EL DIVORCI A ROMA

A Roma el divorci es va acceptar des del principi. Al principi la dona es trobava sotmesa a l'autoritat del marit (manus), cosa que feia que no el pogués repudiar, només el marit tenia aquest dret i havia de ser per una causa greu.



Existia un matrimoni sine manu, el qual atorgava a la dona i a l'home els mateixos drets, però a Roma no es va dur molt a terme. Al final de la República i al començament de l'Imperi, la dona ho va tenir més fàcil per poder divorciar-se.

En el dret romà, el divroci podia ser per: per la mort d'uns dels esposos,per la pèrdua de capacitat d'un d'ells o per la pèrdua de l'affectio maritalis.


La pèrdua de capacitat podia ser per diferents causes:

  • Per Incestus Superveniens, era quan el sogre adoptava al seu gendre com a fill, el que feia que el crees una nova vinculació entre els dos esposos.
  • A causa del Capitis Deminutio Maxima, era una un dels esposos, per càstig o per invasió dels enemics, pasava a ser esclau.
  • Capitis Deminutio Media, era quan perdia la ciutadania per alguna raó.
  • La pèrdua de l'affectio maritalis, en el qual acordaven els dos el termini de la relació.


Hi ha dos aspectes que són semblants però que són diferents, són el divorci i el repudio. El divorci es donava quan els dos marits es posaven d'acord. El repudio, en canvi, era quan un dels dos esposos volien deixar-ho. El divorci no tenia cap mena de càstig, però el repudio sí.

Aina Gràcia
2n Batx

Comentaris

Cristina Sandoval ha dit…
Hem sembla molt interessant l'entrada. No sabia que a roma existia el divorci ni tampoc que hi hagessin tantes classes.
Fatima El Attar ha dit…
Molt maca l'entrada, si que hi ha classes de divorsi! no ho sabia! que interessant!! :)
Yasmina Mesa ha dit…
M'ha sorprès que hi hagués tants tipus de divorci, molt interessant!
Unknown ha dit…
Molt interessant, la teva explicació. Jo pensava que això del divorci era quelcom més proper a nosaltres, i resulta que prové dels antics romans! Només hi he trobat una incongruència. Dius que el divorci es donava quan "els dos marits" es posaven d'acord, i que jo sàpiga a l'antiga Roma no hi podien haver "dos marits" perquè llavors encara no existia el matrimoni homosexual, no? Devies voler dir "dues persones".

Ave!
Adan Vidal ha dit…
Esta be i jo no savia que ha roma es divorciaven.
Bernat Enrich ha dit…
Em pensava que aquella epoca la gent no es podien divoriciar sota les normes de l'esglesia.
Anna Gómez ha dit…
També a mi, m'ha sorprès que la dona es podia divorciar de l'home i que hagués tantes classes de divorcis. Molt interessant l'entrada.
Roger Butiña ha dit…
Es molt tris un divorci pero m'ainteresat
a mi ma sorpres que hi hagesin tan divorcis diferents i que nomes es poges divorcia el homa si hera una causa greu
Natalia Ramirez ha dit…
No savia que hi haguesin classes de divorcis,està molt bè saber-ho.
Pau Laviña ha dit…
Jo, pensava que un cop es casessin, ja no es podien divorciar, però m'ha sorprès molt perquè no pensava que hi haguessin divorcis i de tants tipus.
Josep Garcia ha dit…
M'ha fet gràcia coneixer els tipos de diborci, el que més m'ha soprès és el fet de que la dona pogués decidir divorciar-se. És un tema realment interessant.
Laia Fernández ha dit…
Estic segura que moltes parelles debien seguir estant casades, perquè si havien de rebre un càstig...!
Clàudia Martínez ha dit…
M'ha agradat l'entrada. No pensava que el divorci vingués de fa tants i tants anys. Els romans marquen, i molt! I estic d'acord amb la Laia, potser s'ho pensaven un parell de cops abans de divorciar-se.
Anònim ha dit…
Jo pensava que el divorci no estava permès i, encara menys, que la dona ho pogués demanar. M'ha agradat l'entrada:)
Joan Giralt ha dit…
Això no ho sabia. El més interessant a part dels tipus de divorci és que els romans diferenciaven el divorci del repudio. Bona entrada.
Mireia Cutura ha dit…
Molt interessant la teva entrada Aina! No sabia que existíssin tantes causes pel divorci. A més has inclòs una imatge ben divertida amb la parella apuntant-se amb les pistoles!
Bona feina :)
Mireia Cutura ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anahi ha dit…
Interessant entrada, Aina!
Sembla increíble lo avançats que estaven els romans, que fins i tot ja tenien un divorci pacífic, i lo endarrerits que anem ara, que ni tan sols podem obtenir-lo sense complicacions...
Bona entrada!!
Artur Bossy ha dit…
Bona entrada! Personalment, penso que el divorci entre dues persones és una de les coses que s'ha de parlar i decidir amb un acord comú entre els dos. M'ha sobtat el fenòmen de "la pèrdua de capacitat" i les seves causes. Jo crec que pel bé de les dues persones si es divorcien hauria de ser per mitjà de l'affectio maritalis que és el millor per els dos.

Interessant entrada!
Ave!
Francesc Figueras ha dit…
Molt interesantg no savia que es podien diborciar a limperi roma
Luisa Manni ha dit…
No sabia que hi hagues tants tipos de divorcis, m'ha agradat l'entrada! :)
Unknown ha dit…
Hola, aquesta entrada m'ha sorprès bastant, com els altres han dit, jo tampoc pensava que hi havia divorci a Roma. Els aspectes de divorci i "repudio", la veritat els trobo injusts, ja que crec que el segon tampoc havia de tenir cap càstig, els dos havien de ser lliures.
Unknown ha dit…
ostres! el divorci be des de molts anys enrrere si ho penses bé! Tampoc sabia que hi havien tants tipus de divorci. Trobo bastant injust que al principi la dona no tingués la llibertat de separar-se de l'home, sinó que era ell qui ho havia d'autoritzar...
Berta Dong Reixach ha dit…
No sabia que en aquelles èpoques ja existia al divorci! Amb això vull dir que avui en dia encara hi han llocs on al divorci està mal vist...
I l'ho més interessant és que n'hi havien de diferents tipus.
M'ha semblat molt bé que cap al final la dona també pogués divorciar-se.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES