PROMETEU I PANDORA

Segons una tradició, Prometeu, fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, va crear els homes modelant-los amb fang a la imatge dels déus. Va fundar el primer sacrifici com un pacte entre els homes i els déus: Prometeu, després de matar un bou, va repartir les seves restes en dos munts, un de carn i encanyes, i un altre d'ossos i greix coberts de pell. Zeus va escollir el segon i així va quedar establert el ritual del sacrifici: Els homes celebren un banquet amb la carn de les víctimes, mentre cremen ossos i greix per als déus. 

Un cop Zeus es va assabentar de l'engany de Prometeu, va llençar la seva ira contra els homes i els va privar del foc, perquè patissin fred i gana. Davant d'aquest fet, Prometeu va robar foc de la farga d'Hefest, amagant-lo en una canya, i el va lliurar als homes. 


Prometeu donant el foc als homes, Heinrich Füger

Zeus va ordenar a Hefest que construís una bella figura imitant les deesses, i va encarregar als altres déus que li donessin dons. Afrodita li va donar l'encís, Atena el coneixement de les arts de casa i Hermes la paraula i la mentida. Així va néixer Pandora, la primera dona. El seu nom feia referència als dons que va rebre i al fet que era un regal dels déus. 


La creació de Pandora per a tots els déus, Pintor de Níobe

Zeus va oferir-la en matrimoni a Epimeteu, i tot i els avisos del seu germà Prometeu, va decidir acceptar, ja que s'havia enamorat. A casa d'Epimeteu Pandora va trobar una capsa, i incapaç d'aguantar la seva curiositat la va obrir. De seguida van escapar-se tots els mals que Prometeu hi havia desat, i quan la va tancar només hi quedava l'esperança. Des de llavors les malalties i el dolor persegueixen els humans i el seu únic consol és l'esperança. 

Pandora obrint la capsa amb curiositat

Zeus també va encadenar a Prometeu al món Caucas, on cada dia una àguila se li menjava el fetge, que li tornava a créixer de nit. Segles més tard, Hèracles va salvar a Prometeu que va matar a l'àguila amb les seves fletxes i el va desencadenar. 


Prometeu encadenat amb l'àliga menjant-li el fetge, Gustave Moreau

David Raurell
4t ESO

Comentaris

Berta Dong Reixach ha dit…
Penso que Zeus no hauria d'haver-se enfadat amb els humans, perquè la culpa de tot això era Prometeu. També podem observar que Zeus era un déu molt poderós que aconseguia to el que volia. D'aquest mite podem aprendre de la frase: qui avisa, no és traïdor.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES