EL MÓN DELS GLADIADORS

Els gladiadors eren homes condemnats a mort, esclaus que eren castigats pel seu amo o homes lliures que no sabien com mantenir-se. Eren entrenats en escoles especials, eren propietat d'un empresari anomenat lanista que llogava o venia els gladiadors.




Per assignar les parelles de gladiadors, ho feien a sort. Hi havia uns instructors que vigilaven que la lluita no fos fingida i si era necessari els fuetejaven. Mentre lluitaven el públic cridava animant a aquell pel que havien apostat.

Quan un queia ferit, aixecava la mà i l'emperador o un magistrat era el que decidia si moria o no. Per donar a conèixer la seva opinió, aixecava el polze si havia lluitat bé i l'abaixava si mereixia morir. Quan això passava l'oponent el matava.

A part d'haver-hi combats de gladiadors, també n'hi havia de feres. Uns dies abans de l'espectacle, deixaven de dona'ls-hi menjar a les feres, perquè així aconseguien que es posessin de mal humor.

Hi havia molts tipus de gladiadors:
  • Traci: va armat amb una espasa llarga i és originari de Tràcia.
  • Retiari: va armat amb una xarxa i protecció als braços i a les cames.
  • Samnita: va armat amb un escut, una espasa llarga i un elm (per protegir els braços i les cames). És un tipus originari de Samnio, Itàlia.
  • Mirmilló: va armat amb una espasa curta, un escut petit, un elm i proteccions.


Les lluites de gladiadors es duien a terme als amfiteatres. El primer amfiteatre que es va construir era de fusta i va ser la unió de dos teatres que estaven junts.

Alumnes de 2n ESO

Comentaris

Aina ha dit…
Molt interessant l'entrada. Penso que pobres dels gladiadors que havien de lluitar contra les feres enfadades i en busca de menjar. Bona entrada.
jo crec que per els gladiadors va semolt du anant a llutia i deixan a la seva familia perfo axi era la vida abans sort que ara ja no es axi
Josep Garcia ha dit…
La entrada està molt bé m'agaradat molt! algun cop si que havia vist alguna lluita de gladiadors ja fós per una pel·lícula o per alguna serie, m'agradat saver els tipus de gladiadors.
Berta Dong Reixach ha dit…
Ho trobo molt injust que ser gladiador era com "obligat" ja que la gent no ho triava i normalment eren els pobres esclaus.
I també era molt cruel no alimentar a un animal perquè estigués enfadat i mort de gana perquè després lluités contra un pobre gladiador.
I penso que les proteccions i eines que els hi deixaven tenir per lluitar eren molt escasses.

Molt interessant!
Karina Szabo ha dit…
Els habitants d'aquella època els agradava molt aquest tipus d'espectacles, veure com la gent lluitava i la majoria acabava morint. Tot i això, alguns d'aquests esclaus castigats a lluitar, es podia convertir en un gran gladiador. Molt bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES