FILEMÓ I BAUCIS

Filemó i Baucis eren dos avis que vivien a les muntanyes, casa seu era una petita cabanya senzilla i digne. No tenien gaires propietats, però això no els feia pobres. 
Zeus i Hermes a casa de Filemó i Baucis, de Peter Paul Rubens

Un dia, Zeus va baixar a la Terra amb el seu fill, Hermes, tots dos amb aspecte d'humans. Així van recórrer la regió buscant hospitalitat a cada casa, per comprovar la bona voluntat i generositat de la gent que vivia allà. 
Quan van arribar a casa de Filemó i Baucis, aquests els van acollir humilment a la seva llar. Baucis els hi va donar un lloc per dormir i aigua calenta perquè poguessin rentar-se els peus, bruts i adolorits pel viatge. Filemó va sortir a l'hort per buscar verdura fresca i donar-la a Baucis perquè cuinés. Els únics aliments que tenien i tots els van oferir a Zeus i Hermes, tot i que Zeus, gaudint molt del menjar que aquests els hi oferien, cada vegada que la gerra de vi es buidava, feia que es reomplis sola. Quan la parella va observar aquest miracle, van veure que els seus convidats eren déus, i van tenir por de no haver-los donat suficients aliments dignes d'ells i van sortir de casa, per matar a la seva oca, l'únic animal que tenien. 

Zeus els va dir que no la sacrifiquessin, perquè ja havien donat prou mostres de la seva bondat. Va explicar a Filemó i Baucis que els seus veïns serien castigats pel seu egoisme i que s'inundaria gran part d'aquella regió, però que ells dos es podrien salvar. Seguidament tots van sortir de la casa, i van pujar a dalt de tot d'una muntanya. Quan van girar-se per veure el lloc d'on venien, només van veure un gran llac i un temple preciós on abans hi havia hagut la cabana de Filemó i Baucis. Així doncs, Zeus va convidar als dos a demanar allò que més desitgessin. Aquests van respondre que volien seguir vivint allà on hi havia estat la seva cabana,  i a més, que poguessin morir-se a la vegada, i així cap dels dos hagués d'enterrar a l'altre. 
Finalment, van seguir vivint feliçment i quan els va arribar l'hora, Zeus va complir el seu desig, transformant-los en arbres, un Tell i una Alzina, que des d'aquell dia, creixen junts a les portes del temple. 



Alba Riera
1r batx

Comentaris

Aquesta història ens demostra que els Déus no sempre eren "enemics" dels humans sinó que en aquests cas la bondat de Filemó i Baucis demostra que Déus i humans es poden portar bé. Bona feina!
Judith Rodríguez ha dit…
És un mite molt interessant i no massa conegut; un cop més podem veure com els déus posen a prova als humans a través de proves o reptes. En aquest cas són Zeus i Hermes qui decideixen baixar de l'Olimp per comprovar l'amabilitat dels éssers humans mitjançant una prova; es fan passar per humans i van en busca de caritat (aliment i lloc on dormir).
Molt bona feina!
Bruna Villegas ha dit…
Un mite molt bonic! Demostra que la prioritat dels Déus és la justícia, ja que a Filemó i Baucis els van recompensar per la seva bondat, en canvi, als veïns els van castigar pel seu egoïsme. Bona feina!
Jana Casacuberta ha dit…
Un mite molt curiós i bonic! Tot i que sigui sorprenent, en aquest cas els déus prioritzen la justícia i fan un acte digne; castigar els que ho mereixen i recompensar els bondadosos.
Bona feina!
molt interessant!
En aquest mite es demostra la justícia com a prioritat, una prioritat molt important que arriba a ser premiada per els que fan bondat i castigada per a tots aquells que ho mereixin.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES