EROS I PSIQUE: L'AMOR ETERN

Psique era la filla del rei d'Anatòlia i vivia en aquest territori amb els seus pares i les seves germanes. Les tres germanes tenien una gran bellesa i no els hi faltaven admiradors, per això el seu pare no va trigar a aconseguir casar-les a totes menys a Psique. Perquè la seva bellesa era tan gran que molts mortals la consideraven divina i sentien que estaven ofenent als déus si es casaven amb ella.

Per altra banda, Venus, deessa de la bellesa i la fertilitat, estava molt gelosa perquè els mortals pensaven que Psique era la seva reencarnació. Per aquest motiu, la gent havia deixat d'admirar a la deessa i de donar devoció als seus temples. Així que li demana al seu fill Eros que llenci una de les seves fletxes a Psique perquè s'enamori de l'home més lleig i horrible. 

El pare de Psique, desesperat, va demanar ajuda a l'oracle de Delfos i aquest li va contestar que la seva filla no s'havia de casar amb un mortal, perquè l'amor que tenia dins seu era immortal. També li va aconsellar que la deixes al damunt d'una muntanya. Ells van seguir les ordres de l'oracle i quan Psique ja estava a dalt de la muntanya, va començar a sentir una brisa. Era Cèfir, el déu del vent de l'oest, que la va portar volant fins a un palau. On si va anar instal·lant fins que un dia va aparèixer Eros, per complir la missió que li havia demanat la seva mare. Però quan el déu la va veure es va enamorar de la seva bellesa.
Gràcies a la foscor de la nit, Eros va poder mantenir relacions amb la princesa. I així ho va estar fent durant molt de temps. Al matí Psique estava sola al palau, però a la nit apareixia Eros. Ella es pensava que es tractava del marit que li havia promès l'oracle.

El temps va anar passant i la jove va començar a enyorar la seva família. Així que després d'insistir molt, va convèncer a Eros per deixar-la reunir amb les seves germanes i al final ell va acabar accedit.
Quan es va retrobar amb les seves germanes es van posar al dia de tot el que havia passat durant aquest temps. I quan es van adonar que Psique mai havia vist al seu marit van pensar que seria perquè es tractava d'un monstre, i per això volia ocultar la seva aparença. Després del retrobament, Psique, torna al palau i una nit quan estava dormint al costat d'Eros decideix encendre una llum per comprovar si les seves germanes tenien raó i es tractava d'un monstre. Però al fer-ho, descobreix que la persona amb qui havia estat dormint durant tot aquest temps era Eros. Per l'emoció del seu descobriment, a Psique li cau una gota de cera calenta de l'espelma sobre l'espatlla del déu. Que fa que es desperti i fugi corrents, perquè Psique havia desobeït les seves ordres de no encendre cap llum mentre estigues amb ell. 

Psique encenent una espelma per veure Eros, Charles Joseph Natoire 

Venus s'acaba assabentant de tot el que havia estat passant i s'enfada moltíssim amb Psique, no només perquè la gent l'havia deixat d'admirar per culpa seva sinó que ara també li havia trencat el cor al seu fill. Per tant, la captura i l'obliga a fer una sèrie de feines, suposadament impossibles, però que acaba aconseguint. 
L'última cosa que li demana Venus és baixar a l'inframon en busca d'una gerra petita amb aigua que et feia més jove, i portar-li sense obrir-la en cap moment. Però la curiositat de Psique és tan gran que finalment acaba obrint la gerra i cau en un somni profund. 

Mentrestant, Eros encara estava enamorat de Psique i no aconseguia oblidar-la. S'acaba assabentant que durant tot aquest temps ha estat retinguda per la seva mare i que ara està sotmesa a un somni profund. Per tant, vola fins on es troba Psique i la desperta donant-li un peto. 

Psique reanimada pel petó d'amor, Antonio Canova (1793)
Museu del Louvre

En fer-li el petó, Psique es desperta i decideixen, juntament amb Eros, que es volen casar. Però hi havia dos problemes: que Venus mai acceptaria aquest casament i que Psique era mortal. Per intentar trobar una solució, van a veure a Zeus i els ajuda a fer possible el desig de casar-se: calmant la ira de Venus, convertint a Psique en immortal, donant-li de veure de l'ambrosia, i va ordenar el casament de la parella, que duraria per sempre. 

Martina Pareras 
4t ESO

Comentaris

Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada!!! És una història molt intensa i que demostra que l'amor encara que hi hagui molts entrebancs pot tenir un bon final. Moltes històries populars i de la literatura, expliquen com una noia és despertada d'un somni profund gràcies al petó del seu estimat, i desconeixía que aquest fet ja apareixia en aquest mite.

Tot i que hi ha pintures que representen aquest mite datades del s.IV a.C. apareix escrita per primer cop en la literatura romana a l'obra Les Metamorfosis escrita el s.II d.C. per Apuleyo i és la única novel·la romana antiga escrita en llatí que es conserva en l'actualitat. Has comentat que Psique va haver de fer una sèrie de feines per poder recuperar a Eros. Quantes feines va haver de superar per aconseguir-ho i en què consistien?

Moltes gràcies
Molt bona entrada!!!

La història de Psique ens inspira amb el poder de l'amor i la resiliència. Malgrat les adversitats, ella i Eros continuen lluitant per la seva unió, i al final, són recompensats amb la immortalitat i la benedicció dels déus. Un recordatori de com l'amor pot conquerir-ho tot.

Molt bona feina!


Aina Garcia ha dit…
Una història molt bonica! Potser es una tonteria però em recorda a la història de la blancaneus. La blancaneus sent Psique qui Eros la desperta amb un petó, simbol de l'amor etern tal i com passa a la història de la Blancaneus.
Martina Pareras ha dit…
Molt bona pregunta Gil! Doncs bé, Venus va encomanar a Psique quatre feines aparentment impossibles per una mortal. Primer de tot va barrejar llànties, pèsols, cigrons, llavors de blat, llavors de rosella... fins a crear una muntanya enorme i li va ordenar que separes els diferents aliments en una sola nit. Al principi, Psique abatuda en veure que no seria capaç de fer aquella tasca es va passar les primeres hores sense fer res. Fins que van començar a aparèixer formigues i ocells que li van fer la feina per ella. La segona tasca era robar el Carner d'or, ara sí que Psique devastada s'intenta suïcidar en un riu que veu quan estava anant a fer la missió. Però de cop una nimfa del riu li va explicar que a mitja tarda els carners s'adormien, i així és com Psique va poder superar la segona prova de Venus. A continuació, a la tercera tasca Psique havia de recollir aigua del riu Estigia. El problema, era que l'única forma d'arribar aquest riu era passant per unes roques escarpades i que relliscaven, pràcticament l'única forma d'arribar era volant. Llavors va aparèixer una àguila que li va prendre el gerro on havia de guardar l'aigua que recollís i va anar fins al riu i va omplir la gerra. Després li va tornar la gerra a Psique i així és com va poder complir la penúltima prova. L'última feina era anar a l'inframon i demanar a Persèfone un cofre que contenia una aigua que et feia més jove. L'única condició que Venus li fica a Psique, és no obrir per res del món el cofre.
Nora Agulló ha dit…
M'ha encantat la teva entrada! És per això que et volia afegir una curiositat:
La història de Psique i Eros ha inspirat diverses obres d'art al llarg de la història, incloent-hi pintures, escultures, poesia i música. Una de les representacions més famoses és la pintura "El naixement de Venus" de Sandro Botticelli, on es mostra el naixement de la deessa Venus de l'escuma del mar, acompanyada per Zèfir i Flora.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES