HIPÒCRATES: L'INICI DE LA MEDICINA CIENTÍFICA

A l'antiguitat sovint es veia la malaltia com un càstig diví, per tant, a la medicina sovint es barrejava amb elements místics i filosòfics. Va ser en Grècia on Hipòcrates, sovint considerat el "Pare de la Medicina", va introduir un enfocament més racional i científic per entendre i tractar les malalties (dictant així que les malalties provenien de causes naturals, no divines.)


Hipòcrates (1867-1936)

Hipòcrates va néixer al voltant del 460 a. a l'illa de Cos, a l'antiga Grècia i es creu que va escriure una espècie d'enciclopèdia mèdica constituïda entre seixanta i setanta llibres. Hipòcrates provenia d'una família de "metges", cosa que el va dur  a terme a formar-se en medicina. Va estudiar en diferents ciutats gregues i també va estar un temps a Egipte on va aprendre treballs mèdics provinents d'Imhotep

Quan ja era adult va fundar l'Escola de Cos, on va desenvolupar el famós Jurament Hipocràtic, un codi ètic que estableix els principis morals i professionals per als metges. Aquest jurament es destaca, ja que encara és present en l'actualitat, per la importància que se li dona a l'ètica, la confidencialitat i respecte per la vida que ha de tenir una persona a càrrec de la salut cap al pacient. Consisteix en l'obligació que tenen les persones qui lo pronuncien a entrar a les cases amb l'única finalitat de cuidar i curar els malalts, evitar tota sospita d'haver abusat de la confiança dels pacients i mantenir el secret del que cregui que s'ha de reservar.

També va proposar la teoria dels quatre humors, la qual deia que la salut depenia del equilibri d'uns fluïts concrets del cos: la sang, flegma (un tipus de moc que es produeix en el pit), bilis groga (líquid que forma part del fetge) i bilis negra (que es vinculava amb la tendència de tristesa i la melancolia).

 

Hipòcrates també va fer contribucions significatives al camp de l'anatomia i la fisiologia. Va començar a veure i a tractar el cos com un sol sistema i no per parts encara que els seus coneixements eren limitats en comparació dels estàndards actuals. Va establir una base per a futurs estudis anatòmics i va descriure òrgans, sistemes del cos humà, i malalties, com ara, l'epilèpsia. 

L'observació sistemàtica va ser una de les principals eines d'Hipòcrates, a través de la detecció de símptomes i el registre de la història clínica (que és un document on es recull la informació relativa a un pacient, i on s'esmenten tots els processos als què ha estat sotmès). El seu enfocament global de la medicina tenia en compte factors ambientals, estil de vida i nutrició al tractament dels pacients. Guiant-se per aquest fet va optar per la moderació en el tractament d'un pacient, evitant intervencions extremes i afavorint mètodes més suaus, com ara la dieta ( sobretot promovia el consum de llegums i fruites) i l'exercici. 

Irene Roldán Sánchez
1r Batx

Comentaris

Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! M'ha agradat molt com ho has explicat, i sobretot em sembla superimportant perquè destaca que els metges han de ser ètics i responsables. Aquestes regles antigues sobre mantenir secrets dels pacients, respectar-los i no abusar de la seva confiança continuen sent importants avui en dia. És com si ens recordés que aquests principis són clau en la relació entre metges i pacients.

Judit Muñoz ha dit…
Trobo que te molt merit que una persona que va creixer en una societat en la que es creia que tot tenia un origen divi pogues pensar en un codi etic per els metges que encara es present i que pogues descriure òrgans i malalties tal i com va fer Hipòcrates.
Bona entrada!
Aina Garcia ha dit…
Molt bona entrada! Ho has explicat de manera molt entenedora. Com ja has dit, la medicina tenia una forta relació amb la religió, es creia que les malaties eren un càstig enviat pels déu. La creença era tan forta que les malatities divines es mencionaven sovint en mites i literatura com a la Ilíada d'Homer. A més, existia el deu de la curació, Asclepi. Els malalts anaven al seu sanuari perquè els aconselles a travès de somis que seria millor pel seu cos. Hi havia tanta relació entre medicina i religió que els sacerdots també eren metges.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES