CARONT

Els grecs sempre van crear divinitats per explicar els fenòmens que passaven en el món. La mitologia grega va crear figures com la de Caront per explicar què passava quan una persona es moria i com la seva ànima aconseguia passar a altre món. Tot i que les religions i les creences van evolucionant el pas dels segles, aquest personatge mitològic encara és la representació de la qual forma part de moltes obres d'art. 

Caront, il·lustració de Gustave Doré per La divina comèdia de Dant , 1867

Caront (que vol dir brillant intensa) és el barquer d'Hades (déu dels morts). Encarregat de transportar les animes dels difunts a la seva barca sobre les riberes de l'Aqueront. 

Els difunts havien de portar òbol per poder pagar a Caront i portar-los fins al més enllà. És la raó perquè l'antiga Grècia enterraven els seus difunts amb una moneda sota la llengua o sobre els ulls (s'han trobat restes arqueològiques sobre difunts fent aquesta pràctica). Però, en canvi, aquells que no podien pagar a Caront, estaria condemnat a vagar cent anys a les riberes de l'Aqueront. Passat aquest temps, Caront els permetia creuar sense pagament. 

La barca  de Caront , de José Benlliure

No hi ha un mite principal sobre Caront, però si hi ha mites on surt aquest ser. 

Eros I Psique 

Segons el mite d'Eros i Psique. Psique va haver de pagar a Caront perquè el portés on era Persèfone perquè li donés una part de la seva bellesa per a Venus. Un cop més va tornar de pagar a Caront perquè li tornessin.

Psique obrint la caixa d'or, 1903, Jhon William Waterhouse 
 

Treball d'Hèracles 

L'últim dels dotze treballs d'Hèracles era capturar Cèrber. Ell va anar a l'inframon acompanyat per Atena i Hermes. Gràcies a l'assistència d'Hermes i del seu propi  aspecte ferotge, va aconseguir convèncer a Caront a transportar-lo sense haver de pagar res. Però a conseqüència d'aquell acte, Caront va ser empresonat un any.

Hercules obté Cerberus des de l'inframón, Caront el barquer de la llacuna Estígia, Jacob van Campen, 1645-1650 

Orfeu 

Orfeu va aconseguir creuar dues vegades. El primer viatge va ser quan va encantar a Caront amb la seva música per portar a la seva amada, Eurídice, on el va perdre a la tronada. El seu segon viatge va ser quan va morir a mans de les Mènades. 

La mort d'Orfeu, 1874, Émile Jean Baptiste Philippe Bin



Lucas Torres 
4t ESO

Comentaris

Edurne Ruiz ha dit…
Una entrada molt ben explicada! Em sembla curiós que l'haguessin empresonat, però m'entra ho va estar, qui es va cuidar de transportar les ànimes a l'inframon? També crec que era una mica arrogant, perquè amb les seves aparicions als mites es veu que el poden subornar molt fàcilment.
Irene Altés ha dit…
És, sincerament, un personatge interessant del qual no se'n parla gaires vegades, m'ha semblat molt interessant l'entrada! Pel que sé, a l'inframón hi havia diverses localitats diferents per "classificar" els morts: el tàrtar, els camps asfòdels i els camps elisis. Caront portava a les ànimes a tots aquests llocs? O els portava cap a l'inframón i llavors les ànimes mateixes es repartien?
Phoebe Serres Prat ha dit…
Jo trobo que Caront és present en molts mites; pero mai el protagonista. Se'n hauria de parlar més ja que la seva feina es molt important tan com pels deus, els morts i els vius. La seva feina, en veritat té molt de mèrit. A més, ha fet molts favors als vius, portant-los a l'inframón.
Angie Soto ha dit…
No en tenia ni idea de la existència d'aquest deu, em sembla molt interessant! M'agrada molt la menció en altres mites que ja coneixien, molt bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES