TÀNATOS

Era considerat el déu de les morts no violentes. Es creia que quan Tànatos et venia a buscar tenia un tacte molt suau i fi gràcies al seu germà Hypnos, el déu del son. Era el fill de Nyx i no se sap qui és el seu pare, hi ha diverses versions que diuen que Tànatos i els seus germans no tenen pare. Era, normalment, representat com un home gran amb molt barba i unes ales que li sortien de l'esquena, a vegades, rarament, era representat com un home jove sense barba igualment amb les ales. També solien pintar-li una torxa cap per avall amb llorer o bé amb una papallona, símbol de la mort. 
Escultura que data entre el 325 - 300 a.C, anònima

Tànatos apareix en dos mites molt importants. El primer ens explica com Sísif era el rei de Corint havia fet enfurismat molt a Zeus, ja que es dedicava a explicar els secrets del déu. Per això Zeus va decidir castoigar-lo i va ordendar a Tànatos que portès al jove a l'Inframón encadenat. Sísif era molt intel·ligent i quan va arribar Tànatos, li va demanar que li ensenyés com funcionaven les cadenes. El déu de la mort es va encadenar ell mateix i lògicament Sísif es va negar a alliberar-lo. La mort ja no arribava, Ares observava batalles on no moria ningú, no arribaven noves ànimes al regne d'Hades... 

Al final el déu de la guerra decideix anar a Corint i allibera a Tànatos assassinant a Sísif. Ell que ja s'ho pensava li va dir a la seva dona que no realitzes els rites funeraris tradicionals i així quan va baixar a l'Inframón va poder convèncer a Perséfone que el deixés tornar per renyar la seva muller. Al final Hermes, va ser qui va tornar a Sísif a al regne d'Hades, ja que ell no pensava tornar-hi.

L'altre mite diu, que el rei Admet havia estat amfitrió d'Hèracles i d'Apol·lo en diferents ocasions. Apol·lo, com a resultat, va convèncer al Destí que Admeto podia evitar la seva mort si algú s'oferia a morir en lloc seu. I quan Tànatos el va anar a buscar, quan ja era el seu moment, el rei esperava que un dels ancians es presentés voluntari, però ho va fer la seva dona Alcesitis. Admeto es va arrepentir a l'instant del tracte d'Apol·lo, ja que ell no volia viure sense la seva muller. Hèracles, però, estava disposat ajudar. I va anar a buscar a Tànatos a través del mausoleu de la dona. Allà el déu contra el semidéu van lliurar una batalla, va guanyar Hèracles obligant a Tànatos a alliberar Alcesitis.

Íngrid Tornamira 
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
He trobat molt curiosa aquesta entrada, no sabia que hi havia un Déu de les morts no violentes. El que no entenc és perquè el representen de dues formes diferents.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES