PERSÈFONE

En gran part dels nostres coneixements grecs, hi apareixen grans herois, homes, que representen una part fonamental de la mitologia grega i que han sigut fonamentals en la societat de l'època. Però cal destacar que també hi han heroïnes, dones, que també formen part, de manera important, de la mitologia grega. 

Un dels exemples és Persèfone: Persèfone, una de les dones més representatives de l'antiga Grècia, filla de Zeus, i de Demèter, la dona grega de l'agricultura. Ella és considerada la reina de l'infern, on amb el mite de Persèfone, s'explica la raó per la qual se la reconeix de tal manera. Va créixer en un bosc, sobre la responsabilitat de la seva mare, i on jugant, rient i cantant amb nimfes, la seva vida va canviar a causa d'un fet inesperat. 

Persephone,
Dante Gabriel Rossetti

Jugant, rient i ballant, se li va aparèixer Hades, el deu de l'infern, que va quedar captivat per la bellesa de Persèfone. El gran desig d'Hades, era casar-se amb    ella. 
Com a fet destacable, la continuació d'aquest mite, té dues versions, una més coneguda que l'altre. 
La coneguda és que Hades rapta Persèfone a l'infern per tal de casar-se i enamorar-la, i per tant passar a ser la reina de l'infern. 
Les nimfes no ho impedeixen i com a càstig , les transformen en sirenes. 
L'altre versió es tracta de l'aprovació de Zeus, en el seu casament, per tal de no tenir cap conflicte amb Hades.  

Seguint la primera versió, la més coneguda, Demèter baixa a l'infern per tal de recuperar a la seva filla. Va enfrontar la "Laguna Estigia", lloc on hi havien els esperits de les persones mortes, en mans del deu Hermes. Al ser davant d'Hades, li manifesta el seu desig de recuperar a la seva filla i per aquest motiu es queda a l'infern fins que Hades decideixi alliberar-la. 
Amb l'absència de Persèfone i amb el pas del temps, la naturalesa, les plantes, les flors deixen de créixer i al Zeus veure aquesta catàstrofe, decideix fer un pacte amb Hades per tal de salvar la terra. Li proposa que Persèfone passi mig any a l'infern amb ell, per poder ser reina de l'infern i l'altre mig any, el passi amb la seva mare per retornar la primavera a la terra. 
Per això la meitat de l'any arriba la primavera, i l'altre meitat marxa i arriba el fred, la pluja i la neu. 

El rapte de Proserfina,
Rubens, Pedro Pablo- pintor 



Aquest vídeo és una representació del mite de Persèfone i que està il·lustrat d'imatges de l'època que poden ajudar a imaginar l'heroïna grega, Persèfone. 


Clara Machuca Cullell 
1r Batx 

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant.
Una informació que podem afegir és que existeixen mites que diuen que Persefone va tenir un fill amb Hades, anomenat Zagreu
Anònim ha dit…
M'ha agradat molt. Un fet que s'explica en alguna versió és que Hades diu a Persèfone que no mengi totes les fruites d'un arbre en concret, perquè sinó mai podrà sortir de l'Inframón.
Quan Dèmeter arriba allà, Persèfone s'havia menjat sis dels fruits de l'arbre perquè tenia molta gana, així que Hades diu que no la permetrà sortir. Tot i això, per tal que Dèmeter no deixés morir la natura, li proposa que Persèfone es quedi a l'Inframón durant sis mesos de l'any, un per cada fruit que va menjar.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES