EL RAPTE D'HELENA

Helena, filla de ZeusLeda i dona del rei Menelau d'Esparta, fou la dona més bella de tota la mitologia grega però també fou una de les dones que més va patir ja que el seu naixement, es relaciona amb la poma d'or.

El seu naixement és el següent: Un bon dia, la mare d'Helena es va unir amb Tindàreu però, Zeus s'enamorà d'ella. El gran déu, no va perdre temps i va convertir-se en un blanc i preciós cigne per unir-se a Leda; D'aquest doble aparellament, en van sorgir 2 ous d'on van néixer Pòl·lux i Helena.

El mite comença quan Helena té l'edat suficient per poder casar-se, ja que coneguda per la seva gran bellesa, tothom es volia casar amb ella, en total van ser 41 prínceps els candidats, entre aquests, Odisseu, Àiax...però finalment, Helena va escollir a Menelau.
El rapte va ser obra de Paris juntament amb Afrodita, i fou el fet que va desencadenar la guerra de Troia.
Afrodita, va acordar amb Paris que si aquest li aconseguia el premi a la més bella de totes, en un concurs, ella li concediria l'amor etern amb Helena i així va ser. Menelau, un dia va haver d'anar-se'n del costat de la seva estimada Helena, concretament a  Creta perquè el seu avi era mort i, Afrodita va aprofitar per enamorar els 2 joves. Aquests van decidir escapar i després de Moltes proves fetes per la deessa Hera arribaren a Troia. 
Allà, tots els homes s'enamoraren d'Helena i prometeren no deixar-la marxar mai més. 
Quan Menelau s'assabentà de l'engany, agafà les seves tropes i decidí dirigir-se cap a Troia per recuperar la seva estimada i quan arribà es desencadenà la guerra ja no només per recuperar a Helena, sinó per agafar més poder.


El rapte d'Helena, Luca Glordano

Gabriela Núñez
1r batx

Comentaris

Anònim ha dit…
És una història interessant, a partir la bellesa d'Helena s'origina una de les guerres més conegudes de la mitologia com és la de Troia. Davant de l'absència de Menelau, Afrodita va aprofitar perquè dos joves s'enamoréssin d'Helena. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES