LA LLOBA CAPITOLINIA
L'obra es diu lloba Capitoliniia o Luperca. L'obra està datada el 470 a.C, pertany a la època romana Etrusca, més concretament a l'art Etrusc i el seu autor és Vulcà. Luperca és el nom de la lloba, segons la mitologia romana, la lloba va alletar a Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que aquests van ser manats a matar pel rei Amuli. Modernament es va suposar que "Luperca" va ser, en realitat, una prostituta que es va cuidar dels dos bessons. Antigament a les prostitutes se les anomenaven "llobes". Aquesta obra es conserva en el museu del Capitoli Romà a Itàlia. Es tracta d'una figura en bronze, de 75 centímetres d'altura i 114 centímetres d'amplària. La estàtua està feta de bronze.
LA LLEGENDA
 |
| La lloba capitolania |
Segons la llegenda, la ciutat italiana d'Alba Longa tenia com a rei a Numitor fins que el seu germà Amuli li va prendre el poder. Amuli va matar els fills de Numitor i va obligar a la única filla del rei Numitor, Rea Sílvia, a fer-se vestal perquè no tingués fills que puguin prendre el tron d'Amuli. Però Rea Sílvia va quedar embarassada del déu Mart i va tenir dos fill bessons. Ròmul i Rem. Amuli quan se'n va assabentar va empresonar Rea Sílvia i va ordenar llançar els dos infants al riu Tíber. Però el destí van salvar la vida d'aquests dos infants, perquè el riu es desbordà i el cistell que els contenia va anar a parar a la riba del riu, on una lloba que passava per aquí, els va trobar i en veure'ls plorant i els va acollir, els va salvar i els va alletar. Un pastor, Fàustul, passant per allà, els va trobar i els va portar a casa seva i aquí en Fàustul i la seva esposa, Larència, els van criar com si fossin els seus fill.
Els bessons van crèixer com a pastors i encara no sabien el seu origen, fins que un dia, uns lladres que s'havien barallat amb Rem i el van acusar injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor. Rem va ser lliurat al mateix Numitor perquè li apliqués un càstig. Numitor quan es va assabentar de l'edat que tenia i de l'existència d'un germà bessó, va lligar camps i va endevinar que es tractava del seu nét. Aleshores, Ròmul i Rem van planificar una conxorxa per acanar amb Amuli i toranr el regne a Numitor. Els bessons van decidir fundar una nova ciutat allò on havien estat trobats. Però va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, ja que no se sabia quin dels dos era el primogènit.
Així és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vaca. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar l'autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom. Era el 21 d'abril del 753 aC.
La "lloba capitolina", l'escultura que representa a Ròmul i Rem alletats per aquest animal i símbol de Roma, no és etrusca com es creia sinó que la seva realització se situa entre el segle XI i XII, en plena d'Edat Mitjana.
Martina Vilar
1r Batx
Els bessons van crèixer com a pastors i encara no sabien el seu origen, fins que un dia, uns lladres que s'havien barallat amb Rem i el van acusar injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor. Rem va ser lliurat al mateix Numitor perquè li apliqués un càstig. Numitor quan es va assabentar de l'edat que tenia i de l'existència d'un germà bessó, va lligar camps i va endevinar que es tractava del seu nét. Aleshores, Ròmul i Rem van planificar una conxorxa per acanar amb Amuli i toranr el regne a Numitor. Els bessons van decidir fundar una nova ciutat allò on havien estat trobats. Però va sorgir la disputa per quin dels dos germans donaria el nom a la ciutat i en seria el rei, ja que no se sabia quin dels dos era el primogènit.
Així és que la decisió es va deixar a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels auguris. Primer va semblar que afavorien Rem, perquè va ser el primer a veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i una vaca. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar l'autoritat del seu germà saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma, tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom. Era el 21 d'abril del 753 aC.
 |
| Ròmul i Rem amb la lloba |
Martina Vilar
1r Batx
Comentaris
Et felicito per l'entrada! Penso que amb els teus articles aprens diversos aspectes de cultura general molt interessants