EL TENDÓ D'AQUIL·LES

Per a la mitologia grega, Aquil·les va ser l'heroi principal de la Guerra de Troia i el més fort, ràpid, bell guerrer de la Ilíada d'Homer.
Era el fill de Peleu, el rei dels Mirmidons, i de Tetis, una nimfa marina. Aquil·les es considerava invencible, però no immortal. 

La mort d'Aquil·les, de Peter Paul Rubens

Hi ha dues versions les quals expliquen la invulerabilitat d'Aquil·les; una ens diu que quan va néixer, la seva mare Tetis el va submergir en el riu Estigi per tornar-lo immortal, però el seu taló mai va tocar l'aigua, seguint essent vulnerable com el de qualsevol altre mortal. 
L'altra versió explica que Tetis el posava al foc que encenien a casa per cremar les parts mortals del seu cos i després enfonsava el nen en ambrosia, fins que va ser parada per Peleu, que li va prendre el fill de les mans i aquest va quedar amb un tendó carbonitzat. 

Enfadada, Tetis va abandonar-los i Peleu va substituir el taló cremat d'Aquil·les pel greix del gegant Damis, famós per la seva gran velocitat. 

D'aqui també sorgeix el perquè li deien "el dels peus lleugers".
Aquil·les va créixer al costat de Pàtrocle, es va alimentar de porcs senglars, lleons i mèdul·les d'ós per augmentar la seva valentia. També va aprendre tir amb arc, l'art de l'elocuència, el cant i la curació de les ferides. 

Hi ha diferents teories sobre la mort d'Aquil·les, però la més coneguda de totes és la que, durant la guerra de Troia, després de la mort de Pàtrocle en mans del troià Hèctor, Aquil·les estava tant dolgut que va voler venjar-se matant a Hèctor, arrossegant el seu cadàver lligat a un carro durant dotze dies pel voltant de Troia. 

Aquest acte no li va agradar gens al déu Apol·lo, així que quan Aquil·les va tornar el cadàver Príam, pare d'aquest, una fletxa disparada per Paris (el germà d'Hèctor) que va ser guiada pel déu Apol·lo, li va travessar el tendó dret, provocant-li així la mort.

D'aquí també surt la famosa expressió del taló d'Aquil·les, que s'utilitza per refreir-se al punt vulnerable o dèbil d'alguna cosa o d'algú. 



Alba Riera
1r batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES