SIBIL·LA DE CUMAS

Les Sibil·les eren profetesses del déu Apol·lo. Al nord-est de la Badia de Nàpols hi havia una muntanya volcànica en la que en el cim es trobava una colònia grega on hi havia el Santuari de Cumas en funcionament durant el segle V i VI a.C. La gruta de Sibil·la es trobava abaix de la muntanya. Els habitants de les polis sentien especial fe per aquestes entitats i desitjaven anar a parlar amb elles. Per poder consultar-les havien d'arribar a una caverna i travessar la seva llarga galeria de 107 metres de longitud i als laterals tenia altres dotze galeries per on passaven escletxes de llum creant així un efecte especial entre la llum i la foscor. Al final hi havia un vestíbul on el visitant esperava que es comuniqués el veredicte de la Sibil·la. Es deia que aquesta transmetia l'oracle a través de les galeries laterals mitjançant cent veus diferents. 


Gruta de la Sibil·la


A l'època imperial la Sibil·la de Cumas va caure en l'oblit i ja no s'anava tant a consultar-la, tot i que hi seguien creient. Quan hi havia algun perill que amenacés a la República, i a l'imperi més tard, els magistrats romans intentaven conèixer què en pensaven les divinitats sobre les decisions que havien de prendre, per això feien servir diferents mètodes, com ara observar les aus el qual era molt habitual, però de vegades no funcionava, ells creien que els Déus es quedaven muts o que els missatges eren intel·ligibles, per tant calia acudir als Llibres Sibil·lins, allà hi havia una misteriosa recopilació d'oracles que segons la llegenda havien estat escrits al Santuari de Cumas. 


Lectura d'Oracles

Hi ha una part de la història que sempre ha estat ignorada, i és que va arribar a haver-hi una forta repressió a què van ser sotmeses les Sibil·les, ja que els polítics romans no podien suportar que hi haguessin dones amb la capacitat de dialogar amb els Déus. Els polítics romans sentien por per aquestes dones amb aquestes capacitats, de fet, les perseguien i deien que només els sacerdots tenien el poder d'interpretar signes i oracles. 

Representació Sibil·la

Júlia Sabat
1r Batx

Comentaris

Segons diu Ovidi, el déu Apol·lo es va enamorar de Sibil·la de Cumas que era la més important de les deu que hi havia. El déu volia seduir-la i li va dir que li concedia un desig. Ella va agafar una mica de sorra i va demanar que volia viure tants anys com grans de sorra hi hagués, però es va oblidar de demanar la joventut eterna. Quan va envellir la van penjar d'una gàbia al temple d'Apol·lo i la gent creu que va viure nou vides de 110 anys cadascuna. Molt interessant!
Alba Le Riera ha dit…
Encara no havia sentit a parlar de les Sibil·les, un personatge molt interessant.
Tot i que hi han punts molt curiosos que desperten l'interès, la part que sempre ha estat més ignorada és la que hauriem de donar més importància. Les dones tenen un poder potent, i per culpa de tenir més força que alguns homes, aquests decideixen posar-s'hi en contra només per l'enveja.

Evelyn Gilberte ha dit…
Ja n'havia sentit a parlar sobre les Sibil·les, però el que em continua soprenent és que aquest comentaris masclistes dels homes estiguin vigents actualment: les dones no poden estar per sobre dels homes per tan sols la seva condició de dona. Tot i així, és una història molt interessant i m'agrada molt la manera en què està redactat. Molt bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
Els primers escriptors grecs només mencionen a una Sibil·la, probablement la Sibil·la Heteròfila a la qual se li atribueix la predicció de la guerra de Troia. Més endavant, el nombre de Sibil·les va augmentar fins a deu, tal com has argumentat.
Molt interessant!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES