HADES, EL DÉU DE L'INFRAMÓN

Hades era l'antic déu grec de l'inframón, quart fill de Rea i Cronos. Qui, juntament amb els seus germans: Posidó i Zeus, es van repartir l'univers després de l'enderrocament del seu pare. Hades es queda amb l'inframón i ràpidament el seu nom es converteix en un sinònim d'aquest lloc on van a parar les ànimes humanes una vegada han mort. Es diu que no es pot sortir de l'inframón degut a Cèrber, un gos de tres caps que vigila l'entrada, i per entrar-hi has d'anar amb la barca de Caront, qui et demanarà una moneda a canvi del viatje.

Spencer Stanhope, Caront i Psique, 1890


Hades quasi mai abandonava els seu regne, i per això no hi ha gaires mites sobre ell, però el més conegut és el de Persèfone, filla de Zeus i Demèter:

Hades es va enamorar perdudament de Persèfone, però ella no volia anar amb Hades. Ell, per aconseguir endur-se-la, va aprofitar un dia que la jove estava recollint flor per fer-ne florir una amb una bellesa inigualable fent que ella l'anés a recollir. En aquell moment, el terra sota la noia es va obrir en canal deixant sortir a Hades amb el seu carruatge daurat de quatre cavalls i la va segrestar. 

Zeus preocupat per l'absència de Demèter al Olimp, la qual cosa provocava que la terra sigués estèril i infèrtil, va enviar a Hermes a l'inframón a demanar-li que deixés marxar a la noia, ja que era la única condició que va imposar Demèter per tornar a l'Olimp. Per sorpresa, Hades va deixar marxar a Persèfone, però la va fer menjar una llavor de granada i així assegurava que la jove Persèfone estaria lligada a l'inframón de per vida. Finalment, van arribar a l'acord que Persèfone passaria dos terços de l'any amb Demèter i l'altre terç amb Hades.

Es diu que Hades i Persèfone no van tenir cap fill, tot i que es creu que Zagreu podria arribar a ser el fill del rei de l'inframón.


P.P Rubens, El sagrest a Persèfone, 1636 - 1638

Hades sempre ha estat representat com una figura fosca i terrorífica, ja que es el governant de la mort i del infern. Els pintors el representen amb una gama de colors foscos per intensificar aquesta imatge terrorífica d'Hades. Cèrber normalment apareix al seu costat. Altres elements que poden aparèixer a l'hora de resperentar Hades serien: un trident de dues puntes, una cornucòpia, les claus del seu regne, un casc, una capa... Són alguns exemples. 
En l'època grecoromana no se'l mencionava ni representava, degut a la por que la gent li tenia. Normalment, es referien a ell com: "l'invisible".

Agostino Carracci, Hades, 1592



Íngrid Tornamira
1r Batx 

Comentaris

Judit Contreras ha dit…
Aquesta entrada m'ha agradat molt, ja que había sentit parlar alguna cosa sobre Hades i la jove Perséfone, però no sabia exactament com era tota la historia d'aquest déu i Perséfone.També he aprés una mica més d'aquest déu ja que no es un dels que més s'hi sol parlar. Una entrada amb molta información molt interessant! M'ha agradat molt
Anònim ha dit…
Molt bona feina. Respecte a la part que expliques la trampa que li va posar Hades a Persèfone. Voldria destacar que si qualsevol persona es menjava un fruit de l'inframón, mai més podia sortir d'allà.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES