SAFO DE LEBOS

Durant tota la història, la literatura escrita per dones ha sigut menyspreada, exclosa dels àmbits cultes i en molts casos desacreditada per una societat dominada per el patriarcat que no va ser capaç de valorar el talent d'aquestes grans autores quan encara estaven vives. Però aquest no és el cas d'aquesta autora, no, en el seu cas, el talent va ser tan obvi que fins i tot filòsofs com Plató la consideraven la desena musa.

Safo va néixer a la illa grega de Lesbos a finals del segle VII aC. Va ser una poetessa, compositora i autora de l'antiga Grècia. No se sap amb exactitud la seva data de naixement o de mort, ja que la seva vida encara avui resulta desconeguda.


      En els dies de Safo,  John William Godward 1904

Provenia d'una família aristòcrata, tal i com demostra el fet de que pogués llegir, escriure i tenir certs coneixements sobre la musica, un fet molt estrany en una dona a la seva època. Sempre s'ha presentat Safo com a professora d'una escola de poesia que va fundar ella mateixa. La seva obra es resumeix en diversos cants nupcials i diferents poemes dedicats a algunes de les dones amb les que vivia. 

Aquí teniu un fragment d'un dels poemes més famosos de Safo:

Sota terra estaràs,
mai de tu,
morta, memòria hi haurà

ni enyorança; que a tu
d'aquest roser
res les Muses donen

ignorada també,
tu marxaràs
a aquella infernal mansió

i volant erraràs,
sempre sense llum,
junt als morts tu.

Safo és una de les poques veus femenines que ha arribat a nosaltres des de l'antiguitat. Dels 12.000 versos que es creu que va escriure aquesta poetessa de Lesbos, només uns cent, es conserven. Els fragments conservats de la seva obra formen una mostra de la primera poesia lírica que es va fer a Europa.
Composada per ser cantada i difosa en un context que no coneixem, la poesia de Safo es va convertir, ja des de Grècia, en una referència indiscutible per a la literatura creada per dones. La seva manera d'escriure i expressar-se ha fascinat a molts lectors i escriptors de tots els temps.

Judit Muñoz 

4t ESO

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Hola, Judit, m'ha agradat molt la teva entrada, la trobo molt interessant.
M'ha agradat el fet que visibilitzis més les dones de l'època.
Sabies que Safo es manifestava com una dona amb opinió, amor, enyorança, queixa, records, exhortació, consol, etc.
Tigist Masllorens ha dit…
Molt interessant Judit! També és interessant saber que ella té una gran part a veure amb el lesbianisme. Es veu que li tenien tant d'amor les seves alumnes que s'hi "enrotllava", i és un amor entre dones que s'acabarà dient lesbianisme. També conegut amb un altre nom: "Amor Sàfic", ja que és creat per a ella i el seu cognom és Safo. S'anomenarà lesbianisme, en part per viure a l'Illa de Lesbos.
Maria Teresa Valls ha dit…
Em sembla molt interessant l'entrada i la figura de Safo. Sabies que només hi ha un poema de Safo que s'hagi conservat complet? Doncs sí, de fet es coneix com a Oda a Afrodita. No en sabem el títol original, però pel contingut del poema se li ha atorgat aquest nom. T'animo a llegir-lo. Quin títol li posaries tu?
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada!!! desconeixia l'existència d'aquesta poetessa i penso en lo difícil que debia ser ser dona i escriptora en aquella época. Tot i que Safo és considerada la poetessa més important de l'antiga grècia he trobat que hi van haver-hi altes poetes femenines com Praxilla, Moero, Anyte, Myrtis, Erina, Telesilla, Corina y Nosis, que juntament amb Safo es coneixen com les nou muses terrenals de la poesia antiga.

Molt bona feina.
Irene Roldán ha dit…
El que més m'agrada d'aquesta entrada és com encara no sabent casi res sobre la vida de Safo de Lesbos la seva capacitat per crear versos versos que emocionen ha fet que fragments de les seves obres hagin resistit el pas del temps convertint-la així en un model a seguir. De fet, Safo de Lesbos va ser anomenada per Plató com la "desena musa", això reconeixia la seva destresa poètica i la seva influència en la cultura grega antiga.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES