LA VISIÓ DE L'AVORTAMENT A L'ANTIGA GRÈCIA

A l'antiga Grècia l'opció d'avortar per decisió pròpia no existia. És a dir que una dona no podia avortar perquè ella no volgués tenir aquell fill o fer-se'n càrrec. Quan una dona es quedava embarassada havia de tenir el fill sí o sí, només podien "avortar" en el cas que la mare estigués malalta o la seva salut estigués en perill. Però igualment era una cosa molt poc comuna i que només s'utilitzava en molts pocs casos. L'avortament no estava de manera clara per la llei, la seva acceptació social variava. alguns sectors de la societat ho toleraven però d'altres no.

Tal com coneixem nosaltres el mètode de l'avortament, en aquells temps tenien altres formes d'avortar, ja que les màquines i les tecnologies d'avui en dia són innovacions que fa uns quants anys no tenien les suficients eines per elaborar-ho.

Ara us explicaré tres mètodes que feien servir per avortar, però cal recordar que eren mètodes de risc i que podien tenir grans conseqüències en la salut de la dona.

- Herbes abortives: Es veu que les dones en l'antiga Grècia feien ús de diverses herbes que podien ser abortives. Una d'elles era l'artemisa (Artemisa absinthium), aquesta era una de les possibles herbes abortives.

Massatges abdominals: Algunes dones intentaven avortar fent-se uns massatges als abdominals o mitjançant l'aplicació d'alguna pressió a l'úter.

- Els banys amb aigües calentes: Algunes persones deien que les dones podien avortar mitjançant els banys d'aigua calenta, ja que es pensaven que l'escalfor a l'úter podia fer algun efecte.

Així és com ho veien en l'antiga Grècia, jo crec que hem fet un gran pas endavant en diferents àmbits, però encara hi ha molts països que encara tenint les eines suficients per avortar ho prohibeixen i des del meu punt de vista ho trobo malament.

                                                                     anònim
Caterina Cuspinera Masclans
4t ESO

Comentaris

Molt bona entrada! És molt interessant, tot llegint-la he pensat si les persones que se situaven en una classe més elevada de la societat o tenien més diners que els altres tenien més favor a avortar? O era absolutament igual d’on vinguessin i quants diners tenien?
Enhorabona!
Martina Pareras ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Martina Pareras ha dit…
Has triat un tema molt interessant Caterina! A l'actualitat encara hi ha diferents opinions en contra i a favor de l'avortament. Doncs el mateix passava amb els filòsofs grecs, Pitàgores s'oposava aquest procediment perquè considerava que el fetus tenia ànima. Mentre que Plató estava a favor de l'avortament, ja que pel filòsof el fetus no posseïa ànima i aquesta només s'adquiria amb el naixement.
Nora Agulló ha dit…
Que interessant Caterina! Jo et voldira afegir una informació que he trobat:

Sabies que a part de tots aquests mètodes també en algunes cultures de l'antiga Grècia hi havia determinats amulets o ritus per prevenir o interrompre l'embaràs. Algunes dones portaven talismans o realitzaven cerimònies específiques amb l'esperança de protegir-se de l'embaràs o d'induir l'avortament.

Espero que t'hagi agradat Caterina.
Gil Claramunt ha dit…
Molt bona entrada. És molt interessant el tema que has plantejat. És trist que en aquella època les dones no poguessin avortar lliurement i que els mètodes per aconseguir-ho fossin tant perillosos. En l'actualitat encara hi han cultures i països que utilitzen rituals i pocions abans de fer l'avortament ja que aquests suposen un risc per la dona. Han passat milers d'anys però és un tema que no està del tot resolt.

Bona feina!!!
Caterina Cuspinera ha dit…
Gràcies per els vostres comentaris. Responent un dels dubtes relacionat amb els diners i el fet d'avortar he trobat que el tema d'avortar era mes complexa que tenir o no tenir diners, es a dir que estava mal vist per totes les dones, tinguessin diners o no. El que si que potser es que el fet de que tinguessin mes diners potser els resultava mes fàcil comprar alguns productes perquè les ajudessin a avortar.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES