EL MITE DE PERSEU I MEDUSA

Medusa, que significa guardiana o protectora, era una bellíssima sacerdotessa del temple d'Atenea (deessa de la saviesa). Tenia una cabell bonics que la dotaven d'una bellesa sense igual. Molts eren els pretendents i enamorats de Medusa.

Posidó, déu del mar, va quedar arrestat de la bellesa de la sacerdotessa. Enamorat d'ella, va elaborar un pla per reunir-se amb la seva estimada. Posidó es va transformar en un au per entrar al temple d'Atena i ajuntar-se amb Medusa. La deessa Atenea, es va sentir molt ofesa, no li va agradar que el seu temple fos fet servir per altres fins diferents dels que tenia destinats. Va treure la seva ràbia cap a Medusa, i com a càstig, va transformar els seus bells cabells en serps i li va atorgar un do horrible en el seus ulls, el de poder transformar en pedra a tot aquells que la miressin als ulls.

La jove sacerdotessa es va convertir en una mena de terrible monstre amb serps al cabell i causant amb la seva mirada la transformació en pedra de tot aquell que la mirava. Els déus van completar amb horror el mal que estava provocant Medusa i van voler acabar amb ella, per donar per acabats els mals.

Polidectes, el rei de Sérifos, va decidir enviar a Perseu, fill del Déu Zeus i la mortal Danae, perquè matés a Medusa. Perquè Perseu pogués aconseguir l'objectiu de matar a Medusa, els Déus li van atorgar uns regals. Aquests van ser Hermes, déu de les fronteres i els viatgers li va donar unes sandàlies alades i una capa d'invisibilitat. Hades, déu dels morts, i aquest tenia una espasa, un casc i un escut mirall. I Atenea, que li va oferir un mirall. Que Perseu, amb l'escuinit i el mirall podria anar veient a Medusa a través d'aquests objectes sense convertir-se en pedra.

I així va ser com Perseu, va arribar fins a la sacerdotessa sense que aquesta s'adonés de la seva presència, conduït per Atenea va tallar el cap de Medusa. Aquest cap es va convertir en un trofeu per a Perseu, fins al punt de portar-lo a tot arreu i fent-lo servir per convertir en pedra tots els seus enemics.

Perseu va aconseguir vèncer  tots els seus enemics i lliurar a Atena el cap de Medusa.


Perseu amb el cap de Medusa, de Benvenuto Cellini (1545-1554)

Paula Soldado 
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
Bona entrada! El mite està molt ben explicat tot i que m'agradaria afegir que del coll de Medusa van néixer els seus dos fills Pegàs i Crisàor. I la sang que va ser vessada a la seva decapitació va ser guardada per Atena degut a les seves capacitats: la sang del costat esquerre era un poderós verí i la del dret comptava amb grans capacitats curatives i inclús podia ressuscitar als morts.
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada! Sabies que hi ha altres versions del mite que expliquen que Perseu en comptes de portar un mirall per no mirar directament a Medusa, va fer servir un escut de bronze polit que reflectia també la seva imatge?

El cap de la Medusa amb la seva mirada petrificant, al llarg dels segles s'ha relaciont amb la idea del poder femení i la protecció del mal, ja que Atenea la pva posar en el seu escut (Égida) com a simbol de protecció.

Gràcies.
Bruna Safont ha dit…
Quina entrada més interessant!! M'agrada com narres la transformació de Medusa, inicialment una bella sacerdotessa, en un monstre a través de la intervenció divina. També com destaques la complexitat de les relacions entre déus i mortals, i com Perseu, amb els seus regals divins, enfronta astutament aquest desafiament.
Nora Agulló ha dit…
Que interessant Paula!! M'agradaria afegir-te una altre curiositat que he trobat sobre aquest mite, en relació a les illes visitades per Perseu, sabies que en la seva recerca per matar Medusa, Perseu va visitar diverses illes, incloent l'illa flotant de Serifs, on Polidectes governava i on més tard rescataria Andròmeda? Doncs així va ser.
Amina Boukhzar ha dit…
Aquest mite és molt trist, una cosa que crec que cal mencionar també és que Posidó no es va ajuntar amb Medusa sinó que la va violar. Medusa va patir un càstig per haver sigut una víctima. La van castigar per ser violada i a més, després de castigar-la amb aquella qualitat van manar que la matessin. Un cop morta la seva humiliació i càstig no va acabar perquè si no tenien prou van fer servir el seu cap com a trofeu i el van portar a tot arreu. Cal entendre que Medusa no va ser un monstre o sacerdotessa castigada sinó una víctima.
Molt bona entrada!
Aquest mite em sembla molt interessant per els diversos temes, d'amor, el castig, la divinitat, i el heroísme. La historia es molt bonica ja que ens empodera de el coratge i de la inteligencia.
Molt bona feina!
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! M'agrada molt la història de Medusa, crec que té una gran reflexió sobre les dinamiques i les relacions que entre divinitat i humà. El càstig és el preu que ha de pagar per la ser bella i poderosa. És inteeressant pensar que la bellesa, alló que tothom admirava d'ella, la seva gran qualitat fos la causa de convertir-la en monstre i el motiu de la seva desgracia. Això es pot aplicar a la actualitat, caracteristiques que un cop hem admirat poden acabar sent les més despreciades.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES