L'INFRAMÓN I LES SEVES PARTS

Com en moltes religions, es creu que les ànimes, després de la mort, viatgen a un món especial per elles on descansaran per sempre. En el cristianisme, per exemple, es creia que aquells que han set bones persones al llarg de la seva vida, aniran al cel, al costat de Déu; en canvi, les que han pecat, aniran a l'infern, un lloc sota terra on les ànimes pateixen per sempre més.

A la mitologia grega, aquest fet canvia una mica. El cel està únicament reservat pels Déus, així que les ànimes se'n van totes al món subterrani anomenat inframón. Aquest era el regne dels morts, governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone. Per accedir-hi, les ànimes havien de travessar un riu amb la barca de Caront qui els cobrava de dues monedes de coure pel viatge. Era per això que els familiars dels difunts, els enterraven amb les monedes sobre els ulls o sota llengua. 

Com a guardià del món subterrani, hi havia un gos gegant de tres caps i cua de serp el qual s'anomenava Cèrber. S'encarregava d'impedir l'entrada dels vius a l'inframón i la sortida dels morts. Tot i que en alguns mites es veu com algun mortal el burla, com per exemple Hèracles als dotze treballs o Orfeu.

                                                Cèrber, de william Blake

El món d'Hades tenia tres parts diferents:

1. El tàrtar

Era el lloc més profund de la terra, era com el seu soterrani, la masmorra dels condemnats. Allí es castigava eternament als pecadors, com ara: Sísif, un lladre i assassí que va ser condemnat a empènyer una roca molt pesada cap al damunt d'una muntanya, però aquesta sempre queia avall abans d'arribar a dalt; o Ixió, el primer humà que va matar un parent, el seu càstig va ser passar l'eternitat girant en una roda en flames.

                           Enees a l'inframón, de Jan Elder Brueghel, 1600

2. Els camps Asfòdels

Era la part on reposaven les ànimes dels qui havien tingut una vida equilibrada i no havien pecat, els qui havien tingut una vida estàndard. Era una esplanada prou agradable, plena de flors asfodèliques, que era el menjar preferit dels morts. És sovint descrit com un lloc fantasmal.

                Enees portat per Síbila a l'inframón, de Jacob Isaacsz van Swanenburg, 1620

3. Els camps elisis

La tercera part de l'inframón eren els camps elisis, una esplanada sagrada on les ànimes de les persones que havien estat virtuoses, grans guerrers, herois i molt ben reconeguts per les seves accions en vida, passaven l'eternitat. Allà tindrien una estança joiosa i feliç, amb uns paisatges verds i florits.

La visió d'Enees als camps elisis, de Sebastiano Conca, 1735-40

Com podem veure, l'inframón i regne d'Hades era molt més extens del que es coneix. De la mateixa manera, era selectiu, ordenava a les ànimes segons la vida que havien viscut. Això volia dir que després de la vida podries tenir una recompensa o un càstig etern. Vosaltres què n'opineu, és just ser jutjat després de la mort?

Irene Altés

1r Batx

Comentaris

Laura Font ha dit…
Entrada molt interessant. Penso que l'inframon és un espai que en tots els seus aspectes són molt interessants. És un espai que a mi personalment em genera molta curiositat. Sempre he vist que l'inframon és un lloc més aviat dolent i un infern, m'ha semblat curiós que les ànimes es repartissin en tres "llocs" segons els que havien fet en vida. Molt semblat a la idea de la majoria de les religions
Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada molt interessant! Sempre es parla del mateix de l'inframon que si hades, Cerber i Caront, però gràcies a aquesta entrada m'ha agradat com has destacat els diferents lloc que hi han i com els anat descrivint.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. Desconeixia tota aquesta informació sobre l'inframón ja que sempre només s'en parla d'una sola part. També pensava que era un lloc bastant fosc, trist... però amb les 2 últimes parts que has mencionat mostra l'altra banda d'aquest món. Em fascina molt com en el moment en que es mor la persona, la seva ànima se separa del seu cos i és transportada a l'inframón, on és acceptada al regne del governador Hades.
Iman Barmou ha dit…
Bona entrada!, poques persones parlen de l'inframon ,ja que sempre es parla malament d'ell, però gràcies a aquest mite he vist que l'inframon té algunes coses interessants, el que m'ha semblat curiós és que s'ha de pagar pel viatge cap a l'inframon.
MANAL BOUKILOU ha dit…
És una entrada molt interessant, ja que realment nosaltres no sabem moltes coses de l'inframon, només ens han informat d'una petita part. Sempre ens l'han descrit d'una manera poc agradable, però tu ens ho has fet veure d'una manera diferent amb la teva explicació. És un aspecte que sempre m'ha generat molta curiositat, de saber com és, què hi ha, les ànimes..., i per això m'ha semblat curiós que les ànimes es repartissin en tres llocs diferents segons el que han fet durant tota la seva vida.
Angie Soto ha dit…
Definitivament havia sentit abans parlar de l'inframón, però no tenia ni la menor idea de que tenia tantes parts , això m'ha semblat curiós i m'ha sorprès. Igualment m'ha agradat molt, està molt ben explicat.
Maria Vasileva ha dit…
Molt bona entrada. Se m'ha fet molt interessant tot el que has explicat, especialment el fet que hi havia tres parts, cosa que desconeixia i pensava que només era una. També m'ha agradat saber que en l'inframon no només hi anaven les persones dolentes i que havien pecat sinó tots, menys els déus, encara fossin bons o dolents.
Contestant a la teva pregunta, jo opino que en veritat potser sí que en part és just que els separin pel que han fet durant la seva vida, ja que moltes persones s'han guanyat la vida amb bondat i amb esforç i potser no es mereixerien estar en un lloc ple de maldat i càstigs, però, per altra banda, crec que s'hauria de perdonar i donar una altra oportunitat a tothom.
Edurne Ruiz ha dit…
Em sembla un tema molt interessant i l'has explicat molt bé. Una curiositat que he trobat, és que cada religió té la seva manera de representar l'inframon o infern. He llegit alguna història on els morts són jutjats per set déus i aquests, depenent del que s'encarreguin, decideixen si aquella persona mereix ser castigada eternament o viure en pau. Crec que jo això de jutjar a les persones després de la mort està bé, perquè pots replantejar-te tot el que ha fet i si ha decidit ser millor persona o pitjo.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES