EL COMPLEX DE CASSANDRA

Cassandra era la filla de Príam (rei de Troia) i Hècuba, i germana bessona d'Helen. En néixer els bessons, es va fer una festa al temple d'Apol·lo, als afores de Troia, i a la nit, els pares van marxar i van deixar els bebès al temple. L'endemà, quan van tornar per recollir-los, els germans dormien i dos serps els passaven la llengua pels òrgans dels sentits per purificar-los. És així com Cassandra i Helen varen tenir el do profètic una vegada adults.

Una altra versió diu que Apol·lo s'havia enamorat de Cassandra i li va prometre a la jove el do de la profecia si acceptava entregar-se a ell. Ella acceptà, però una temps més tard es negà a complir la seva part del tracte. Així doncs, Apol·lo la escupí a la boca i li retirà el do de la persuasió, pel què tot i que digués la veritat, ningú la creuria. 

Cassandra és coneguda per les seves prediccions en varis moments crucials de la història de Troia: el primer succeeix quan ella prediu que Paris portarà la ruïna a la ciutat, i també quan Paris apareix amb Helena de Troia, indica que el fet provocarà també la ruïna de la ciutat, però ningú l'escolta. Un altre moment té relació amb el cavall de fusta, ja que ella s'oposa a deixar-lo passar les muralles. 

Durant la massacre de Troia, Cassandra es refugià en el temple d'Atena, on l'heroi grec Àiax el Menor (no el confonem amb l'altre Àiax) l'intentà violar. Posteriorment, el rei Agamèmnon la va convertir en la seva esclava i se l'emportà a Micenes. 

Així, doncs, el complex de Cassandra el podríem resumir amb una frase que tots hem dit alguna vegada: "T'ho havia dit i no m'has escoltat!". En la psicologia, però, es parla del complex de Cassandra per al·ludir a aquelles dones que han estat violades o creuen haver-ho estat i pateixen la indiferència de la gent. 

Cassandra, d'Evelyn de Morgan, 1898
Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
De vegades la mitologia ens ensenya que la ficció no és tant diferent de la societat d'avui en dia. Aquest mite ens ensenya que ja a aquella època hi havia la situació de no creure en les violacions de dones, la gent indiferent que no creia en les paraules d'una dona.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES