FAETÓ I EL CARRO DEL SOL

Faetó era l'únic fill del déu grec Hèlios (la personificació del sol). Els cretencs el deien adymus (estrella del matí i de la tarda). 

Faetó presumia molt davant de les seves amistats dels seus orígens divins, però, en canvi, no el creien i es burlaven d'ell sobre el seu orgull. Enfadat, va anar a mostrar-li la seva indignació a Hèlios, que es va oferir a donar-li  tot el possible per calmar la seva ira. Faetó,  amb el seu caràcter de nen privilegiat, va demanar al déu que li deixés conduir el seu carro de sol per un sol dia, amb la finalitat de demostrar a tots l'origen del seu llinatge. 

A Hèlios no li va permetre conduir el carro de sol perquè ell sabia que Faetó no estava preparat per guiar el carro de sol. Després que Faetó li hagi manipulat i suplicat molt al seu pare que li deixés conduir el carro, Hèlios va accedir temorós.

Faetó es va aventurar i va començar a enlairar-se amb el carruatge amb força d'un falcó. Però aviat, el jove va perdre el control del carro, fent que Faetó entrés en pànic. Primer va pujar molt alt fent que la terra és gelés. Després va baixar molt avall causant incendis i sequeres que van cremar la terra. També es va estampar amb la volta el cel sembrant el pànic als habitants de la terra. 

Finalment, Zeus, veient el desastres que feia Faetó, va llançar un dels seus raigs per aturar-lo i intervenir el desastre que feia el jove amb el carro. A causa del raig, Faetó va caure al riu Eridà ofegant-lo a l'instant. Els seus amics van tenir molta pena, transformant-se en signes i les seves germanes van patir tant que les llàgrimes que van vessar es van transformar en salzes.   

En aquest mite demostra l'orgull de Faetó i com els seus actes de voler demostrar a la resta quin era el seu lloc en el món va tenir conseqüències. 



La caiguda de Faetó, Eyck, Jan Carel van, 1636-1638

Aquí un vídeo on conta més detalladament aquest mite :


Lucas Torres 
4t ESO

Comentaris

kawtar el mouden ha dit…
És una entrada bastant interessant. M'ha agradat molt saber sobre el faetó i el carro del sol. Una entrada bastant bona. M'hagués agradat molt si haguessis posat més informació sobre el Faetó. Mai n'he sentit a parlar sobre aquest déu grec. Bona entradaa!!!
Bassma Boukilou ha dit…
Bona entrada. M'ha semblat interesant que en Faetó fos molt presumit però les seves amistats no se'l creien i per demostrar-los com és ell ha necessitat fer alguna cosa poderosa com conduir el carro de sol però no li va sortir gaire bé. Això ho podem relacionar com, les persones d'avui en dia per sentir-se més poderoses, presumits d'avant de les amistats fan certes coses però el final no aconsegueixen el que volen etc.
Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada interessant, és curiós com amb aquest mite representen les causes naturals, ja sigui des de incendis a un fred extrem, que seria el que ara entenem per canvi climàtic.

Tot i els seu amics que primerament es burlaven d'ell, després de ja no el tenien llavors van començar a sentir pena i van acabar convertint-se en signes. i llavors les seves germanes en salzes de la quantitat de llàgrimes que van arribar a vessar, em sembla molt interessant quina transformació va patir ja que els amics fossin uns signes i les seves germanes uns salzes.
Bona entrada!
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. Mai havia sentit a parlar d'aquest mite i tampoc del personatge. Aquest mite ens ensenya com hem d'escoltar ls ancians. Si faetó hagués escoltat les paraules saviesa del pare, no hauria insistit a conduir el perillós carro. També va passar amb el mite de Dèdal i Ícar, si hagués fet cas dels consells del seu pare, hauria evitat el sol. Quan un ancià dona consells, és molt recomanable prendre'l.
Maria Vasileva ha dit…
Molt bona feina! Mai havia sentit a parlar sobre aquest mite ni aquest déu i ara gràcies a la teva entrada ho he après. Com bé has explicat tu, gràcies a aquest mite ens podem adonar que a vegades per demostrar als altres el què tens i ensenyar-los que ets molt bo en una cosa, et pot moltes conseqüències molt dolentes i que t'acaben perjudicant a tu. És trist com va morir aquest déu només per xulejar i demostrar, però a vegades si no es té cura passen coses com aquestes. Bona entrada.
Iman Barmou ha dit…
Bona entrada! Aquest mite ens ensenya que la ira es una conducta molt dolenta per a nosaltres, fem qualsevol cosa perquè la gent ens cregui i no esta bé aquesta manera de pensar. La ira ens cega de tot l'entorn cosa que moltes vegades les coses ens surten molt malament com en aquets cas li ha passat al Faetó.
MANAL BOUKILOU ha dit…
És una entrada molt interessant i bona que ens dona a entendre que mai sabem fins quin punt pot arribar el nostre orgull, i és molt interessant com només per què els amics no es creien a Faetó va acabar amb aquestes grans conseqüències. Realment, si Faetó hagués fer cas al seu pare, res d'allò hagués passat.
Angie Soto ha dit…
Una entrada molt interessant, i definitivament amb una lliçó de la qual podem aprendre molt. Crec que està ben escrita, i penso que com que quasi no es coneix res d'aquest mite, es molt interessant aprendre alguna cosa al respecte.
Edurne Ruiz ha dit…
Un mite molt interessant i una entrada molt ben explicada. Crec que si hi hagués més informació sobre la vida de Faetó, l'entrada hauria estat més completa.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES