CUPIDO I PSIQUE

Aquesta història comença amb un rei que va tenir tres precioses filles, entre les quals, la més jove d'entre elles, era la més bella, la jove Psique. De fet, la seva bellesa era tant esplèndida, que es va fer coneguda per tot el regnat, atraient a nombrosos visitants amb el desig de contemplar-la i admirar la seva bellesa, que era tanta que algú comentava que era digne de superar l'atractiu de la pròpia Venus.
 El Rapte de Psyque, 1895, de William Adolphe Bouguereau. 

De la gran bellesa d'aquesta dama, la gent deixava de fixar-se en el temple de Venus. Ella indignada per la situació, no va trobar altre solució que demanar ajuda al seu fill Cupido, que després de ella explicar-li la seva ràbia, es va decidir a obeir-la. Llavors Venus li va demanar que baixés en busca de Psique i que la condemnés a enamorar-se de la criatura mes horrorosa que existís sobre la terra.

De manera contrària, mentre Cupido feia la seva feina d'espionatge, es va ferir amb una de les seves pròpies fletxes, quedant ben penjat de Psique en el mateix acte. Cupido indecís, va pensar que el millor era ocultar l'accident a la seva mare, però tot i així, enseguida es va donar compte que no podia causar-li mal a aquella bella dama. 

De totes formes, el rei havia casat ja a les seves filles més grans, a les que havia promès amb amb aposats prínceps. En canvi a Psique, tot i sent bella, encara no s'havia casat amb ningun home. Molts homes l'havien visitat a casa per veure la seva gran bellesa, però ningú li havia proposat matrimoni. El pare ben preocupat, va anar a consultar el Oracle de Delfos, el qual li va donar una resposta terrible. Apol·lo li va respondre que la princesa estava destinada a ser portada fins a la cima d'un turó, on una terrible serp amb ales, més poderosa que tots els déus, la recolliria i la convertiria en la seva esposa. Amb un gran dolor, la família va obeir el propòsit dels déus, i es van acomiadar de Pisque abandonant-la en un alt i gran turó, on la bella princesa es va consumir a plors pel seu horrible destí. 

Durant aquella nit, un gran vent la va bressolar i elevar. Al despertar-se es va trobar en un preciós prat amb un gran castell cobert d'or, així que va pensar que es tractava de la llar del seu futur espòs. Es va apropar fins la porta i va escoltar una veu que la convidava a passar. "Endavant, tot el castell és teu" va escoltar.

Pisque es va banyar i relaxar en els estancs del castell, va menjar dels grans banquets i va gaudir de la dolça música que li tenien preparada, i va esperar que arribés el seu espòs fins que va arribar la nit, ella ja havia perdut la por. 

Sense cap ni una explicació, el seu marit li prohibia rotundament qualsevol revelació sobre la seva identitat, d'aquesta manera nomes es trobaven de durant la nit fosca. Malgrat la situació, la parella ja era feliç així, tant, que Pisque es va convèncer de que el seu marit no era cap monstre, com dictava l'oracle. Tot i així, la princesa estava preocupada per les seves germanes, les quals van quedar desolades plorant, pensant que havia anat cap a la seva mort, així que li va demanar si podia anar a visitar-les. Ell va acceptar tot i dient-li que era mala idea, i amb la condició de no deixar-se convèncer per la seva revelació. Psique així va prometre, així que va anar a buscar a les seves germanes al cim i les va convidar al seu palau. 

Psique mostrant els seus regals de Cupido a les seves germanes

Les germanes van gaudir dels banquets i els preciosos paisatges, van sentir una gran enveja al veure en quines grans condicions vivia ella, llavors la van voler fer entrar en dubte amb el seu marit i van qüestionar-li el fet de que ella mai l'havia vist i que potser allò era per què ell amagava alguna cosa horrible. Les seves germanes li van dir que l'havia de desemmascarar i que per fer-ho Psique havia d'amagar una làmpada d'oli i un ganivet per si descobria alguna cosa horrible. Congregant el fet que Psique mai no havia vist el seu marit, les seves germanes li van omplir el cap de dubtes i pors, forçant-la a descobrir el rostre mentre ell dormia. D'aquesta manera, va ser així com una nit, Psique va reunir valentia per il·luminar-lo amb una làmpada, quedant meravellada per la gràcia i bellesa de Cupido, que al veure la llum va despertar i va marxar per no haver-li respectat la seva condició. 

Psique en la seva plena desesperació, va demanar ajuda als déus, però ells li van respondre, que havia de demanar perdó a Venus, la mare de Cupido. Ella va decidir fer-ho, però Venus estava ofesa i la va depreciar. Finalment Venus va accedir a perdonar-la, amb una condició, Psique havia de passar tres dures proves que eren impossibles de aconseguir. Amb l'ajuda de la naturalesa, Psique va passar les tres dures proves, però Venus, desitjant derrotar-la, es va indignar i la va acusar de bruixa, d'haver fet trampes en les proves, i d'aquesta manera la va sotmetre a una última prova, encara més difícil. Havia de baixar a l'Avern i omplir un cofre amb la bellesa de Prosèrpina.

Desesperada, sabent que allò era més que impossible, Psique va decidir suïcidar-se i es va llençar des de una alta torre. Abans de tirar-se, ella va escoltar una veu que li prometia companyia al llarg del seu camí, però amb la condició de mai obrir aquell cofre de la bellesa de Prosèrpina. Psique va sentir ànims i va fer tot allò que li havia dit aquella veu estranya, però la curiositat i temptació va fer que ella obrís el cofre. Quan el cofre es va obrir, una son mortal es va apoderar de ella i va caure desplomada, però Cupido al saber-ho va decidir anar-la a salvar i la va besar fins despertar-la.

Escultura de Cupido i Psique, de Antonio Canova.

Junts van anar fins a la muntanya de l'Olimp, on Júpiter, déu del firmament, els va unir oficialment en un matrimoni etern.


Doae Boussatta 
1r Batx 

Comentaris

Luz Miranda ha dit…
Avui he après una cosa nova amb aquesta entrada, ja que jo no sabia res del tema. la informació que hi ha es molt bona ja que ho explica molt be el tema i se centra nomes en allò.
kawtar el mouden ha dit…
Wow! Una entrada massa interessant! He arribat a escoltar alguna cosa sobre cupido, però mai he arribat a saber aquesta gran història. Tampoc mai he arribat a saber sobre Psique M'ha agradat moltíssim, la informació s'entén perfectament i és una entrada que et pots entretindra molt ràpid. Aportes molt bona informació i bastant interessant.

Molt bona entrada!!!
Lucas Torres ha dit…
Una entrada molt ben explicada. Aquesta historia havia set una de les mes boniques de la mitologia que porta un gran missatge endarrere. I es molt bonic saber que el deu de l'amor es va enamorar un cop.
Bassma Boukilou ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interesant ja que s'havia alguna cosa sobre aquest tema, però la teva entrada m'ha ajudat a aprendre més coses que no s'avia. és molt interesant tota la historia des del principi fins al final. Crec que aquest mite ens envia un missatge com que al principi, l'amor entre dues persones és cec; és a dir, l'ànima no veu l'amor tal com és però després ja es veu tota la veritat.
Bona entrada!
MANAL BOUKILOU ha dit…
Una entrada molt interesant. Tots hem arribat a escoltar de cupido, però mai he arribat a llegir de què anava el tema. És un mite molt bonic, i ens envia el missatge de com finalment l'amor et pot unir d'una simple manera.
Yvonne.A.Frimpong ha dit…
Pot ser que aquesta sigui la llegenda més maca en la mitologia grega?
Angie Soto ha dit…
Molt interessant. Havia sentit parlar molt tant de Cupido cim de Psique, però no coneixia la seva història ni tampoc el ressentiment que li guardava Afrodita a Psique per la seva bellesa. Una entrada molt entretinguda.
Edurne Ruiz ha dit…
És un mite molt bonic, trobo que també es reflecteix molt la part on les deesses sempre tenien gelosia que les noies dels pobles fossin considerades més boniques que elles. Havia escoltat una altra versió on Cupido no va deixar que la seva mare li fes fer una prova extra a Psique i es van casar.
Justie Anaman ha dit…
Una entrada molt interessant. Mai m'ha semblat correcte el comportament d'Afrodita cap a Psique. No er correcte que la deessa castigués a Psique per alguna cosa que no era culpa seva. Psique no era responsable de la seva bellesa i de les comparacions que la gent feia entre ella i la deessa Afrodita. Per tant, castigar-la fent-la enamorar-se d'una criatura horrorós era injust. Tot i que la gelosia i el desig de venjança d'Afrodita cap a dona es poden veure com comprensibles en el context del mite, el seu càstig no era justificable.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES