CÈRBER

Era un gos de 3 caps encarregat de vigilar les portes de l'infern. Se suposa que el seu pare van ser Tifó i la seva mare Equidna, i es creia que era germà de l'Hidra i de la Quimera, entre més animals mitològics.

Duia una cua de serp, i sobre el seu llom, portava una crinera feta amb caps de serps, i la seva mirada podia convertir en pedra a tothom.

Hades, el déu de l'inframón, el tenia de mascota per evitar que les ànimes no fugissin de l'inframón i perquè els vius no entressin, però les úniques persones que van poder entrar van ser Orfeu, que el va fer dormir amb una música; Eneas, que el va drogar i Hèracles, que el va espantar.

Rubens, Hèrcules i Cèrber

Orfeu va ser considerat un dels músics i poetes més influents de l'antiguitat. Amb el mític mite sobre l'anada a l'inframÓn per buscar a la seva estimada, Eurídice, va poder que Cèrber, amb la seva lira, dormis per ell poder passar.

Eneas va visitar l'inframón, i va tindre l'ajuda de Sibil·la de Cumas, qui li va donar un pastís de mel, que quan Cèrber se'l va menjar, va quedar totalment adormit, ja que el pastís portava somnífer.

També, Cèrber va ser l'últim repte que havia de fer Hèracles, sobre els seus 12 treballs. Consistia a capturar Cèrber i treure'l de l'inframón per portar-li a rei Euristeu. Per això va haver de demanar a Hermes que el portes a l'inframón, i a Persèfone i Hades que li deixés intentar capturar Cèrber, i ells van acceptar amb l'única condició que no utilitzés armes, i al final ho va aconseguir.

Per més informació:



Nicole Aillon
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES