PROMETEU I PANDORA

En la mitologia grega, prometeu és el benefactor de la humanitat i el que va instituir el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus. 

Era el fill del tità Jàpet i de l’oceànide Clímene, encara que en diferents versions del mite, no se’l presenta com a fill de sinó com a tità. Els seus germans eren Atles, Epimeteu i Meneci. Ell els superava en astúcia i engany.

El seu nom traduït significa “previsió”.

Se’l presenta com un trencador de les normes i de la legitimitat del déu Zeus. Aquests són alguns dels seus enganys:

Prometeu va matar un bou i en va repartir les restes en dos pilots. En un, la carn i les entranyes, a l'altre, els ossos i el greix coberts de la pell, perquè sembles més atractiu. Va deixar triar a Zeus quin pilot volia i va escollir el segon. D'aquesta manera va quedar pactat per sempre més el ritual del sacrifici. Els homes celebren un banquet amb la carn mentre cremen els ossos i el greix per els deus.

Zeus emprenyat per l'engany de prometeu, va llençar la seva ira contra els homes i els va privar de foc, condemnant-los així a passar fred i gana. Però Prometeu va robar el foc de la farga d'Hefest amagant-lo dins d'una canya i els hi va donar als homes.

Prometeu donant foc als homes, Heinrich Füger 

De nou, Zeus es va irritar i la seva ira va caure el damunt dels homes. va ordenar a Hefest que construís una bella figura d'imitació de les deesses. Tot seguit va encomanar als altres deus que li donessin dons: Afrodita li va donar el do de l'encís, Atena el del coneixement de les arts de casa i Hermes el de la paraula i la mentida. 

D'aquesta manera va néixer pandora, la primera dona. El seu nom compost dels mots grecs pan "tot" i dóron "regal", fa referència als dons que va rebre de tots els deus o al fet de que ella mateixa va ser un regal de tots els deus.

Zeus la va oferir en matrimoni a Epimeteu, que la va acceptar captivat, malgrat l'avís del seu germà Prometeu dient-li que es malfies dels regals de Zeus. A casa del seu marit, Pandora va trobar una capsa. Incapaç de retenir la seva curiositat, la va obrir immediatament i de la capsa en van sortir tots els mals que Prometeu hi havia tancat. Quan va córrer a tancar-la, només quedava l'esperança. Des d'aquell dia, les malalties, el dolor i les calamitats, persegueixen la humanitat sense repòs i el seu únic consol és l'esperança. 

Pandora, Dante Gabriel Rossetti

A Prometeu també li va arribar el càstig de Zeus. Va ser encadenat al mon Caucas on cada dia una àguila li rosegava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Així eternament.

Aquest mite ens vol fer entendre que les malalties, el dolor i les calamitats encara estan presents i que el nostre refugi és l'esperança. També ens relaciona les dones amb la irresponsabilitat, cosa que és un pensament molt masclista de l'època.

Berta Godoy

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant, una informació que podem afegir és que el tità Jàpet era fill de Gea i Urà, i forma part de la primera generació divina
Anònim ha dit…
Molt interessant i ben feta l'entrada. Jo crec que aquest mite es veu molt clar la personalitat de Zeus, i de bastant els déus amb general. L'obsessió amb no tenir mai prou amb un sol càstig i que la manera com, per netejar-se les mans, passa la culpa entre Prometeu i Pandora.
Anònim ha dit…
Molt interessant. Deixem dir que jo vaig llegir una versió una mica diferent, on era el propi Zeus qui li donava la caixa a Pandora. I a més a més ell li va donar a la dona el do de la curiositat. Va fer tot això per assegurar-se de que Pandora no es pogués resistir a la temptació i obrís la caixa.
Anònim ha dit…
Molt interessant. Deixa'm afegir que les oceànides, com Clímene, eren ninfes filles d'Oceà i Tetis

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES