EL BOU DE FALARIS

El bou de Falaris és un instrument de tortura inventant al voltant del 570 a.C per un romà anomenat, Peril·los d'Atenes. Consistia en una estructura de bronze en forma de bou on hi cabien més d'una persona. Utilitzaven una porta per entrar dins el bou, la qual des de dins no podia obrir-se. Era impossible sortir-ne. També contava amb orificis nasals i orelles per deixar sortir el fum.
El bou es col·locava sobre una foguera fent que el bronze comencés a escalfar-se, i per tant, la víctima es comencés a cremar degut a la calor. Els crits que deixava anar la víctima sortien per la boca del bou simulant el animal mugint. A mesura que la temperatura anava augmentat, la pell de la víctima començava a irritar-se i tot de butllofes apareixien al llarg del cos. En menys d'una hora, la temperatura calcinava  la víctima no sense abans deshidratar-la i sufocar-la per el fum que produïa.

Bou de Falaris

Hi ha diferents versions respecte al rei Falaris, qui va demanar la construcció del bou. La més comuna diu que era un tirà molt cruel, que menjava bebès per la satisfacció personal entre moltes altres crueltats. L'altre versió diu que era un gran governador, un filòsof i un amant de la literatura.
El bou li va encarregar construir-lo a Peril·los d'Atenes. Ell fou la primera víctima del bou, ja que, Falaris, li va demanar que s'hi fiqués a dins per comprovar si realment els crits simulaven el mugir. Peril·los, obedient, va entrar-hi. Al començar a cridar, el rei, va comprovar que realment simulava un bou mugint i va alliberar Peril·los, que estava a punt de morir. Però, Falaris, no va tenir compassió i va acabar tirant Peril·los per un precipici acabant definitivament amb la seva vida.

Pierre Woeiriot, Peril·los és obligat a provar la seva invenció

El bou era utilitzat per castigar enemics, cristians, criminals... Entre molts altres. Molts romans varen ser assassinats en la construcció de Peril·los. 
Irònicament, es creu que Falaris va ser executat utilitzant el bou, que ell havia ordenat crear, durant una revolta.


Es creu que es va fer servir en altres pobles com a Cartago degut a la semblança amb el Culte de Moloch, un bou amb cos humà que purificava a través del foc. 

Charles Foster, Ofrena a Moloch, 1987

Sabem de l'existència d'aquest bou gràcies a escrits, principalment d'Aristòtil,. Però, tot i això, hi ha gent que té dubtes sobre l'existència del bou de Falaris.

Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Anna Martí ha dit…

Llegir aquesta entrada impressiona molt!
Espero que només sigui mitologia, però sorprèn la capacitat que tenen els humans de fer patir a altres humans. Molt trist.
Carla Erra ha dit…
Realment impacta molt! N'havia sentit a parlar d'aquesta forma de torturar, però no en sabia l'origen. Podria ser que a l'edat mitjana també s'utilitzés aquesta mena de tortura o alguna molt semblant?
Ingrid Tornamira ha dit…
Responent a la teva pregunta, Carla. Si, aquesta tortura va seer ultilitzada en diferentes èpoques però a l'edat mitjana molt més que les altres, a excepció de l'època greco-romana òbviament.
Judit Contreras ha dit…
M'ha impactat molt! Ja que havia sentit parlar d'aquest instrument de tortura, però no sabia d'on venia ni com es va crear, es una manera d'assassinar molt cruel. Bona entrada Íngrid!
Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant i molt curiosa. Em sorprèn que es creés aquest instrument per matar una persona i a sobre torturant-la, ja que hi havia maneres més ràpides i per tant, menys sofridores per matar a algú. Però tinc una pregunta, perquè prolongaven la mort? Se sentien millor veient com l'altra persona cridava mentre es cremava?
Ingrid Tornamira ha dit…
Responent a la teva pregunta Meryem, prolongaven la mort de les vícitimes degut que eren criminals, traidors... i d'aquesta manera els feien "pagar" per els seus pecats o crims. En la meva opinió, no crec que la gent del poble es sentí gaire còmode amb això però, ja se sap que els reis i emperadors, normalment, estaven una mica tocats de l'ala.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES