El MITE D'ECO I NARCÍS

Narcís era un jove guapíssim conegut per la seva bellesa extraordinària, però també pel seu orgull i arrogància. Era fill de la deessa Nèmesis i d'un riu, segons algunes versions del mite. La seva gran bellesa va fer que moltes persones es van enamorar d'ell, però ell les rebutjava totes. La seva actitud despectiva va portar a una sèrie de situacions complicades. 

Eco era una nimfa dels boscos que tenia la capacitat de repetir les últimes paraules que escoltava. Va ser maleïda per Hera, la dona de Zeus, perquè distragués a Hera mentre Zeus s'escapa per tenir aventures amb altres deesses i nimfes. Com a resultat d'aquesta maledicció, Eco va perdre la capacitat de parlar lliurement i només podia repetir les paraules dels altres.

La història comença quan Narcís cau en un bosc i comença a cridar "Hi ha algú aquí?" Eco, qui s'havia enamorat de Narcís a primera vista, respon amb les seves pròpies paraules repetides. Això permet a Narcís saber que hi ha algú al bosc i pregunta qui és. Així, comença una conversa on Eco no fa més que repetir les paraules de Narcís, on hi va haver la venjança de Nèmesi que va fer que Narcís s'enamorés de la seva pròpia imatge reflectida en una font ,però ell rebutja cruelment, considerant-la una nimfa fastigosa i inútil. 

A causa de la por que va patir Eco, els déus van intervenir i van castigar Narcís per la seva arrogància. Van fer que es veiés reflectit en un rierol i es va enamorar profundament de la seva pròpia imatge, sense reconèixer que era ell mateix. Incapaç de separar-se de la seva pròpia bellesa, Narcís va perdre l'interès per menjar o beure i va quedar-se al costat del rierol fins que finalment va morir. En el lloc on va caure, va sorgir una flor, que es coneix com la "narcisa" o el "narcís" i que encara avui és un símbol de la bellesa i vanitat.

Finalment aquest mite ens dona un aprenentatge i lliçons de vida sobre la historia d'Eco i Narcís per exemple quan Èco s'enamora d'en Narcís, però no rep cap amor a canvi perquè Narcís esta massa enfocat en si mateix. Això destaca la idea que en les relacions, és important que sigui recíproc i que les dues parts rebin l'amor i l'atenció que es mereixen. En el cas d'Eco, no va rebre l'amor que mereixia, la qual cosa va ser dolorosa per a ella.

                                   Eco i NarcísWilliam Waterhouse (1903)


Marta Pratginestós Lores

1r Batxillerat

Comentaris

Amina Boukhzar ha dit…
Penso que el mite de Narcís ens dona moltes lliçons sobre el nostre comportament egoista. Actualment, en la psicologia, una persona narcisista (prové de Narcís) és un individu que té un aire de superioritat irraonable i té la necessitat de ser admirat constantment. Una personalitat narcisista pot variar pel que fa al seu comportament, com has comentat en una relació seria considerada una parella tòxica. Crec que és interessant com mites de la mitologia grega ens ajuden a definir conceptes psicològics actuals.
Paula Soldado ha dit…
Marta! M'ha agradat molt la teva entrada! El que més m'ha agradat és com aquest mite ofereix lliçons sobre la vanitat, la importància de la reciprocitat i les conseqüències de l'arrogància. Aquestes lliçons continuen sent rellevants actualment i ens fan reflexionar sobre les nostres accions i actituds a la vida i en les nostres relacions amb altres.
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada!!! Aquest mite té vàries versions com ara que Narcís al veure la seva imatge reflectida a l'estany, la va voler ambraçar i aixó va provocar que caigués a l'aigua i moris ofegat.
També explica l'origen del mot "Narcisisme" que s'utilitza avui en dia i que defineix un transtorn mental de superioritat ja que les presones que el pateixen es consideren les millors.
Gràcies.
Estic totalment d’acord amb la teva refelxió final, és molt important que una relació sigui recíproca. És veritat que Narcís estava enfocat en ell mateix, en certa manera opino que ho hem d’estar tots, per adquirir autoconeixement, confiança i saber el que volem a la vida. Però evitant ser com Narcís, no arriba a l’extrem de rebutjar a tothom pel simple fet que creguis que no tens competició…
Molt bona entrada per reflexionar!
Bona feina Marta.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES