EL NAIXEMENT D'AFRODITA

Afrodtia és una de les deïtats més antigues i posseeix nombroses equivalents: Inanna en la mitologia sumèria, Astarté en la sirià-palestina, Turan en l'etrusca, Ishtar a la mesopotàmica, Venus a la romana i Freia en la nòrdica. Té paral·lelsimes amb deesses indoeuropees  de l'aurora, com ara Ushas o Aurora. Però la seva popularitat sorgeix de la mitologia grega, com a deessa de l'amor i la bellesa, famosa per haver sorgit de l'escuma del mar.
En el llibre V de La Ilíada, Homer ens regala una altra versió sobre l'origen d'aquesta deessa. Segons ell, era filla de Dione, la deessa oracular original en Dódona. Dione sembla equivalent a Rea, la Mare Terra, a qui Homer va traslladar a l'Olimp. Una vegada que el culte Zeus va haver usurpat l'oracle-roureda de Dódona, alguna poetes ho van tenir per pare d'Afrodita.
Naixement d'Afrodita de Sandro Botticelli (1455-1510)

No obstant això, el nom Afrodita vol dir "nascuda de l'escuma", ja que aquesta és la versió més "acceptada", i la preferida de tots els artistes que l'han representat. El seu origen remet el mite de la creació de l'olímpic. Gea era la mare Terra d'on havien sorgit totes les races divines. Només ell va engendrar a Urà (el Cel), i es va unir amb ell per donar a llum als Titans, als Ciclops i als Hecatonquirs. Però Urà odiava a tots els seus fills, de manera que els va obligar a viure en les profunditats de la seva mare. Un dia ella va decidir alliberar-los i els va demanar que es vengessin del seu pare, però tots li tenien massa por. Només el menor, Cronos (el temps) va acceptar la tasca i Gea i va lliurar una falç d'acer. A la nit, quan Urà va cobrir a Gea per unir-se amb ella, Cronos va tallar els genitals, i la sang i el semen d'aquest van caure el mar, on va comenar a formar-se l'escuma que va donar vida a Afrodita. 

Va portar més tard la seva divina presència fins a l'illa de Citera; però com li va semblar una illa molt  petits, es va traslladar al Peloponès, per després establir-se definitivament a Pafos, Xipre, on continua sent el principal lloc on se l'adora.
Afrodita no va tenir infància. Es diu que va néixer adulta, núbil i infinitament desitjable. De vegades, se la presenta vanitosa, malhumorada i susceptible. La veritat és que és protagonista de desenes de mites, i en ser d'una generació anterior a la de Zeus, és la més gran dels déus olímpics.
A causa de la seva immensa bellesa tenia molts amants, entre ells es troben Ares, Hermes, Adonis i Anquises. 
Encara que usualment es fa referència a Afrodita com a "la deessa de l'amor, cal assenyalar que no era de l'amor en el sentit cristià o romàntic, sinó específicament eròtic (atracció física i sexual).

Varnpreet Kaur
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Sempre m'ha sorprès i segueix fent-ho el fet que hi hagi tantes relacions entre uns déus i éssers mitològics i uns altres, ja que poden semblar molt llunyans però al final acaba resultant al contrari. No tenia ni idea de com diu el mite que Afrodita va néixer, i ho he trobat alhora sorprenent i curiós.
Angie Pérez ha dit…
No tenia coneixement de les tantes equivalències d'Afrodita en deeses d'altres religions com la nòrdica o la mesopotàmica. Em sembla molt remarcable el fet de donar la importància com a deesa sobre Zeus ja que sempre que es fa referència a Afrodita solem relacionar-la només amb l'amor eròtic i sexual.
Unknown ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada ja que Afrodita és una deessa usualment mal interpretada i hi ha molts mites que la descriuen molt diferent de com la veiem avui en dia. Molt bona entrada!
Helena ha dit…
Afrodita és una de les deeses més conegudes de la mitologia grega, i per aquesta mateixa raó, com tu expliques, hi ha diferents equivalències en altres religions. Aquesta deesa i el seu neixament tant bonic ha estat musa de molts artistes. Molt interessant!
No sabia que Afrodita estava tant relacionada amb diferents mitologies. El que sí que sabia és que tot i ser la deessa de l'amor, no era fidel en el seu matrimoni amb Hefest. Ho podem comprovar ja que amb aquest mai va tenir fills, en canvi, amb alguns dels seus amants sí. Ben fet!
Judith Rodríguez ha dit…
Aquest mite ja l'havia escoltat abans i resulta molt interessant. Com a curiositat voldria afegir que degut a la seva immensa bellesa, Zeus estava preocupat per les disputes que sorgirien entre els altres deus, per aquest únic motiu va casar a la deesa amb Hefest, el deu del foc i la forja. Aquest matrimoni no va ser mai gaire feliç, per això Afrodita va mantenir moltes relacions amb altres deus durant el seu matrimoni. Bona feina!
Alba Le Riera ha dit…
Molt interessant, coneixia la deesa però no la història del seu naixement. Tot i que tenia menys poder físic que tota la resta de déus, amb la seva bellesa i seducció aconseguia tenir un gran poder. A causa de que tingués tants amants, Hefesto va crear una red invisible que atrapava als amants i els ridiculitzava davant de tota la resta de déus. Un mite molt curiós, bona feina!
Anònim ha dit…
M'agradaria saber qui va explicar aquest mite, ja que en aquesta pagina no surt

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES