EL TÀRTAR

Com a totes els religions, existeix un lloc on passes tota l'eternitat després de la mort, tant si has estat bona persona en vida com si no. En la mitologia grega hi havia el Tàrtar, que era un lloc on passaves l'eternitat en patiment. 


El Tàrtar (autor desconegut)

Moltes vegades es troba personificat en una de les deïtats principals i se'l considera fill d'Èter i Gea. Aquest lloc es trobava encara més a sota que el mateix Hades. Hi havia gent que creia que aquest va ser el que va existir primer i que d'allà va sortir el Cosmos i la Llum. En aquest món de foscor era una de les deïtats més importants juntament amb Caos, Gea i Eros, que van sorgir a l'univers.

El Tàrtar estava tan apartat que corresponia a la distància de la terra al cel. Es trobava envoltat per tres capes de màxim a foscor juntament amb un mur de bronze, creant així un espai fosc, solitari i tenebrós. molts dels titans van ser tancats allà per Zeus durant la Titanomàquia
Moltes vegades es confon l'Hades amb el Tàrtar, però el primer era on anaven totes les ànimes, mentre que el segon era aquell on es trobaven les ànimes condemnades i que eren vigilades pels Hecatònquirs

Un mite bastant conegut relacionat amb el Tàrtar és el de Tàntal. Aquest era fill de Zeus i per això es va fer molt amic del Olímpics. Aquests el convidaven a menjar a la taula del seu pare i fins i tot podia escoltar el que parlaven entre ells els immortals. Però va començar a faltar al respecte als Déus explicant als mortals els secrets dels olímpics, o fins i tot robant-los nèctar i d'altres productes per repartir-los amb els humans. Però el que de veritat va fer reaccionar els déus va ser que va enviar matar el seu fill Pelope i va convidar els déus a menjar-lo. Degut a això Zeus i els altres déus el van enviar al Tàrtar on va rebre el seu càstig. Estava submergit en un llac fins el coll i tenia molta set però cada vegada que intentava beure aigua, el llac es buidava. Passava el mateix amb el menjar, hi havia grans arbres fruiters a prop del llac i cada vegada que intentava agafar una peça de fruita, començava a bufar un vent molt fort que feia que les branques dels arbres s'allunyessin d'ell. Per últim tenia una gran roca suspesa a l'aire sobre el seu cap que semblava que havia de caure en qualsevol moment. 

Els Camps Elisis eren el contrari del Tàrtar i per tant era on anaven els herois i tots aquells que s'havien portat bé en vida. Quan qualsevol persona moria erea jutjada per l'anomenat Tribunal d'Hades que estava compost per Radamantis, Eac i Minos i s'encarregaven de triar el destí etern de cada ésser humà. 


Litografia dels tres jutges dels morts, Ludwig Mack

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Com bé has dit, les religions inventen un submón per enviar-hi les ànimes que no han estat bondadoses durant la seva estada al món real. Així doncs, tant les religions com la mitologia fa servir aquesta invenció del submón per assegurar el bon comportament de les persones mitjançant la por davant d'aquest lloc, ja que ningú volia que la seva ànima no pogués descansar i estigués destinada a un patiment infinit.
Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Deixa'm afegir que, a part del Tàrtar, com ja has dit, hi havia els Camps Elisis grecs; el qual és una traducció de l'antiga mitologia egípcia d'Aaru, considerat un lloc a l'est (allà on sorgeix el sol) i era descrit com un delta o una sèrie d'illes cobertes de canyes.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES