EL MITE D'ER I PLATÓ

El mite de Er es un mite que es troba al final del llibre 5 de la República de Plató, que es un tractat polític fet per ell on explica les idees que conformen la seva filosofia. L'obra esta composta per 10 llibres on en el 5è parla sobre les tasques de la dona a la ciutat; la comunitat de dones i nens; l'esclavatge i les lluites de la filosofia que ocupa el centre de la conversa i el mite de Er que es troba al finalitzar al llibre.












Vincenzo Grandi: Plató, s.XVI

El mite de Er es una llegenda escatològica (que tracta sobre el final de la humanitat) que va sobre la vida d'un soldat (Er) que es creu que esta mort junt amb altres soldats. Però al passar 10 dies el cos de Er no es descomposa i dos dies després reviu. Llavors parla sobre el seu viatge al mes enllà, la reencarnació i de les esferes celestes del pla astral. En el mite es diu que les persones morals són recompensades i les immorals són castigades després de la mort. 

Explica com la seva ànima havia sortit del seu cos i viatjava amb altres ànimes fins arribar a un lloc meravellós on es trobaven dos abismes de la terra i dos passadissos que conduïen al cel. En el final d'aquest passadís es trobaven 3 jutges que pronunciaven les sentencies corresponents per a cada anima, els justos es dirigien a la part dreta del cel amb una inscripció al pit que representava els seus èxits. Els injustos anaven cap a la part esquerra del cel on tenien escrites les seves males accions en l'esquena.

Per un altre orifici de la terra sortien els que ja havien rebut els seus càstigs plens de pols i podridura 

Al final només diu que havia arribat a la "Plana del riu Lete" que és creuada pel riu Ameles. Er no havia begut del riu Lete i per tant desconeixia com havia tornat al món dels vius.

Plató normalment utilitza els mites quan explica alguna cosa que és difícil d'entendre, aquet es el mètode de Plató per difondre els seus conceptes sense necessitat d'expressar les seves idees.

En el mite d'Er ens ensenya el valor de la justícia en la vida i sobre l'anima i la seva supervivència després de la mort.

En el cas específic del mite d'Er, Plató exposa als seus lectors l'idea de que l'anima sobreviu a l'existència del cos, la existència d'un judici on es reben premis i càstigs segons la conducta seguida durant la vida terrenal i  l'elecció d'una nova vida i l'encarnació en un altre cos mortal.

La importància de la vida a la terra radica que les millors animes plenes de coneixement seran les que triïn apropiadament la seva vida futura.

Pel que fa la mort, Plató ens ensenya que la mort es una oportunitat i també una prova. D'una banda dels que van gaudir d'una vida justa són premiats amb els delits celestials demostrant així que la vida justa es millor que la injusta. D'altre banda es la oportunitat per contemplar la  veritat de saber que classe de persona ets.

En conclusió crec que amb aquet mite ens fa veure que es el que ens diferencia els éssers humans dels animals, que a l'hora de morir nosaltres som conscients sobre aquet fet, per tant això ens porta a fer una reflexió sobre el tema. L'experiència de veure morir una altra persona ens condueix a qüestionar sobre la justícia i la vida després de la mort.

Franny Beltre

4t ESO

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant.
Una informació que podem afegir és que, en el llibre V de la República de Plató, a part d'haver-hi el mite de Er i Plató, també és un llibre on Plató desenvolupa temes que generen molta polèmica, com ara el comunisme.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES