LA ROMA MACABRA II

EL MUSEU DE LES ÀNIMES DEL PURGATORI

A l'Església del Sacre Cuore del Suffragio, es troba una original museu únic al món que té una petita col·lecció d'objectes relacionats amb les ànimes del Purgatori, essent especialment curiosos aquells que tenen marques físiques de suposats espectres.


L'aspecte exterior de l'església, d'estil neogòtic, sorprèn d'entrada al visitant, ja que a la ciutat hi ha escasses construccions similars.


El Purgatori és el lloc de neteja on hi ha, després de la mort, les persones que han mort sense pecat mortal (blasfèmia), però que han comès pecats menors al llarg de la vida, han de netejar aquestes culpes per poder arribar al cel. Com que tot aquell que entri al Purgatori acabarà anant cap al Cel, no és una forma inferior a l'Infern.

Els objectes més cridaners del museu són els que han estat tocats per les ànimes en pena. Hi ha coixins, àbits de monja, camises i altres objectes amb la suposada marca de mans de l'altre món.


El museu va ser creat pel sacerdot Vittore Jouet, que rere un incendi a l'englésia al segle XIX, li semblà reconeixer entre les cremades de les parets, un rostre humà ple de patiment que va atribuir a un difunt que volia comunicar-se amb els vius per demanar ajut per a la seva ànima turmentada. Obsesionat amb aquesta idea, el sacerdot va viatjar per tota Europa buscant objectes similars on aquestes ànimes haguessin deixat rastre de la seva existència.


LA BOCA DE LA VERITAT - BOCCA DELLA VERITÀ

La llegendària Bocca della Verità es un gran disc de pedra d'1'75m de diàmetre i 1200 kg de pes que es pot visitar dins del pòrtic de la basílica romana de Santa Maria in Cosmedin.

Aquesta curiosa escultura és una gran màscara de marbre del segle I que representa una divinitat fluvial. La seva utilitat concreta no és del tot clara i hi ha teories que indiquen que era part d'una font d'unes piscines romanes, o simplement una tapa de clavegueram.

Un text alemany del segle XII desciriu com des de darrere la boca el diable va agafar la mà de Julià l'Apòstata, que havia enganyat una dona, i li va prometre rentar la seva reputació si tornava al seu antic esplendor del paganisme.


Res no és el que sembla ser.

Cèlia Costa
1r batx

Comentaris

Anahi ha dit…
Una entrada tant interessant com l'anterior. Tot i que ara sí que estava assabentada del purgatori o de la boca de la veritat.
Moltes gràcies, ara ja podem saber el cantó de la roma més macabra ;)
Aina ha dit…
Sempre he trobat molt interessant el que deien sobre la boca de la veritat, és molt curiós. El que és extrany és que després de l'incendi hi hagués a les parets un rostre, això si ho vegué en persona s'hem posarien els pels de punta. Bona entrada!
Mireia Cutura ha dit…
Quines entrades més macabres!
Trobo que el Museu de les ànimes del Purgatori és un inici dels films de terror, un home veient l'ànima d'un mort... I a l'altre cas crec que devia formar partt d'una font. Molt curiosos els dos exemples!
Seguim esperant més entrades macabres!
Joan Giralt ha dit…
Qui no té feina el gat pentina. Mira que anar per tot Europa buscant objectes relacionats amb les ànimes del Purgatori. Ara bé, la Boca de la Veritat és bonica malgrat no se'n sàpiga res del seu passat. Bona entrada!
cuant he bist que un homa pudia veura un esperit nose amb va agafar una esgarifansa que deu meu pero aquesta entrada no esta pas malament

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES