EL MITE DE NARCÍS

El mite de Narcís, explica que fa molts i molts anys enrere, hi havia un noi grec anomenat Narcís. Narcís va néixer molt atractiu i molt guapo. Tot i això, el noi tenia un problema. Ell era tan presumit i tan cregut que no podia veure el més enllà de la bellesa ni el més enllà del seu aspecte. 

Una tarda, Narcís, va decidir anar a fer una passejada per el bosc. Mentre estava caminant tranquil·lament pel bosc, es va trobar a la deessa Nèmesis, coneguda per ser la deessa de la venjança. La deessa va decidir ensenyar-li una lliçó pel seu orgull. 

El que va passar va ser que quan el Narcís es va trobar un estany que no es movia, va veure el reflex d'ell mateix i es va quedar hipnotitzat per la seva pròpia bellesa. A partir d'aquell moment, Narcís no va poder mirar res més que no fos el reflex de la seva pròpia bellesa. Les hores i els dies passaven i ell seguia allà hipnotitzat. No menjava, no dormia, no feia res més que observar la seva bellesa. Algunes persones intentaven cridar-li l'atenció, però ell només tenia ulls per a si mateix. No podia veure la realitat.  

Va començar a envellir i finalment va morir al costat de l'estany. Mentre s'estava morint, li queien les llàgrimes de tristesa i una de les llàgrimes va caure a l'estany. Diuen que allà va ser on va créixer una flor blanca en honor seu.

Caravaggio, 1597. Narcís a l'estany

Aquest mite ens ensenya que l'amor propi es molt important però tenir un amor propi obsessiu és dolent i perillós perquè pot causar conseqüències greus. Narcís, ho va perdre tot i això ens ensenya a tots nosaltres que és molt important ser amables i humils i apreciar no només la bellesa i el físic, sinó apreciar el que està al voltant del món.  

Ishtar Botey
1r Batx

Comentaris

Tigist Masllorens ha dit…
Molt intressant i molt ben explicat!! Es diu que després de la mort de Narcís, la deessa Nèmesis, tot i castigar-lo per la seva arrogància, va veure la seva transformació com una oportunitat d'ensenyar una altra lliçó. Ella va decidir que la bellesa no podia ser totalment destruïda, sinó transformada. En lloc de simplement desaparèixer, l'esperit de Narcís es va fusionar amb la natura i es va convertir en una presència que inspirava la gent a apreciar la bellesa d'una manera més humil i equilibrada. M'ha agradat molt com l'has explicada!
Bruna Safont ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada! Sobretot perquè mostra el perill d'obsessionar-se massa amb un mateix. Narcís estava tan enamorat de la seva pròpia aparença que es va quedar mirant-se a l'aigua sense poder apartar la vista. És important no obsessionar-se amb la nostra imatge i recordar el que realment importa a la vida.
També m'agrada la part poètica de la història, on una flor blanca creix on cau la llàgrima de Narcís, mostrant que fins i tot en moments tristos pot sorgir alguna cosa bonica.
Irene Roldán ha dit…
M'ha agradat la teva entrada, sobretot la reflexió final! Narres la història de Narcís, però hi ha un altre punt de vista a aquesta història que és el d'Eco. Eco era una nimfa castigada per Hera la qual només podia repetir les últimes paraules de les persones. Un dia va veure a Narcís i es va enamorar d'ell, però la va rebutjar i ella es va dissipar perquè el seu amor no era correspost. O sigui que aquest mite ajuntant les dues parts podem dir que per part de Narcís només trobem un excés d'amor propi mentre que en Eco trobem la mancança d'aquest mateix. Tot i aquesta dualitat extrema tots dos tenen un final tràgic per la seva manera de pensar tan "radical".
Maria Teresa Valls ha dit…
Molt bona entrada! Al veure el quadre m'he preguntat qui era la noia i he decidit buscar-ho. Es veu que és la nimfa Eco. En el quadre està observant d'amagat a Narcís del qual està enamorada. És trist pensar que mentre ell s'obsessionava amb ell mateix hi havia altres persones que haurien estat disposades a estimar-lo. Però al final la vanitat va tenir les seves conseqüències.
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada! M'ha agradat molt la teva explicació, és clara i has aconseguit aclarir-me alguns dubtes que tenia amb aquest mite. Tot i així, tinc el dubte de si Narcís tenia altres característiques o qualitats més enllà de l'aparença física.
Judit Muñoz ha dit…
Bona entrada! En el quadre podem veure a una noia, la nimfa Eco. Eco estava molt enamorada de Narcís, i es diu que desprès de la mort d'aquest, Eco es va amagar en una cova fins a desapareixer, però la seva veu seguia allà, repetint per sempre les ultimes paraules que escoltava.
Martina Pareras ha dit…
Has triat un mite molt interessant i l'has explicat molt bé! Sabies que l'origen de la paraula narcisisme prové d'aquest mite? La definició de narcisisme és quan una persona (narcista) té un sentit exagerat d'egocentrisme, preocupació extrema per si mateix i manca d'empatia. Exactament les mateixes característiques de la personalitat de Narcís, per això el seu nom fa referència aquest comportament.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES