruna! M'agrada molt aquest mite perquè representa a la perfecció que seguir els impulsos sense fer cas del que ens adverteixen no sempre acaba bé. Per aquest motiu crec que la figura d'Ícar representa molt bé als humans, per una banda, molts cops ens deixem emportar pels impulsos i al final ens podem en penedir. Però per l'altra sempre intentem aspirar a un punt més elevat: una millor feina, una millor casa... al mateix que fa Ícar, que cada vegada va volant més a dalt.
També et volia comentar una curiositat sobre aquest mite. No sé si sabies que al mar on va morir ofegat Ícar va rebre el seu propi nom: mar d'Icària que es troba a l'illa d'Egeu.
Amina Boukhzar ha dit…
Aquest mite té una molt bona reflexió sobre la curiositat i l'impuls humà. Com aquest mite mostra normalment aquestes dues característiques estan associades amb la joventut i la seva curiositat en experimentar els límits de les coses a més de conèixer el món que els envolta. Deixant de banda la curiositat i l'experimentació, també hi ha un sentiment de llibertat i la seva cerca. La sensació de llibertat també la tenim associada amb volar i en aquest cas escapar d'algun lloc i ser lliures. A vegades aquesta cerca per la sensació de llibertat màxima ens pot portar a esdeveniments que no teníem previstos.
Molt bona entrada! M'ha interessat molt aquest mite.
El mite d'Ícar i Dèdal ens recorda la importància de la prudència i el respecte pels consells dels més experimentats. Ens convida a cercar l'equilibri entre l'ambició i la cautela en la persecució dels nostres somnis.
Molt bona feina!
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! D'aquest mite la psicologia l'ha prés de referència per possar-li el nom a una síndrome "La síndrome d'Ícar". El nom és una metàfora que fa referència al desig excessiu d'aconseguir metes elevades, sense tenir en compte els límits o les conseqüències. Es considera un patró de comportament que pot arribar a tenir un individu. Que és caracteritzat per la sobrevaloració de les teves capacitats i la tendència a ignorar les advertències.Això demostra com ja a l'antiguitat els mites volien donar leccions de vida i educar.
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada Bruna! D'aquest mite podem treure una lliçó, i esque no hem de pensar que estem per sobre del que ens diu la gent. No podem creure que som superiors perquè seràs tu qui acabarà malament. Realment, no nomès el ite d'Ícar ve amb aquesta reflexió. Si ens fixem, hi ha moltes altres mites grecs que ens volen dir el mateix, el mite d'Aracne és un altre exemple.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES