LES MOIRES

Les moires (o parques segons els romans) eren tres germanes que personificaven el destí: Àtropos la més gran, Làquesis la mitjana i Cloto la petita. Eren filles de Nix i Éreb, però depenent de la llegenda que s'escolti, els pares canvien a ser Zeus i Temis. Les germanes són representades de dues maneres: com unes dones velles, lletges i espantoses que vesteixen roba negra o també com unes donzelles belles i amables que es dedicaven plenament al seu treball. Alguns cops eren representades amb corona i a vegades també amb una capa.

El treball que tenien era teixir la vida de cada mortal. Abans es pensava que hi havia una moira per persona, però més tard van sorgir elles i es van repartir la feina d'aquesta manera: Cloto s'encarregava de filar, Làquesis enrotllava el fil que feia Cloto i Àtropos el tallava, fent així que la vida de la persona arribés a la fi. 

El fil d'or, John Melhuish


Àtropos
Àtropos o Aisa era la germana gran de les moires i la que decidia com moriria la gent, ja que el seu treball era tallar el fil del destí. És coneguda com la germana més temuda i és representada amb unes tisores tallant un fil, on representa el punt exacte que morirà la persona. A part de tenir la feina del destí, també tenien una sèrie d'objectes assignats. Els d'Àtropos eren un papir, rellotge de sol, balança, tauleta de cera o un objecte tallant.

      Àtropos tallant el fil de la vida



Làquesis
Làquesis era la germana mitjana, la que decidia tot el que passaria al llarg de la vida d'aquella persona després del naixement i abans de la seva mort. Gràcies a les seves decisions, la gent podia viure més o menys temps. A vegades és representada amb un papir on se suposa que està escrita tota la vida dels humans. També solia ser representada amb una ploma.

La parca Lachesis amb el fil de la vida,Hermann Prell


Cloto
Cloto era la més petita, la que determinava el naixement de les persones. Si el fil que utilitzava era de colors vius i bonics volia dir que aquelles persones tindrien vides alegres, però si utilitzava colors foscos i apagats volia dir que les vides d'aquelles persones serien més tristes. També tenia el poder de triar si una persona es podia salvar de la mort en aquell moment exacte. És representada per una filosa.

 Clotho, Lachesis i Atropos
Pavel Ignatyev



Edurne Ruiz
4t ESO

Comentaris

kawtar el mouden ha dit…
Una entrada molt interessant! Mai he arribat a escoltar alguna cosa sobre les Moires. M'ha agradat molt la teva entrada. Una entrada bastant original i molt bona. M'ha agradat que hagis explicat una mica sobre la vida de cada una de les germanes. Has aportat molt bona informació i bastant interessant. Molt bona entradaa!!!
Sara Torres Pedret ha dit…
Una entrada molt interessant! És un mite que mai havia sentit i m'ha semblat molt cursiós com representen la vida d'una persona, ja que n'hi ha una que s'encarrega de fer que la gent neixi, l'altre que diu quins fet passaran a la vida i que depent d'ella podries viure més o menys i llavors la que finalment acaba amb la vida d'aquella persona tallant el fil.
Lucas Torres ha dit…
Molt bona entrada. Es molt interessant la representació de naixement, la vida i la mort. Es impressionant com els grecs crean figures on representen els esdeveniments de la vida.
Luz Miranda ha dit…
L'entrada està molt bé explicada, ja que s'entén perfectament lo que vol informar. Jo no sabia gaire del tema, i amb aquesta entrada he entès bé.
Irene Altés ha dit…
Bona entrada. És un mite realment interessant i no se'n parla gaire. És fàcil de veure com el mite de les moires buscava explicar la vida i la mort, sobretot aquelles morts imprevisibles. Tot i que ara no creiem que hi hagi uns éssers que decideixin el curs de la nostra vida, trobo que és una creença molt poètica.
Maria Vasileva ha dit…
Molt bona entrada! Mai havia sentit parlar sobre aquestes 3 dones i la seva feina. La veritat em sembla molt interessant i a la vegada trist, com la vida de cada persona depenia de tres dones que podien decidir en qualsevol moment què fer amb la teva vida, cap a on portar-te i quan morir, simplement perquè elles volien. És curiós pensar que avui en dia el destí encara és cosa de la sort i que en qualsevol moment s'acaba. Bona feina.
Bassma Boukilou ha dit…
Entrada molt interesant. No s'havia res sobre aquest tema i és molt interesant tot això que fan les germanes Moires. M'ha sorprès molt que aquestes germanes poguessin seguir la vida de les persones, personificar el seu destí i tot. Per una part és interesant però d'altre una mica lleig ja que elles podien decidir quant moriria aquella persona i quin estil de vida tindria.
Doae Boussatta ha dit…
Molt interessant... La veritat es que no en sabia de la existència de les moires, es curiós que el treball que tenien era teixir la vida de cada mortal, que la vida de cada persona depengués d'ells i marcaven la fi de cada persona.
MANAL BOUKILOU ha dit…
És una entrada molt interessant i sobretot aportes molt bona informació del tema. Realment mai he escoltat res de les Moires, i m'ha semblat molt curiós com aquestes germanes podien teixir la vida i marcar un destí per a cada persona i com es repartien cada una la feina per fer.
Angie Soto ha dit…
Molt bona entrada! Crec que es un tema molt interessant ja que gairebé mai havia sentit parlar de les moires. A més a més em sembla curiosa la tasca que tenien de pràcticament determinar la vida de les persones. Està molt ben redactada i m'ha agradat molt aquesta entrada.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES