LA MITOLOGIA GREGA I LA PSICOLOGIA ACTUAL

Actualment som lliures de parlar sobre psicologia i salut mental molt més fàcilment, en conseqüència, s'ha produït una amplificació de coneixement sobre la ment humana. Tot i així, podem veure com molts dels complexes i síndromes d’avui dia estan estretament lligats a la mitologia grega i com aquesta fa de referència en l'actualitat. L’objectiu de la mitologia era donar respostes sobre el funcionament del món i l’origen d’aquest mateix a través d'històries sobrenaturals.

Doncs bé, la psicologia extreu d'aquests mites la forma de pensar o actuar d'un personatge i busca similituds amb el comportament de l'home del s.XXI. D'aquesta manera és com li hem donat nom a per exemple:

El complex d'Èdip

Freud  va relacionar directament el mite d'Èdip Rei per explicar com alguns nens o adolescents poden desenvolupar atracció cap a la seva mare i un sentiment de rivalitat cap al pare. Això prové del mite original on Èdip acaba assassinant al seu pare i desposant la seva mare sense saber-ho. Freud a través d'aquest concepte intenta declarar com sovint els  nostres desitjos i conflictes inconscients es poden projectar a l'hora de mantenir relacions sentimentals o sexuals amb altres persones. 

També ens podem trobar amb el complex d'Electra, el qual és igual al d'Èdip amb la diferència de que no és  un nen que sent atracció cap a la seva mare. És l'atracció que sent una nena cap el seu pare i rivalitat amb la mare. 

                                     Èdip interrogat per l'esfinx

Síndrome de Narcisisme

El nom s'origina amb el mite de Narcís, un home que es va enamorar de la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua i finalment va morir a causa de la seva obsessió amb si mateix. La psicologia es va inspirar en el personatge de Narcís per descriure a les persones amb massa autoestima i una preocupació obsessiva per si mateixes que influeix negativament a les seves relacions interpersonals i funcionament social.   


Sindrome d'Ícar

Per últim tenim el mite d'Ícar el qual va volar massa prop del sol amb ales de cera i per conseqüència es va cremar, aquest concepte s'ha expressat metafòricament per mostrar la tendència que tenen algunes persones a prendre riscos extrems i tindre comportaments impulsius arribant a resultats negatius. 

                  La caiguda d'Ícar, Gowy Jacob Peeter                     

Per concloure, hem de mencionar que aquests conceptes són analogies que els psicòlegs han utilitzat per comprendre millor alguns dels patrons del comportament humà  i no s'han de prendre literalment. També hem de tenir en compte que el diagnòstic i tractament de trastorns es basen en un aspecte científic i clínic més ampli.  

Irene Roldán Sánchez

1r Batx

Comentaris

Tigist Masllorens ha dit…
Molt interessant Irene! El que no entenc és perquè el complex d'Electra és menys comú que el d'Èdip. Tot i així es molt interessant i poc comú. Gràcies!
Amina Boukhzar ha dit…
Penso que potser aquests mites no només són històries de les quals nosaltres ens hem inspirat per donar nom a comportaments semblants o per llegir-les i entretenir-nos. No creus que potser aquests comportaments ja eren presents dins de l'època en aquella societat i era la seva manera d'explicar aquell diagnòstic o comportament? Potser en aquell moment el concepte psicologia, diagnòstic clínic, síndrome... no eren presents, però potser podríem considerar aquests mites com una explicació de les síndromes que ells també veien dins de la seva societat.
Martina Pareras ha dit…
És una entrada molt interessant i inusual. De tots els síndromes que has anomenat el que més m'agrada, o dient-ho d'una altra manera, el que em sembla més interessant és el síndrome d'Ícar. Perquè molts cops volem molt més del que realment ens podem permetre i al final acabem perjudicats, com li passa a Ícar. Que per no fer cas va volar massa a prop del sol i la cera de les seves ales es va desfer. També podem pensar que la frase popular: qui juga amb foc es crema. Pot estar relacionada amb aquest síndrome.
M'agrada molt l'entrada es molt interresant. El mite d´ícar es un dels mites que m'interessa i m'agrada. Aquest mite ens dona una lliço valuosa sobre la necessitat d'equilibrar els nostres impulsos i ambicions amb un judici reflexiu, i serveix com un recordatori de la importància de considerar les consequències de les nostres accions en la presa de decisions.
Molt bona feina!
El mite d’Ícar em sembla molt important, quan l’he llegit no he pogut evitar pensar en l’expressió “Qui juga amb foc es crema”, ve d’aquest mite aquesta expressió, o no té res de relació?
Moltes gràcies!
Bona feina Irene.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES