EL MITE DE CASSANDRA, UN MIRALL DE LA NOSTRA SOCIETAT

Potser heu sentit a parlar d'una síndrome anomenada síndrome de Cassandra. Aquesta, es refereix a persones, normalment dones, que acostumen a fer vaticinis i prediccions generalment negatives del futur. A causa d'això, el seu entorn acostuma a no fer-los cas o la mateixa persona sent que no la tenen en compte. 

Per entendre d'on ve el nom d'aquest fenomen ens hem de remuntar als temps de la Ilíada. Cassandra era una princesa troiana, filla de Príam i Hècuba. Una de les versions del mite explica com Cassandra desitjava el do de la clarividència, i per això sempre acudia al temple d'Apol·lo a demanar-li. Fins que un dia, el déu del vaticini va decidir concedir-li el que ella tant desitjava. Però amb una única condició: que es casés amb ell. Cassandra va acceptar el tracte, però quan el déu li va haver concedit el do ella va renegar de l'amor d'Apol·lo. Això va despertar la seva fúria i la va maleir: la noia podria veure el futur, però ningú la creuria. Així va ser com la princesa troiana va veure totes les desgràcies que envairien la  seva ciutat, però les seves advertències van ser ignorades i ella va ser tractada de boja per tothom. 


 Representació de Cassandra feta per Evelyn de Morgan l'any 1898.

Si viatgem cap a l'actualitat, podem trobar les similituds que uneixen la princesa amb el tracte que reben les dones en la nostra societat. No és cap coincidència que les dones siguin les més afectades per la síndrome. Sempre ha existit una tendència a invisibilitzar les opinions i els coneixements de les dones. Per tant, no és difícil d'imaginar que moltes prediccions o consells per part d'una dona han estat rebutjats perquè suposadament eren irracionals o inconsistents. A causa d'això la figura de la princesa s'ha utilitzat en diverses ocasions per reivindicar-se en contra d'aquesta invisibilització. 

Per exemple, el grup de música gallec Fillas de Cassandra té una cançó dedicada a la troiana i les seves "filles": 


Així ha sigut com un personatge de la mitologia grega s'ha convertit en un símbol de reivindicació feminista i ens ha ensenyat que els mites grecs no ens queden tan lluny com ens pot semblar.

Maria Teresa Valls
1r Batx

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Hola, Maria Teresa!

M'ha semblat molt interessant la teva entrada, i penso que la comparació que has fet amb l'actualitat, per desgràcia és molt realista.
Et voldria dir una curiositat d'aquest mite:
Sabies que a part de ser maleïda per Apol·lo, també va ser castigada per Artemis?, doncs així va ser, Artemis va fer que la Cassandra fos concubina d'Agamèmnom, es diu que potser va ser el càstig per no haver sigut corresposta als desitjos d'Apol·lo.

Espero que t'hagi agradat la meva curiositat!

Nora Agulló
Amina Boukhzar ha dit…
És molt interessant com has pogut traslladar aquest mite a la nostra actualitat.

Fent una mica de recerca, he pogut trobar com enfrontar-nos si ho estem patint. El filòsof Gaston Bachelard el 1949 va atribuir aquest nom al fet de donar consells o advertències basats en sentiments/instints, però que no són considerats pels altres i simplement ignorats. Les persones que pateixen aquesta síndrome no anticipen negativament o donen per fet el que futur és perillós a diferència del mite.

No hem de reprimir les nostres prediccions i hem de confiar en la nostra intuïció si normalment encertem. Si coneixem algú que pateix d'aquest complex el millor que podem fer és ser atent quan ho estiguin compartint i intentar comprendre el seu punt de vista.
Bruna Safont ha dit…
M'ha semblat molt interessant i ben escrit. M'ha encantat la manera com s'expliquen els orígens d'aquesta síndrome mitològica i com es relaciona amb la realitat actual de la nostra societat és captivant.
Bruna Safont ha dit…
Una pregunta Maria, creus que la societat hauria de prestar més atenció a les prediccions negatives?
Irene Roldán ha dit…
Tant el mite com l'aproximació que té al món actual em semblen molt interessants. Aquest mite ens demostra com sempre s'han infravalorat els coneixements de les dones, per sort la nostra societat ja ha començat a adonar-se d'això i anem a poc a poc canviant el món. Encara que el procés sigui lent no ens hem de rendir!

També m'agradaria comentar-te que si has gaudit de veure com es reflecteix el mite amb el síndrome actual, et recomano que li donis un ull al meu blog on s'amplifica aquest concepte relació mite-psicologia. Ja em diràs que t'ha semblat.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES