EL MITE DE PERSÈFONE

Un dia Persèfone estava tallant flors en companyia d'algunes nimfes, així com de les deesses Atenea i Artemisa. No obstant d'això, en l'instant en què es va ajupir per recollir un Narcís, la terra es va obrir en dos i d'aquesta rasa va sortir Hades, el qual se la va emportar sense que ningú pogués aturar-lo. Es creu que aquesta acció va ser permesa i supervisada del propi Zeus, ja que van aprofitar un moment en què Demèter (mare de Persèfone) estava fora de l'Olimp per poder raptar-la.
Rapte de Persèfone de Luca Giordano
Amb el temps, Persèfone es va transformar en la deessa de l'avern. Penedit pel que havia fet, Zeus després li va ordenar a Hades que tornés a la jove a l'Olimp.
Tot i això, la noia mai va poder tornar al cel dels déus grecs, ja que durant la seva estada a l'infern, avia provat un gra de magrana.
Cal recordar que en els mites de la cultura grega es deixa en clar que qualsevol individu o deïtat que posa de qualsevol fruit del Tàrtar, acabarà sota el jou d'Hades per sempre.
Per tal de tractar d'alleugerir aquesta desagradable situació, Zeus va ordenar a Hades que deixés que Persèfone passés la meitat de l'any al costat de la seva mare i l'altra meitat amb ell. 
Persèfone amb Hades
Un altre mite grec diu que la llegenda de Persèfone li va donar origen al que avui dia coneixem com "les estacions de l'any", ja que aparentment el rapte es va dur a terme a la tardor. Això es deu al fet que les flors del camp, van observar impotents com a Hades es va arrossegar a la jove a l'altre de la terra, sense que elles poguessin aturar-lo.
Representació de les quatre estacions
Això les va omplir de tristesa, ocasionant que es marciran i per tant el camp quedés buit. No obstant això, després de la intervenció de Zeus, i com Persèfone va poder tornar a la seva llar (almenys per sis mesos), les flors es van omplir d'alegria i alegria i van tornar a florir. Va ser així com va sorgir la primavera.

Varnpreet Kaur
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Allò que m'ha fascinat més del mite ha estat el paràgraf de les quatre estacions. Desconeixia que l'origen d'aquest aspecte climàtic es fonamentés en un mite de Persèfone.
Em sabries dir alguna altra història mitològica sobre l'origen dels fenomens meteorològics com la pluja, el vent o el sol?
Angie Pérez ha dit…
Segons el que jo havia llegit, Demèter, la mare de Persèfone, desesperada per la pèrdua inseperada de la seva filla va decicidir abandonar l'Olimp per establir-se a Eleusis (al nord-oest d'Atenes) i deixà de banda per sempre les seves funcions amb la naturalesa. Enfront la gravetat d'aquest assumpte i Zeus veient que així s'alterava l'ordre de les coses, li ordenà a Hades que retornès Persèfone a la seva mare.
Unknown ha dit…
Sempre sembla que Hades és el dolent, ja que rapta Persèfone. En versions que semblen potser més actuals (i que, personalment, m'agraden més) Persèfone s'enamora d'Hades abans de l'incident de la magrana. Una entrada molt interessant!
Helena ha dit…
Sempre m'acaba impressionant la imaginació que tenien a l'època per a saber inventar-se aquests mites i la importància que han tingut per a termes que utilitzem avui en dia, en aquest cas, les estacions. M'agrada molt els simbolismes que a la llarga han impactat en nosaltres. Molt bona entrada!
Bruna Villegas ha dit…
També havia llegit que la raó per la qual Hades va "segrestar" a Persèfone fou la següent: Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb el mar i ell amb el món dels morts. Descontent amb la seva recompensa va reclamar a Zeus alguna cosa més. Aquest li va permetre triar una dona, la que més li agradés, i seria seva. Hades va escollir Persèfone i Zeus li va concedir. Aquí és quan va començar tot el mite. Molt bona feina!!
Judith Rodríguez ha dit…
Ja coneixia aquest mite però tot i així penso que és fascinant la relació que s'estableix entre el mite i un esdeveniment natural tan important com el canvi d'estacions. També trobo molt interessant el fet que la cultura grega tingui tan assumit el fet de que consumir qualsevol fruit del Tàrtar significa estar lligat a Hades d'una manera o altra. Ens ho presenten com un fet impensable digne d'un càstig tan gran com ser près pel mateix Deu de l'inframón. M'agradaria molt saber per què sempre ens parlen del Tàrtar, què té que sigui tan especial i important?

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES