LES MUSES

Sarcòfag de les Muses, Musee du Louvre, París
Les muses eren les divinitats femenines que inspiraven als artistes. 
Eren conegudes com les inspiradores de la música, però també ho eren per  els  seus coneixements en les disciplines de les arts i  la ciència

La mitologia explica  que les muses acompanyaven els déus a l'hora de governar, ja que els inspiraven a l'hora de fer els millors discursos, també explica que el déu Apol·lo hauria tingut relació amb totes les muses.
A l'antiga Grècia les muses van ser molt importants per poder arribar a  desenvolupar les arts. 

El seu origen era  Pièria , a prop de l'Olimp, però finalment es van traslladar al Parnàs on hi havia el santuari de Delfos, també conegut com  el temple del déu Apol·lo.
Les 9 ninfes van néixer de la relació entre Zeus i Mnemòsine.
Al principi eren moltes , però al final es van acabar consolidant en un grup de 9 muses:
-Calíope           -Clio
-Erato              -Euterpe             
-Melpomene     -Polymnia
-Talia                -Terpsícore
-Urània

Cal·líope :  Era  la musa de la poesia èpica.
Se la representava com una noia guapa i elegant que sempre portava una corona daurada per demostrar la seva superioritat en vers les altres muses.
Una altre cosa a destacar d'ella  es que sempre porta alguna cosa en cada de les mans, en una un poema èpic i en l'altra una trompeta.

Cal·líope, la musa de la poesia épica
Clio: Era coneguda com la musa de la història i de la poesia heroica, però també se la considerava la inventora de la guitarra.
Se la representava com una noia esvelta amb una corona de llorer al cap, que sempre portava una trompeta en una mà i en l'altre  un llibre escrit per Tucídides, un historiador grec o també la representen amb el temps i el globus de la Terra.
La  corona de llorer que portava , simbolitzava la glòria dels herois.

Clio, la musa de la història i de la poesia heroica
Erato: Era  la musa de la poesia amorosa. Se l'anomena així perquè agafa el nom d'Eros, que era la divinitat grega de l'amor.
Aquesta musa se la representava de moltes maneres diferents, algunes en són aquestes: Se la representava agafant amb una mà amb un instrument musical de corda  anomenat lira, que Hermes havia creat i amb l'altra sosté unes roses.

En algunes ocasions, també se la representa amb una fletxa de color daurat que representa les fletxes d'Eros que servien per a unir a 2 persones en l'amor.
Erato, la musa de la poesia amorosa
Euterpe: Era la musa de la música, en concret se centrava a protegir l'art de tocar la flauta.
Normalment se la representava amb una corona i un flautí a cada mà. 
Ella s'encarrega d'inspirar als poetes lírics.

Euterpe la musa de la música
Talia: Era la musa de la comèdia.
Se la solia representar com una jove riallera i eixerida que portava una màscara còmica a les mans.
Portava una corona  d'una planta anomenada heura al cap, que significava immortalitat.
Talia, la musa de la comedia
Urània: Era la musa de l'astrologia i l'astronomia.
Es deia que anava vestida de color blau perquè escrivia poesies basades en el cel.
També se la representava amb una corona d'estrelles i un compàs.
Als seus peus i tenia instruments matemàtics, els quals  feien  que se la considerés també  la musa de les matemàtiques i les ciències.

Urània, la musa de l'astronomia i l'astrologia
Melpomene: Era considerada la musa de la tragèdia.
Se la representava vestida de forma elegant i majestuosa. En una  mà portava  una màscara tràgica, que era  el seu principal atribut i en l'altre un punyal o també se la representava  recolzada sobre una gran maça que indicava que la tragèdia és un art molt difícil i que necessita una persona digna de coneixement.
La seva relació amb l'astronomia ha fet que alguns observatoris d'astronomia del món portin el seu nom.
Melpomene, la musa de la tragèdia
Polimnia: Era la musa dels cants sagrats.
Se la representava  vestida de blanc o amb un vel  recolzant el colze sobre una roca en posició de meditació o també arrossegant cadenes, que simbolitzava la intensitat.
El seu atribut més important és la capacitat d'aportar inspiració i també idees per obres de caràcter religiós.
Polimnia, la musa dels cants sagrats
Terpsícore: Era la musa de la dansa i del cant coral.
Normalment se la representava  com una jove esvelta i alegre i amb una garlanda de flors, i a vegades amb les mans tocava un instrument anomenat lira.
Aquesta musa està vinculada amb el món de la dansa, un tipus d'art amb molta importància dintre del món grec.

Terpsícore, la musa de la dansa i el cant coral
Frases relacionades amb les muses:

Trobem frases relacionades amb les muses en algunes obres, com per exemple en la de Homer, que comença l'obra Odissea, dient aquestes paraules: "Conta'm musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà".

Anna Martí
1r Batx 

Comentaris

Anònim ha dit…
Després de llegir aquest text m'ha vinguut una pregunta al cap: perquè les muses eren dones i no homes?
Anònim ha dit…
Molt interessant, aquesta entrada.
Una infomació que podriem afegir, és que al principi, tant ella com les altres muses no tenien cap funció en especial, però a partir de l’època de Alexandria se’ls hi van atribuir funcions diferents a cada una.
I una altre informació que també podriem afegir, és que, Cal·líope se la considera musa de la poesia
Anònim ha dit…
Desconeixia que hi existís una mitologia al voltant de les muses i que hi havia de diferents en funció de l'art i la inspiració que despertaven. En aquest sentit, m'ha despertat un interès en conèixer molt més d'aquestes figures. La idea que tenia era potser més bucòlica i de fet la única musa real que tinc al cap és Gala, la dona de Dalí.
Anònim ha dit…
Deixam afegir que l'expressió "art música" també s'anomena "art de les muses" i és perquè com has explicat, aquestes, dones que inspiraven als artistes, en aquesta exressió als músics

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES