DE LA GUERRA DE TROIA FINS A LES GUERRES NAPOLEÒNIQUES

Si digués que aquestes guerres estan connectades podria semblar una afirmació bastant lògica ja que els dos esdeveniments són conflictes armats bastant coneguts. Però quines tres figures connecten les dues guerres directament? 

Com ja sabem, la guerra de Troia és un conflicte que es va produir entre els grecs i els troians. La Ilíada, escrita per Homer, ens n'explica la història de la qual si haguéssim de destacar-ne un dels personatges seria Aquil·les, l'heroi grec. Tenint aquest personatge en ment, les guerres comencen a entrellaçar-se. 


Representació d'Aquil·les 

Avancem en el temps i ens trobem al segle IV aC, on un dels personatges més poderosos s'anomena Alexandre el Gran. El que va ser rei de Macedònia i sobirà de l'imperi Persa és considerat un dels líders militars més rellevants del món clàssic. Des de la seva infància va  ser instruït per Aristòtil en diverses matèries, en una de les quals va haver de llegir la gran obra d'Homer. La història va despertar en ell una profunda admiració cap al fill de Tetis i Peleu. Tan gran era la seva fascinació que es diu que portava la seva còpia del llibre allà on anava, fins i tot que dormia amb la còpia sota el coixí. Aquesta admiració el va portar proposar-se a fer una mena de pelegrinatge per llocs mencionats en l'obra homèrica i arribar a la terra on el seu heroi havia mort i lluitat. Finalment, desembarcà a Troia i presentà els seus respectes a la tomba d'Aquil·les i Pàtrocle.



Alexandre el Gran a la tomba d'Aquil·les

Existia qui deia que Alexandre era la reencarnació d'Aquil·les ja que hi havia certes similituds entre ells. La principal seria les seves vides: plenes de glòria però de curta durada i el seu gran amor pels seus companys: Pàtrocle i Hefestió.
De fet, el mateix Alexandre va afirmar ser descendent d'Aquil·les, tot i que en certs moments també va afirmar ser-ho de Zeus. 

Us preguntareu com entra la figura de Napoleó en tota aquesta història, doncs la resposta és simple. De la mateixa manera que Alexandre somiava en ser com Aquil·les, el militar francès admirava profundament a Alexandre i a altres figures del món clàssic com Juli Cèsar o Anníbal. 

De fet, algunes de les accions que Napoleó va dur a terme durant el seu regnat van ser influenciades per aquestes figures. Per exemple, com que sabia que Alexandre es va fer acompanyar per homes il·lustrats durant les seves campanyes militars ell va fer el mateix. 

Així que ja ho sabeu fins i tot les persones més influents en la història tenien algú a qui admiraven i desitjaven assemblar-se. 

Si voleu descobrir més sobre qui va ser Alexandre el Gran us deixo un vídeo per aquí: 


Maria Teresa Valls
1r Batx

Comentaris

Martina Pareras ha dit…
M'ha semblat una entrada super interessant!!! Mai hauria pensat que Napoleó s'inspirés en Alexandre el Gran i que ell s'inspires en Homer. Et volia fer una pregunta, saps d'algú posterior a Napoleó que s'inspirés en ell? També vull afegir una curiositat que a mi personalment m'agrada molt. Napoleó va ordenar que col·loquessin la seva tomba de manera estratègicament perquè la gent que l'anés a visitar hagués d'inclinar-se. Així s'assegurava que tothom que la visites li fes una reverència, això demostra el seu gran ego.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada!! M'agrada com parles sobre com la Guerra de Troia, l'admiració d'Alexandre el Gran per Aquil·les i la influència d'Aquil·les en Napoleó estan relacionades. També com aquestes influències han afectat les decisions de líders al llarg del temps.
Maria Teresa Valls ha dit…
Hola Martina, en relació a la teva pregunta. He estat buscant si algú posterior es va inspirar en la figura de Napoleó però no he trobat cap cas. En canvi he descobert una petita curiositat. El famós músic Beethoven anava a donar el nom de Napoleó a la seva 3a simfonia perquè admirava els valor il·lustrats del líder. Però al assebentar-se del nomenament d'aquest com a emperador va canviar d'opinió immediatament, ja que considerava aquesta acció totalment contraria als seus ideals. La seva composició es va passar a dir Simfonia Heroica.
Amina Boukhzar ha dit…
Aquesta entrada ens demostra que tothom té els seus referents, perquè vulguem o no tots som persones que a vegades necessiten un exemple a seguir o una font d'inspiració. A vegades ens sembla que els grans governadors o herois no tenen algú a qui vegin "superior" o vegin com a referència. Això ens demostra que aquesta idea és errònia i que tothom en algun moment busca una font d'inspiració, sigui qui sigui. Seria interessant qui o què va inspirar a Aquil·les.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES